Buscador

dissabte, 21 de maig de 2011

GUERNICA



1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autor: Pablo Picasso (1881 - 1973)
Cronologia: 1937
Tipus d'obra: Pintura.
Estil: Cubisme, surrealisme, expressionisme.
Tècnica: Oli sobre tela.
Localització actual: Museu d'Art Reina Sofia, Madrid.

2 - CONTEXT HISTÒRIC
En plena Guerra Civil Espanyola, Gernika, una localitat símbol de la identitat basca, sense cap interès estratègic o militar, va ser brutalment bombardejada per l'aviació nazi. Aquest esdeveniment va actuar de detonador perquè  Picasso acceptés l'encàrrec de pintar un mural immens per al pavelló espanyol de l'Exposició Internacional de París del 1937.
El Guernica, l'obra d'art més coneguda del segle XX, és la darrera obra èpica de la història de la pintura. A més de ser un emblema ètic i moral per a moltes generacions, artísticament marca el final d'un cicle: les primeres avantguardes del segle XX.

3 - COMENTARI DE L'OBRA

 3.1 Estil
Picasso es va servir de diversos esbossos abans de realitzar el Guernica final. A aquests esbossos del Guernica, s'hi aprecia sempre l'ús del cubisme, estil seguit i també apreciat pels surrealistes, en el que una figura representa diferents imatges -una imatge múltiple.
L'impacte que rep l'espectador en veure el Guernica és un clar signe de la vessant expressionista de l'obra.

 3.2 Descripció
ELEMENTS PLÀSTICS
Es creu que l'absència de colors està en estreta relació amb el fer que Picasso s'assabentés de la matança pels diaris: va interioritzar l'horror i l'expressà en negres entintats, gran varietat de grisos impactants i un blanc sepulcral.
El pintor usa molts recursos expressius, com ara la deformació dramàtica dels cossos i les cares, i el repartiment desigual de la llum, que il·lumina les figures que es volen ressaltar, alhora que banya en ombres el seu entorn. Tot al quadre és clar i fins i tot semblen delimitats els espais que s'haurien d'omplir de color, però aquest ha fugit, com el volum. Tant l'un com l'altre representen la vida; eliminats aquests, per tant, queda la mort.

COMPOSICIÓ
Picasso va estructurar el quadre segons una estudiada composició amb simetria i perspectiva. La simetria es manifesta a l'eix de la paret blanca, situada al mig del quadre i als pilars verticals que representen, per la banda esquerra, el toro, i per la banda dreta, la dona que alça els braços. La composició és distribuïda com un tríptic: al panell central estan situats el cavall i la dona portadora de la làmpada; al lateral dret, es produeix l'incendi i hi ha la dona que crida; i al costat esquerre, hi ha el brau i la dona amb el nen mort en braços.
Picasso va recórrer a les troballes del cubisme per disposar aquesta escena, que s'organitza en triangles. El més evident és el central, que té com a vèrtex el quinqué i que queda delimitat, a l'esquerra per una línia diagonal, i ala dreta per diversos elements solts com la cua del cavall i les seves dents. La base l'ocupa el guerrer caigut.
En quant a la perspectiva, en primer terme hi ha el guerrer caigut; seguidament, la resta de figures, que se situen a diverses distàncies i, finalment, les referències arquitectòniques que delimiten l'espai.

4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

 4.1 Funció
Per damunt de les ideologies i de la política, és un crit a la vida i a la pau, que expressa a cada imatge una voluntat pacifista i que representa una fita dins del panorama artístic.

4.2 Iconografia i significat
Pràcticament cada imatge és el símbol d'alguna cosa relacionada amb la pau.
La dona que entra per la finestra sota la forma de la bafarada que es fa servir als còmics és la "dona-crit". El quinqué revela la veritat mitjançant la llum que porta; per contra, la bombeta, que només s'il·lumina a ella mateixa, és la denúncia de la manipulació informativa que van utilitzar els nacionals per fer creure que el bombardeig era una acció dels mateixos republicans. El cavall simbolitza el poble, que sucumbeix en una lluita que no és la seva; el brau, en canvi, ben aferrat a la terra i és la força del poble que, malgrat tot, no serà vençut. El guerrer vençut, destrossat, mostra una baioneta trencada i, a la mateixa mà, com una esperança mai perduda, una flor. El nen mort en braços de la seva mare té els ulls tancats i quiets per explicitar que és una víctima sense cap possibilitat de defensar-se.
Al quadre hi ha altres símbols de lectura fàcil, com els ulls giravoltats per expressar l'horror, o les llengües, semblants a punyals o trossos de vidre, símbols de la tragèdia.
El pintor no assisteix a la visió de la mort amb terror o pietat sinó que és dintre del fet i pateix l'anihilació juntament amb les víctimes.


Imatge trobada a:



3 comentaris:

  1. Gràcies! El teu blog és de gran ajuda per a la selectivitat!!! Bon treball sense dubtes!!!

    ResponElimina
  2. Hoy en día,sigue siendo de gran ayuda!

    ResponElimina