Buscador

dimecres, 4 de maig de 2011

EL CRIT



1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autor: Edward Munch (Loten, 1863 - Ekely, 1944)
Cronologia: 1893
Tipus d'obra: Pintura
Estil: Expressionisme
Tècnica: Oli sobre tela
Localització: Museu Nacional d'Oslo. Munch va realitzar diverses versions d'El Crit: una litografia, per exemple. En total, n'existeixen cap a 50 còpies.


2 - CONTEXT HISTÒRIC
Munch va néixer prop d'Oslo, fill d'un metge de malalts pobres a qui, de nen, acompanyava en les seves visites. La visió del patiment i de la mort li eren familiars. Va veure morir de tuberculosi la seva mare i la seva germana gran quan encara no tenia catorze anys. Va viatjar a París, on va conèixer l'obra dels postimpressionistes, com Gauguin.
Li interessaven la psiquiatria i l'estudi de la ment humana, la literatura d'Ibsen i la filosofia de l'angoixa de Kierkegaard (existencialista).
(falten dades històriques... PENDENT)


3 - ANÀLISI DE L'OBRA

3.1 - Estil
Es tracta d'una obra expressionista, però en el moment en què Munch la va pintar, el moviment expressionista encara no existia com a tal. Ell és considerat com a un dels fundadors d'aquest moviment estètic. Els antecedents immediats de l'expressionisme van ser les últimes obres de Van Gogh i l'obra de Munch, que revela influència del Goya de les pintures negres (preexpressionisme), i de Gauguin i Van Gogh pel que fa a la tècnica pictòrica.
Per tant, Munch és un pintor contemporani dels postimpressionistes, s'alimenta de les seves fonts i desenvolupa un art agressiu, amb la intenció de plasmar el més profund de l'ànima humana. En conclusió, fa un art expressionista.
L'expressionisme no intenta agradar al públic o alienar-lo amb visions utòpiques o somnis impossibles, al contrari, busca sacsejar-lo i fins i tot incomodar-lo o espantar-lo.

3.2 - Descripció
El Crit és una de les obres més significatives de l'expressionisme internacional i del seu autor. El quadre presenta una figura d'aspecte cadavèric, feta a partir de línies ondulants, que crida mentre es duu les mans al cap.
Tot en el quadre és ondulant i inestable: el personatge, la vegetació, el mar i el cel. L'únic element que contrasta amb les línies corves és la forta diagonal que traça la barana del pont, que allunya de l'espectador les dues siluetes humanes i l'horitzó, per tal d'accentuar la sensació de buidor de la figura central. Al fons, una carena de muntanyes, que sembla protegir una llengua d'aigua (potser un fiord), configura l'horitzó de l'escena. Al mar hi ha diversos velers ancorats. El cel, per sobre de les muntanyes, mostra diverses tonalitats de vermells, taronges i grocs, preludi potser, del crepuscle (o de la posta).
   ELEMENTS PLÀSTICS:
La pinzellada de Munch és allargada i sinuosa, inspirada molt probablement en l'obra de Van Gogh i en la contemporània estètica modernista. No hi ha dibuix; l'autor no intenta ser realista. La realitat ha estat deformada de manera conscient per tal d'expressar millor el dramatisme i l'angoixa interior del personatge.
L'ús del color és totalment arbitrari i serveix per reforçar l'expressivitat del quadre, subratllant el seu dramatisme i contribuint a crear un clima d'irrealitat pel qual sembla expandir-se el crit desesperat que fa ondular l'ésser humà, la vegetació, el cel i el mar.
Destaquen les combinacions de colors primaris i càlids, com el cel impossible i ondulant fet de franges grogues i vermelles, colors que es repeteixen al pont.
La vermellor del conjunt, però, contrasta amb la taca verdosa que hi ha a la dreta del quadre, que insinua ser una massa vegetal. Les tonalitats grogues contrasten, al seu temps, amb la taca lilosa que envolta el mar fins l'horitzó. Per tant, també hi ha combinacions de colors complementaris.


4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

4.1 - Funció
L'objectiu de l'autor en pintar aquesta obra era expressar el seu món individual, ple d'angoixa i patiment.

4.2 - Iconografia i significat
En unes notes del 1882, el mateix Munch va descriure la situació que va originar El Crit: "anava caminant amb dos amics pel passeig, el sol es ponia, el cel es tornava de cop i volta vermell; jo em vaig aturar. Cansat, em vaig recolzar en una barana. Damunt la ciutat i el fiord blau fosc no hi havia sinó sang i llengües de foc. Els meus amics continuaven la seva marxa i jo seguia aturat al mateix lloc, tremolant de por, i sentia que un udol infinit penetrava tota la naturalesa."
L'obra expressa l'angoixa i la soledat de l'ésser humà davant la vida. El crit plasma els terrors, les pors de l'home modern, l'angoixa metafísica del gènere humà, que es troba en un món que aparentment confia en la raó i la ciència i envoltat d'una natura de la qual se sent exclòs. El drama solitari és reforçat pels trets de la figura protagonista, que recorden a una calavera, símbol del preludi de la mort.


Imatge trobada a:









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada