Buscador

dilluns, 2 de maig de 2011

TEATRE D'EPIDAURE



1. DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autor: Policlet de Sició (Policlet el Jove)
Cronologia: 330 aC
Tipus d'obra: Arquitectura. Edifici dedicat a l'oci.
Estil: Art grec, període clàssic-hel·lenístic.
Sistema constructiu: Arquitravat i esglaonat.
Material: Marbre.
Localització: Polis d'Epidaure (Epidauros, situada a la regió de l'Argòlida, península del Peloponès)


2. CONTEXT HISTÒRIC

(PENDENT)


3. ANÀLISI DE L'OBRA

3.1 - Estil al qual pertany
Els teatres grecs aprofitaven el pendent dels turons per construir la càvea. L'orquestra solia tenir una planta circular. El material bàsic de construcció eren els carreus de pedra.

3.2 - Descripció
El teatre d'Epidaure consta de quatre espais essencials: La CÀVEA, de planta semicircular, que era el conjunt de seients esglaonats destinats al públic. L'ORQUESTRA, de planta circular, que era l'espai destinat al cor i als músics, i també a l'altar del déu a qui estava consagrat l'edifici (en aquest cas, Dionís). L'ESCENA; mur o pòrtic que tancava el gran semicercle. El d'Epidaure no s'ha conservat, però se sap que feia uns quatre metres d'alçada i dos d'amplada. El PROSCENI, que era l'espai on es movien els actors, situat entre l'escena i l'orquestra. Era elevat, així que s'hi accedia a través de rampes laterals. Sovint tenia un teló rudimentari allotjat sota el paviment, que s'hissava per mitjà de cordes i politges.
El teatre d'Epidaure no tenia façana. El públic accedia a la càvea per mitjà de dos passadissos situats entre l'orquestra i l'escena.
La càvea estava dividida en dos sectors: El primer, format per trenta graderies, tenia tretze escales disposades radialment a partir del centre de l'orquestra. El segon, construït posteriorment i format per vint graderies, estava separat del primer pel diazomata (un passadís), i s'hi accedia per mitjà de vint-i-tres escales disposades també radialment en relació al centre de l'orquestra.
Hi havia dos tipus de seients: els destinats al poble i els destinats a les personalitats importants, aquests últims amb braços i respatller.
El teatre d'Epidaure té una acústica immillorable.


4. SIGNIFICAT I ICONOGRAFIA

4.1 - Funció
Inicialment, les obres que es representaven en aquest teatre formaven part de les festes que es celebraven en honor a Dionís. La funció primigènia era religiosa, ja que s'hi feien les ofrenes al déu. Però el teatre grec evolucionà. A les primeres representacions, els músics i el cor tenien un paper predominant. Els actors es limitaven a gesticular i dansar i se situaven a l'orquestra. A mesura que les obres es tornaven més complexes, el paper dels actors prenia cada cop més importància, així que es van canviar d'ubicació, situant-se al prosceni, més elevat.
Al final d'aquest procés, el cor pràcticament havia desaparegut i el paper principal el desenvolupaven els actors.

4.2 - Iconografia
A Epidaure hi havia un santuari dedicat a Asclepi -déu de la medicina- que era freqüentat per molts malalts de tota l'Hèl·lade, fins al punt que, en època hel·lenística, esdevingué un lloc de peregrinació. Probablement aquest fet va fer que s'hi construís el teatre més gran de Grècia.
El teatre d'Epidaure estava dedicat a Dionís, déu del vi, dels estats d'embriaguesa, de les celebracions relacionades amb el consum de vi. El vi era considerat una beguda sagrada i el seu consum constituïa un ritus.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada