CASA MILÀ

1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autor: Antoni Gaudí (1952-1926)
Cronologia: 1907-1910
Tipus d'obra: Arquitectura.
Estil: Modernisme.
Materials: Pedra, maó, ceràmica i ferro.
Sistema constructiu: Estructura de ferro amb planta lliure combinada amb la utilització de pedra natural i maons.
Localització: Barcelona.
Altres denominacions: La Pedrera.


2 - CONTEXT HISTÒRIC
Durant els anys de la Restauració Borbònica a Espanya, a Catalunya es desenvolupà el modernisme, moviment que va tenir lloc a Europa entre finals del segle XIX i principis del XX.
Els últims vint anys del segle XIX són per a Catalunya una època de prosperitat econòmica ("febre d'or"). S'inicià a Barcelona una gran renovació constructiva, degut a l'enderroc de les muralles medievals (a partir del qual sorgirà el futur Eixample de Barcelona) i a la primera Exposició Universal de Barcelona.


3 - COMENTARI DE L'OBRA


 3.1 Estil
La Casa Milà s'emmarca en l'estil modernista, éssent un clar exponent de la reacció en contra de l'uniformisme arquitectònic imposat per la Revolució Industrial.
Tot i que Gaudí no utilitzà policromia exterior, la combinació entre la forma sinuosa dels blocs de pedra i el ferro utilitzat a les balconades atorga a l'edifici una gran força expressiva, fins al punt de ser considerat un dels antecedents de l'arquitectura expressionista alemanya.


 3.2 Descripció
L'edifici se sustenta en una estructura de ferro, combinada amb la utilització de pedra natural i maons. La façana no actua de mur de càrrega, sinó que està connectada al cos de l'edifici mitjançant un complex sistema de bigues i tirants de ferro. Va ser construïda amb carreus de pedra natural tallada a peu d'obra (d'aquí el sobrenom de "La Pedrera").
Les diverses plantes es recolzen en pilars i jàsseres corbes, mentre que arcs parabòlics i columnes inclinades compensen, amb una complexa tècnica, els esforços verticals i horitzontals.
Des de l'exterior, s'aprecien les formes sinuoses de la Casa Milà. Corbes i paràboles dominen tots els contorns. La façana és plena d'obertures de finestres desiguals i balconades fetes amb ferro forjat, representant motius vegetals.
L'edifici es compon de planta baixa, entresol, planta principal i primer, segon i tercer pis, a més de l'àtic. Arran de carrer, uns pilars en forma d'arbres inclinats enllacen exteriorment amb els volums de pedra dels pisos superiors.
El terrat és ple de xemeneies i capses d'escala amb formes escultòriques exòtiques.
A l'interior hi ha dos celoberts que aporten ventilació i llum natural a l'edifici. Entorn d'aquests espais s'articula la distribució de les plantes, compartimentades de manera irregular, fet que dóna com a resultat uns habitatges amb cambres de formes poligonals, amb un mobiliari adaptat a les peculiaritats de l'espai, dissenyat pel mateix Gaudí.
L'artista innovà també en els accessos als habitatges, prescindint de les habituales escales (només en va conservar les de servei) i disposant un sistema d'ascensors que porten directament a cadascuna de les vivendes.


4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA


 4.1 Funció
La Casa Milà va ser encarregada el 1906 a Gaudí per la reusenca Roser Segimon de Milà.
Tot i que actualment alguns espais estan dedicats a activitats culturals, alguns dels habitatges encara tenen únicament una funció residencial.


 4.2 Iconografia i significat
La Casa Milà constitueix l'exponent més clar de l'arquitectura orgànica de Gaudí. La sinuositat de la façana fa pensar, vista de lluny, que La Pedrera ha estat modelada en argila.
L'edifici respon a la profunda religiositat de l'autor. El projecte inicial contemplava la disposició, al capdamunt de l'edifici, d'un conjunt escultòric dedicat a la Mare de Déu de Gràcia, però els atacs a la religió durant la Setmana Tràgica (1909) van fer que fossin suprimits els detalls religiosos del projecte.

Imatge trobada a:

http://www.aciprensa.com/arte/gaudi/mila.htm