Buscador

dimecres, 18 de maig del 2011

SANT VICENÇ DE CARDONA



1 – DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autor: Desconegut.
Cronologia: 1019 – 1040
Tipus d’obra: Arquitectura; església.
Estil: Romànic llombard.
Materials: Pedra.
Localització: Cardona, al Bages (Catalunya).

2 – CONTEXT HISTÒRIC
Les primeres informacions sobre aquesta església daten de l’any 980, quan es té constància que diversos clergues hi vivien en comunitat. El 1019, el vescomte Bermon d’Osona i Cardona, que dirigia i seguia les construccions i les reformes dels models arquitectònics llombards, va reactivar aquesta comunitat.
L’any 1029, el mateix vescomte Bermon va subvencionar les obres de l’actual església de Sant Vicenç de Cardona, que va ser consagrada el 1040 pel bisbe Eriball.

3 – COMENTARI DE L’OBRA

 3.1 Estil
Sant Vicenç de Cardona és un dels edificis més representatiu de l’estil llombard, que va penetrar a Catalunya durant el primer quart del segle XI, i que té com a principal característica constructiva les galeries d’arcs cecs.
Malgrat que des d’un punt de vista constructiu el temple no aporta grans novetats, la disposició de l’espai i les voltes atrevides que el sustenten fan d’aquesta església un dels punts culminants del romànic del segle XI, juntament amb els monestirs de Cuixà i de Ripoll i les esglésies de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, a la vall de Boí.

 3. 2 Descripció
Sant Vicenç de Cardona presenta un aspecte exterior sobri, únicament decorat als murs per parelles d’arcs cecs (bandes llombardes), separats per petits contraforts anomenats lesenes, que, a més de reforçar el pes dels arcs que sustenten les voltes, ajuden a subratllar l’alçada de l’edifici. També com a decoració, hi ha una galeria de finestres cegues que recorre la part alta de l’absis central del transsepte.
L’església té una planta basilical de tres naus precedides per un atri o nàrtex amb tribuna, des d’on els vescomtes presidien les cerimònies; un transsepte curt, que gairebé no sobresurt de l’amplada de les naus; i una capçalera amb tres absis i una cripta, on es guardaven les relíquies.
L’espai interior està distribuït de manera que a cadascun dels trams de la nau central li corresponen tres petites voltes de creueria de les naus laterals. La separació dels tres trams centrals es fa mitjançant robustos pilars cruciformes que recullen la força dels arcs torals de l’alta volta de canó i els arcs de mig punt que separen les naus.

4 – INTERPRETACIÓ DE L’OBRA
L’església va ser construïda per servir com a edifici de culte cristià. A les darreries del segle XI, la petita comunitat es va convertir en canònica augustiniana formada per un abat, dotze canonges i alguns sacerdots. El 1592 l’església es va secularitzar i convertir en una col·legiata secular.
Finalment, el 1794, a causa de la seva situació estratègica, tant la col·legiata com el temple van ser convertits en una caserna militar.


(CRIPTA)


Imatges trobades a:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada