1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autor: Antonio Cànova (Possagno 1757 - Venècia 1822)
Cronologia: 1793
Estil: Neoclassicisme.
Tipus d'obra: Escultura exempta; grup escultòric.
Material: Marbre
Tècnica: Talla
Localització: Museu del Louvre, París.
2. CONTEXT HISTÒRIC
El neoclassicisme prové de l'academicisme classicista cortesà, que imperava a França durant el darrer terç del segle XVII resultant de l'acció de l'absolutisme en el camp cultural i del racionalisme de la nova burgesia.
Apareix per primer cop a Roma, estimulat pels descobriments realitzats a Pompeia, entre altres. El moviment es propaga ràpidament a França gràcies als alumnes pintors i escultors de l'Acadèmia de França a Roma. Està basat en els principis de Winckelmann (teòric alemany investigador de les cultures clàssiques), que creia que retornar a les formes clàssiques era l'única manera de redimir l'escultura.
El neoclassicisme es va convertir més tard en vehicle de la cultura burgesa racionalista i rigorista, ideològicament oposada a l'antic règim i als seus valors.
3. ANÀLISI DE L'OBRA
3.1 - Estil al qual pertany
Eros i Psique és una obra neoclàssica. Antonio Cànova, el seu ator, va ser la figura representativa de l'escultura neoclàssica. Cànova sovint queda limitat per les tesis de Winckelmann en l'expressió de la seva sensibilitat personal. No és el cas, però, d'Eros i Psique, amb la qual es deixa portar pel seu impuls creador. En aquesta obra, Cànova sembla alliberar-se de l'academicisme clàssic. L'expressió de l'emotivitat, dels sentiments, de la passió..., l'apropa al romanticisme.
S'hi pot observar certa barroquització si tenim en compte que l'escultura té diversos punts de vista.
3.2 - Descripció
Un noi nu es disposa a fer un petó a una noia nua de mig cos cap amunt. Aquesta sembla que estigui en estat de semi-inconsciència.
En quant a la composició de l'escultura, és complexa però ben solucionada. El grup presenta dues diagonals definides per les ales d'Eros i les extremitats inferiors de tots dos. Les diagonals es creuen formant una "X". El punt de confluència representa el centre visual de l'escultura i també el lloc de màxim interès.
Els rostres, de factura triangular, s'apropen, es busquen amb insistència i desig. Eros s'inclina sobre Psique posant un genoll al terra. En el moment en què els personatges s'abracen, Eros incorpora el cos de la noia. Aquesta postura contribueix a fer que l'escultura esdevingui dinàmica: els dos amants són molt a prop, però és evident que les boques s'ajuntaran en un petó imminent. Aquest està emmarcat per un doble anell format pels braços d'ambdós. La postura dels braços i de les mans remarquen la passió i l'erotisme de l'escena.
(per acabar)
Imatges trobades a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada