Buscador

diumenge, 22 de maig de 2011

EL MARXISME CURARÀ ELS MALALTS





1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autora: Frida Kalho (1907-1954)
Cronologia: 1954
Tipus d'obra: Pintura.
Estil: Realisme social, simbolisme, surrealisme, expressionisme...
Tècnica: Oli sobre tela.
Localització: Museu Frida Kalho, Ciutat de Mèxic.

2 - CONTEXT HISTÒRIC
Frida Kalho va ser una pintora mexicana, que va fer principalment autorretrats. Va néixer a Coyoacan, al sud de Ciutat de Mèxic. Va patir un terrible accident als divuit anys. Durant llargs períodes de convalescència va aprendre a pintar de manera autodidacta.
A la seva obra va reflectir les profundes conseqüències físiques i psíquiques que va sofrir per culpa de l'accident. L'any 1929, es va casar amb el muralista mexicà Diego Rivera. Un avort als tres anys de casada també va influir de manera dramàtica a la seva obra. Igualment, el seu activisme polític s'hi va veure reflectit, mostrant la seva activa i entregada lluita a favor del comunisme.

3 - COMENTARI DE L'OBRA

 3.1 Estil
L'obra de Frida Kalho és extremadament personal i reflecteix les sensacions de la seva traumàtica experiència vital. Malgrat això, en les seves composicions es pot veure el seu interès per l'art precolombí i el realisme social, aspectes que comparteix amb el seu marit Diego Rivera, amb José Clementee Orozco i Alfaro Siqueiros. L'any 1938, André Breton va viatjar a Mèxic i va conèixer l'obra de Frida Kalho, associant-la amb el grup surrealista. Malgrat que les seves creacions presentaven un alt grau de similitud amb aquest moviment, l'autora, al final de la seva vida, va rebutjar aquesta etiqueta.

 3.2 Descripció
ELEMENTS PLÀSTICS
Cada element està tractat amb una clara intenció realista, perfilats els detalls i els contorns amb una fina línia negra. Ara bé, aquest realisme es trenca a nivell conceptual en la comprensió global de l'obra, així com també en la captació de la llum i en l'elecció cromàtica. Aquests dos aspectes es troben superditats al tema, de manera que el vermell (associat al perill) i altres tonalitats com el negre, se situen a la dreta de la tela, relacionades amb l'imperialisme; i, per altra banda, el blau (associat a la serenitat), el groc i altres games més clares, omplen la superfície esquerra, vinculant-se a la causa del marxisme.
COMPOSICIÓ
La composició s'estructura a partir de l'autorretrat de l'artista en un primer pla, que, reforçat per la situació en diagonal simètrica de les dues crosses, s'estableix com a eix compositiu central. A partir de la seva figura se situen la resta dels elements escènics, col·locant-se a la seva esquerra els relacionats amb el perill imperialista, i, a la seva dreta, els vinculats amb la pau marxista. A dalt, en un segon pla, el retrat de Karl Marx mira fixament l'espectador.
Malgrat la seva simetria, l'obra té un gran dinamisme gràcies a les diagonals que formen diversos elements com ara les crosses, les grans mans que abracen l'artista i l'àliga imperial.

4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

 4.1 Funció
Kalho expressa la concepció utòpica que la creença política -i, amb ella, tota la humanitat-, podria alliberar-la de tot el seu patiment.
Aquesta obra, realitzada l'any de la seva mort, es pot considerar la síntesis del seu art; el seu testament polític i personal.

 4.2 Iconografia i significat
L'autora s'autorretrata amb un corsé de pell davant un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la terra i l'amenaçada per la destrucció. En la primera, banyada per rius blaus, vola el colom de la pau per damunt dels països comunistes -URSS i Xina- representats en el globus terraqui. A la part fosca, es veu la silueta amenaçadora de la bomba atòmica travessada per rius de sang, al costat de l'àliga dels Estats Units d'Amèrica amb el cap de l'oncle Sam.
La salvació la representa amb el retrat de Marx, del qual surt una mà que ofega l'àliga. Dues enormes mans amb l'ull de la saviesa simbolitzen el comunisme i agafen de tal manera a l'artista que aquesta pot prescindir de les seves crosses.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada