Buscador

divendres, 13 de maig de 2011

INTERIOR HOLANDÈS I





1 – DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autor: Joan Miró
Cronologia: 1928
Tipus d’obra: Pintura.
Estil: Surrealisme.
Tècnica: Oli.
Localització: Museu d’Art Modern (MoMa), New York.

2 – CONTEXT HISTÒRIC
L’”Interior Holandès I” de Joan Miró és una pintura molt representativa del que van ser les primeres obres pictòriques del surrealisme, un moviment que, als seus inicis, havia estat principalment literari. El surrealisme sorgeix a París per fer front al moviment purista o “purisme”. La Primera Guerra Mundial i l’esclat de la Revolució a Rússia van repercutir al panorama artístic amb un “retorn a l’ordre”, és a dir, un retorn dels valors d’equilibri i harmonia i d’un ideal de bellesa basat en unes normes de perfecció. Això va implicar una revalorització de l’art naturalista, encara que no acadèmic –l’art acadèmic havia quedat definitivament obsolet.
D’altra banda, el gran impacte del cubisme havia comportat un predomini d’estils artístics basats en la geometria l’objectivitat, com el ja esmentat moviment purista, el neoplasticisme i l’estil de l’Escola de la Bauhaus a Alemanya.
L’horror de la guerra, i amb ell la constatació que la raó i el progrés s’havien posat al servei de la destrucció, de la barbàrie i de l’explotació; va donar lloc a l’aparició, en territoris no afectats directament per les hostilitats, d’un moviment radicalment diferent de la resta: el Dadà. Els dadaistes reivindicaven la imaginació i l’atzar com a únics recursos creatius vàlids. Aquesta rebel·lió contra una modernitat racional, ordenada i eficaç, tingué continuïtat amb el surrealisme, que es definí com a alternativa al naturalisme i al purisme.

3 – COMENTARI DE L’OBRA

 3.1 Estil
El surrealisme parteix del moviment Dadà, però perd la seva càrrega nihilista. Manté el to de rebel·lió i l’atac contra l’art tradicional.
Els somnis són considerats l’expressió directa de la ment inconscient.
Miró va reduir els objectes i les figures a la seva essència, cercant una aproximació a la innocència dels nens. Segons ell, els animals eren taques, ulls i orelles; les persones eren caps, mans, peus, llengües, dents, pits i sexes; la terra era la mare nodridora i per això de vegades tenia mugrons; les muntanyes llançaven els seus secrers en forma de foc o d’animals com serps que sorgien de les seves entranyes i que simbolitzaven rius; i els arbres eren presències verticals amb alguna fulla que envaïa l’espai.

 3.2 Descripció
L’any 1928, Miró viatjà a Holanda i, impressionat pels pintors holandesos del segle XVII, pintà una sèrie en què els interpretava a la seva manera. “Interior Holandès I” prengué com a referència “El tocador de llaüt”, de Sorgh.
Elements plàstics
Els colors són molt brillants, purs i plans, i les formes es distorsionen per adquirir un aspecte com d’ameba. Tres grans bandes de color configuren l’habitació.
Miró traduí al seu propi llenguatge el quadre de Sorgh. Així, tant al quadre de Miró com a l’original, hi podem veure el llaüt, l’home que el toca, el gos en primer terme, el gat sota la taula i, la finestra amb el paisatge, a l’esquerra. El músic és una figura orgànica que s’estén per l’espai en forma de taca blanca i té la cara d’un sol enfurismat. El que és més difícil d’apreciar és la dona que apareix al quadre original, i que ara és una silueta situada damunt la taula sota la qual hi ha el gat.
Composició
Miró estudià la dinàmica de les línies i el ritme del quadre i aconseguí col·locar el tocador de llaüt al centre d’un remolí i crear un moviment dansant a la composició. La interpretació que va fer del quadre de Sorgh en general traspua una clara sensació de moviment.

4 – INTERPRETACIÓ DE L’OBRA

 4.1 Funció
El mateix any que va pintar els “Interiors Holandesos”, Miró va fer una exposició a la Galeria Bernheim que representà la seva consagració.
Va tenir una gran autonomia dins del surrealisme; no volia submergir-se, com molts surrealistes, en l’inconscient profund, sinó recuperar la innocència d’una infantesa feliç. Per això va prestar molta atenció a l’art dels no instruïts, com ara els nens o els malalts mentals, i n’admirava la llibertat i exhuberància.

 4.2 Iconografia i significat
Miró volia ser realista i, de fet, com ell mateix deia, les seves figures, per estranyes que semblessin, sempre feien referència a alguna cosa, persona o animal concret. El realisme de Miró suprimeix elements del quadre per “eliminar el cubisme de la seva obra”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada