Buscador

S'està carregant...

divendres, 13 maig de 2011

CASA KAUFMANN




  


1 – DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autor: Frank Lloyd Wright (1869-1959)
Cronologia: 1935-1937
Tipus d’obra: Arquitectura.
Estil: Organicisme.
Materials: Formigó armat, pedra natural, vidre i alumini.
Sistema constructiu: Amb materials industrials.
Localització: Bear Run, Pennsilvània, EUA.
Altres denominacions: Casa de la Cascada.

2 – CONTEXT HISTÒRIC
Les Revolucions burgeses de França provoquen el naixement del liberalisme i el romanticisme. La classe social dominant és la burgesia.
L’expansió d’Europa fa que les cultures exòtiques serveixin de font d’inspiració per l’arquitectura.
La Revolució Industrial provoca l’augment de la producció i del comerç, es renoven els transports i es generalitza l’ús de noves fonts d’energia (carbó, vapor) i de nous materials, com el ferro i l’acer.
L’esperit funcional i innovador dels enginyers contrasta amb el conservadorisme dels arquitectes tradicionals. Als darrers anys del segle XIX arriba la superació d’aquests conflictes gràcies a l’Escola de Chicago i el modernisme. Louis Sullivan va ser el màxim exponent de l’Escola de Chicago, i Frank Lloyd Wright en va ser deixeble. La Casa Kaufmann és un reflex fidel de l’arquitectura orgànica de Lloyd Wright: es confon amb el seu entorn, adaptant-se a l’orografia del terreny i utilitzant els materials que la natura ofereix.

3 – COMENTARI DE L’OBRA

 3.1 Estil
La Casa de la Cascada respon plenament a la concepció organicista de l’arquitectura, si bé s’ha volgut veure una influència del racionalisme en el joc de volums ortogonals que la conformen, resultat de la mateixa expansió dels interiors.
Wright va aplicar a la Casa Kaufmann els principis del seu programa:
1.   Harmonització amb l’entorn.
2.   Aixecament dels soterranis, en considerar-los antihigiènics.
3.   Manca d’ornamentació a les façanes, tret de l’aportada pels mateixos materials de construcció.
4.   Mobiliari senzill que provenia de la producció en sèrie.
És destacable la influència de l’arquitectura japonesa en Wright, tant pel que fa als interiors com pel que fa als exteriors: senzills, funcionals i amb les mínimes compartimentacions.

 3.2 Descripció
La Casa Kaufmann està situada en una roca sobre una cascada natural, i està edificada en tres nivells. L’eix vertical de l’edifici és la xemeneia, construïda amb pedra rústica, que s’eleva des de la roca natural com si fos una torre i articula tots els espais. Una sèrie de voladissos de formigó armat es projecten asimètricament des d’aquest eix.
Wright va aprofitar les grans roques del terreny per sostenir determinades parts de l’edifici, i s’ajudà també de murs verticals de pedra i columnes de formigó. Sobre aquests elements reposen els plans horitzontals que presideixen la construcció i que es troben disposats de forma esglaonada, fet que permet salvar els desnivells del terreny i adaptar-s’hi perfectament.
 Tal i com s’ha esmentat anteriorment, la casa consta de tres plantes esglaonades. La primera s’assenta directament sobre la roca natural, que emergeix del terra i forma la base de la xemeneia situada a la sala d’estar. Aquest primer pla es perllonga per davant formant una gran terrassa, suspesa per damunt de la cascada, de manera que la caiguda d’aigua sembla sortir de la mateixa casa. De la planta superior, en sobresurt una altra terrassa, l’eix de la qual forma un angle de 90º amb la de sota. Aquesta segona terrassa supera l’anterior per un costat, així que fa de sostre d’una part de la inferior, mentre que deixa passar el sol permanentment per la banda restant.
Els murs són de formigó armat, aplacats de pedra natural i arrebossats, i es combinen amb fusteria d’alumini i grans finestrals, que permeten l’entrada de llum a l’habitatge i en potencien l’èmfasi horitzontal.
En definitiva, l’exterior de la casa és un exemple clar de simbiosi entre l’obra humana i la naturalesa. Wright, en dissenyar-lo, va vèncer totes les dificultats de l’emplaçament mitjançant rampes, esglaons, ponts, parapets i terrasses.
 L’espai interior respon directament a la concepció centrífuga que té Wright de l’arquitectura: els espais es generen de dins cap a fora, de manera que la contraposició entre els plans verticals i els horitzontals no es converteix mai en una caixa, a l’estil del racionalisme, sinó que assegura la intercomunicació entre els espais interns i els externs, efecte afavorit per la construcció en vidre de tots els angles interiors, evitant així l’opacitat i, per tant, la sensació de tancament.
D’altra banda, la disposició interna de cada planta és absolutament lliure, sense cap estructura reguladora, i s’adapta a les necessitats concretes de cada zona.
En general, la decoració és bicolor i hi predomina l’espai buit.


4 – INTERPRETACIÓ DE L’OBRA

 4.1 Funció
La Casa va ser encarregada a Lloyd Wright per Edgar Kaufmann, director d’uns grans magatzems de Pittsburg. Fou concebuda, doncs per a l’ús particular, fet que en va determinar el caràcter pràctic.

 4.2 Iconografia i significat
El caràcter centrífug de les construccions de Wright és hereu directe de les tradicionals cases de camp americanes en forma de creu. Així ho expressà a les seves primeres construccions, però no en aquesta, on la forma de creu desaparegué i va permetre una absència total d’estructura reguladora.
La Casa Kaufmann és un autèntic símbol de l’organicisme. Els materials utilitzats, la concepció de l’espai, la implicació directa amb la natura, la integració de l’aigua, les roques i els arbres; són símbols d’una manera molt concreta d’entendre l’arquitectura: oberta, integrada a l’entorn, de caràcter pràctic i amb la vocació de constituir un refugi per a la persona.









Imatges trobades a:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada