Buscador

dissabte, 21 de maig de 2011

LA MESQUITA DE CÒRDOVA




1 – DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autor: Desconegut.
Cronologia: 785-788, ampliada el 833, 855, 962, 966 i 987.
Tipus d’obra: Arquitectura; mesquita.
Estil: Hispanomusulmà.
Materials: Pedra, maó, fusta i, a la decoració, guix.
Localització: Còrdova (Espanya).

2 – CONTEXT HISTÒRIC
La mesquita de Còrdova va ser construïda sota el govern de l’emir Abderaman I (756-788), després d’haver elegit Còrdova com a capital del califat. Es va construir al terreny de l’església visigòtica de San Vicente.
Fins al segle X, la mesquita va ser ampliada diverses vegades per poder acollir una població cada vegada mes nombrosa. Un cop acabada la Reconquesta, el 1523, el capítol de Còrdova va ordenar la construcció d’una catedral al mig de la gran mesquita. Això va provocar la retirada de 63 columnes i arcs de la sala d’oració.

3 – COMENTARI DE L’OBRA

 3.1 Estil
L’art hispanomusulmà és l’art islàmic desenvolupat a Al-Andalus entre els segles VIII i XV. Té com a principals exponents la Mesquita de Còrdova i l’Alhambra de Granada. Una altra expressió notable de l’art hispanomusulmà és el Palacio de la Aljafería de Saragossa.
Els edificis que se solien construir eren mesquites, palaus, socs, banys públics o hammam, madrasses (escoles superiors). El maó, el guix, la fusta i la pedra eren els materials més usats. Alguns trets característics d’aquest estil són l’ús de l’arc lobulat i el de l’arc de ferradura.

3.2 Descripció
L’obra presenta un mur homogeni de 178 x 125 metres que, com si fos una muralla i sense façana principal, envolta tot el recinte, del qual surten nombrosos contraforts acabats amb merlets i 19 portes que donen accés a l’interior. Les portes presenten una tipologia de tres cossos –un central d’obertura i dos de laterals cecs- decorats amb arcs de ferradura o lobulats i gelosies. Al mur occidental s’aixeca l’antic minaret, convertit posteriorment en campanar cristià.
L’interior es pot dividir en dues parts ben diferenciades: el pati dels tarongers i la sala d’oració o haram. El primer espai és un pati descobert o sahn, on hi ha el minaret, quatre fonts rituals –sabil- i un conjunt de tarongers alineats perfectament amb les naus de la sala d’oració. A aquesta sala que conforma el segon espai, s’hi accedeix a través de qualsevol de les 19 portes que es corresponen amb el nombre de naus que divideixen perpendicularment la sala, a partir d’un bosc impressionant de 514 columnes.
A l’edifici primigeni d’11 naus, les columnes es van aixecar reutilitzant els fusts i els capitells de granit, jaspi o marbre d’anteriors edificis romans i visigots. Per compensar la poca envergadura de les columnes, es va idear un sistema enginyós de dues arcades (ferradura i mig punt) superposades, amb les quals es va poder arribar a l’altura d’11,5 metres.
Al mur orientat a la Meca –quibla- hi ha el mihrab, el qual, amb l’ampliació del segle X –s’hi van afegir 8 naus-, va quedar descentrat. Just davant d’aquest espai se situa la maqsura, un lloc reservat a les autoritats. Aquesta zona queda molt il·luminada gràcies a les quatre cúpules amb finestres radials, aixecades a partir d’un sistema sofisticat d’arcs entrecreuats que permetien seguir gaudint de la visió del bosc de columnes.

4 – INTERPRETACIÓ DE L’OBRA
La mesquita és el lloc on els fidels adoren Al·là a la terra per complir el ritual fixat de l’oració, que és el deure quotidià principal dels musulmans. També tenia una finalitat política, perquè l’obligatorietat de l’oració permetia als califes controlar les classes aristocràtiques i polítiques.





Imatges trobades a:

3 comentaris: