1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autor: Wassili Kandinsky (1866-1944)
Cronologia: 1911
Tipus d'obra: Pintura.
Estil: Art abstracte.
Tècnica: Oli.
Localització actual: Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf.
2 - CONTEXT HISTÒRIC
Eren anys de calma tensa a Europa: els conflictes bèl·lics havien quedat relegats a la perifèria de les colònies. A més, els avenços tecnològics van ser espectaculars: l'electricitat, els antibiòtics, la ràdio i el telègraf, l'automòbil... Un nou món havia de sorgir a partir de l'esfondrament del que hi havia.
Aparegueren la teoria de la relativitat d'Einstein (1905) i la teoria de l'àtom de Rutherford (1912).
3 - COMENTARI DE L'OBRA
3.1 Estil
L'art abstracte neix el 1910, quan Wassili Kandinsky, un dels fundadors del grup expressionista Der Blaue Reiter, realitza la seva primera aquarel·la abstracta, un paisatge molt estilitzat i colorista que li inspirà, quan el va veure invertit, un nou món de colors i formes irregulars que tenia una gran expressivitat. Des d'aquell moment va començar a pintar quadres abstractes dominats pel dinamisme i l'emoció.
3.2 Descripció
En algunes de les obres de la primera etapa de Kandinsky s'hi troben elements semàntics identificables, com l'arc de Sant Martí que hi ha a Composició IV. Tot i això, les formes tendeixen a diluir-se en un mar de colors contrastats i contorns fluids.
ELEMENTS PLÀSTICS
Per a Kandinsky, els elements fonamentals del dibuix eren el punt i la línia. El punt és la cèl·lula original en repòs, morta; i la línia és el traç del punt quan es posa en moviment, quan reviu. Aquesta visió es percep més clarament a les seves obres més evolucionades que, fins i tot, s'impregnen d'una concepció arquitectònica o, en un altre període, es recolzen en cercles moltes vegades concèntrics.
COMPOSICIÓ
El quadre s'inspira en una escena d'un conte de fades. Al centre apareix una muntanya blava coronada per la silueta d'un castell. A l'esquerra lluiten uns cavallers, les muntures dels quals s'enfronten per sobre de l'arc de Sant Martí. Encara que les línies es poden interpretar d'aquesta manera, l'any 1913 Kandinsky afirmà que no pretenia donar als seus quadres un caràcter narratiu. La història, segons la nova interpretació, es converteix, doncs, en un conflicte entre elements abstractes: el groc cridaner i el blau intens, la corba i l'angle.
4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA
4.1 Funció
Kandinsky concebia la pintura com un art capaç de reproduir la comunicació, basat en la música i la seva harmonia: el color i el to havien de convertir-se en cadència musical; els quadres havien de crear acords cromàtics que produïssin en l'espectador sentiments d'equilibri i dissonància.
4.2 Iconografia i significat
Entre el 1910 i el 1914, Kandinsky realitzà dues extenses sèries que anomenà Composicions i Improvisacions. Mentre que les Improvisacions naixien de la més pura "necessitat interior", les Composicions eren teles elaborades lentament. Una tercera categoria, les Impressions, designa aquelles obres en les quals encara es pot descobrir l'objecte extern. El predomini del color com a mitjà d'expressió no volia dir que el pintor renunciés a les formes significatives, sinó que en podia prescindir. Kandinsky barrejava diversos estils a les seves obres, que moltes vegades presentaven elements recognoscibles, sobretot en la primera època.
Eren anys de calma tensa a Europa: els conflictes bèl·lics havien quedat relegats a la perifèria de les colònies. A més, els avenços tecnològics van ser espectaculars: l'electricitat, els antibiòtics, la ràdio i el telègraf, l'automòbil... Un nou món havia de sorgir a partir de l'esfondrament del que hi havia.
Aparegueren la teoria de la relativitat d'Einstein (1905) i la teoria de l'àtom de Rutherford (1912).
3 - COMENTARI DE L'OBRA
3.1 Estil
L'art abstracte neix el 1910, quan Wassili Kandinsky, un dels fundadors del grup expressionista Der Blaue Reiter, realitza la seva primera aquarel·la abstracta, un paisatge molt estilitzat i colorista que li inspirà, quan el va veure invertit, un nou món de colors i formes irregulars que tenia una gran expressivitat. Des d'aquell moment va començar a pintar quadres abstractes dominats pel dinamisme i l'emoció.
3.2 Descripció
En algunes de les obres de la primera etapa de Kandinsky s'hi troben elements semàntics identificables, com l'arc de Sant Martí que hi ha a Composició IV. Tot i això, les formes tendeixen a diluir-se en un mar de colors contrastats i contorns fluids.
ELEMENTS PLÀSTICS
Per a Kandinsky, els elements fonamentals del dibuix eren el punt i la línia. El punt és la cèl·lula original en repòs, morta; i la línia és el traç del punt quan es posa en moviment, quan reviu. Aquesta visió es percep més clarament a les seves obres més evolucionades que, fins i tot, s'impregnen d'una concepció arquitectònica o, en un altre període, es recolzen en cercles moltes vegades concèntrics.
COMPOSICIÓ
El quadre s'inspira en una escena d'un conte de fades. Al centre apareix una muntanya blava coronada per la silueta d'un castell. A l'esquerra lluiten uns cavallers, les muntures dels quals s'enfronten per sobre de l'arc de Sant Martí. Encara que les línies es poden interpretar d'aquesta manera, l'any 1913 Kandinsky afirmà que no pretenia donar als seus quadres un caràcter narratiu. La història, segons la nova interpretació, es converteix, doncs, en un conflicte entre elements abstractes: el groc cridaner i el blau intens, la corba i l'angle.
4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA
4.1 Funció
Kandinsky concebia la pintura com un art capaç de reproduir la comunicació, basat en la música i la seva harmonia: el color i el to havien de convertir-se en cadència musical; els quadres havien de crear acords cromàtics que produïssin en l'espectador sentiments d'equilibri i dissonància.
4.2 Iconografia i significat
Entre el 1910 i el 1914, Kandinsky realitzà dues extenses sèries que anomenà Composicions i Improvisacions. Mentre que les Improvisacions naixien de la més pura "necessitat interior", les Composicions eren teles elaborades lentament. Una tercera categoria, les Impressions, designa aquelles obres en les quals encara es pot descobrir l'objecte extern. El predomini del color com a mitjà d'expressió no volia dir que el pintor renunciés a les formes significatives, sinó que en podia prescindir. Kandinsky barrejava diversos estils a les seves obres, que moltes vegades presentaven elements recognoscibles, sobretot en la primera època.
Imatge trobada a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada