Buscador

dimecres, 4 de maig de 2011

ELOGI DE L'AIGUA









chill23.jpg image by deomises





1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autor: Eduardo Chillida (1924 - 2002)
Cronologia: 1987
Tipus d'obra: Escultura exempta
Estil: Abstracte
Materials: Formigó i acer
Cromatisme: Monocroma
Localització: Parc de la Creueta del Coll, Barcelona


2 - CONTEXT HISTÒRIC
L'obra va ser feta el 1987, a l'època de la Barcelona pre-olímpica, en un món de globalització i de ciutats. La democràcia ja estava consolidada a Espanya.
Gràcies al traspàs d'algunes competències, les institucions tenen diners per pagar les obres. Els artistes fan una recerca de noves obres.

3 - ANÀLISI DE L'OBRA

3.1 - Estil
Eduardo Chillida va participar en l'abstracció, moviment que va arribar plenament a l'art escultòric de la mà dels nous materials. Va treballar la seva obra abstracta i molt personal tant en ferro com en fusta, formigó, pedra o alabastre. També adaptà les seves escultures a l'entorn, tant a l'urbà com al natural.
L'art abstracte deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom, dotat del seu propi significat i elaborat a partir de les experiències fauvistes i expressionistes, que exalten la força del color; o bé a partir de l'estructuració cubista, que dóna lloc a diferents abstraccions geomètriques i constructives.

3.2 - Descripció
Elogi de l'aigua es compon d'una descomunal estructura de formigó de 54 tones subjecta en l'aire mitjançant potents cables d'acer. Sota, un llac artificial amb el qual interaccionen les quatre urpes que dibuixen els apèndixs que sobresurten del cos central, i que convergeixen en un mateix punt intern, on sembla congregar-se tota la força expressiva de l'escultura.

En la seva audàcia escultòrica, Chillida aconsegueix que apareguin en escena dos nous protagonistes: la gravetat i l'aire. La primera, present en la capacitat de l'artista d'aconseguir que una estructura tan pesada sembli lleugera. L'aire, per altra banda, és convertit per l'artista en un material més, sense el qual no seria possible la total comprensió de l'obra.

L'escultura presenta també un clar agermanament amb la naturalesa que l'envolta i els seus elements.
Gràcies a les característiques orogràfiques de l'entorn que l'aixopluga, la bellesa i espectacularitat de l'escultura pot apreciar-se des de diferents punts de vista i nivells.


4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

4.1 - Funció
Aquesta obra va sorgir en resposta a una invitació de l'Ajuntament de Barcelona -sent Oriol Bohigas responsable d'urbanisme- perquè l'escultor basc realitzés una obra per a la ciutat.

4.2 - Iconografia i significat
Suspesos en l'aire, els quatre braços que componen la seva gegantina morfologia recorden als dits d'una mà en la seva intenció de tancar-se per poder atrapar el buit o l'aire que els envolta.
Una idea de relació entre entorn i escultura similar formalment al que també desprenen les tres pinces que conformen la seva escultura més coneguda, "El peine de los vientos", i que, igualment, a nivell conceptual, és un dels objectius principals de la seva obra.
D'altra banda, el reflex de l'escultura a l'aigua duplica la seva existència. El propi artista ho ha relacionat amb el famós mite grec de Narcís, jove de gran bellesa a qui el desig de possessió de si mateix va portar a ofegar-se en un llac.







Imatges trobades a:

1 comentari:

  1. Moltes gràcies per aquest bloc! Ajuda molt per a estudiar per a les PAU!!

    ResponElimina