Buscador

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris segle XIX. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris segle XIX. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de maig del 2011

EL CRIT



1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autor: Edward Munch (Loten, 1863 - Ekely, 1944)
Cronologia: 1893
Tipus d'obra: Pintura
Estil: Expressionisme
Tècnica: Oli sobre tela
Localització: Museu Nacional d'Oslo. Munch va realitzar diverses versions d'El Crit: una litografia, per exemple. En total, n'existeixen cap a 50 còpies.


2 - CONTEXT HISTÒRIC
Munch va néixer prop d'Oslo, fill d'un metge de malalts pobres a qui, de nen, acompanyava en les seves visites. La visió del patiment i de la mort li eren familiars. Va veure morir de tuberculosi la seva mare i la seva germana gran quan encara no tenia catorze anys. Va viatjar a París, on va conèixer l'obra dels postimpressionistes, com Gauguin.
Li interessaven la psiquiatria i l'estudi de la ment humana, la literatura d'Ibsen i la filosofia de l'angoixa de Kierkegaard (existencialista).
(falten dades històriques... PENDENT)


3 - ANÀLISI DE L'OBRA

3.1 - Estil
Es tracta d'una obra expressionista, però en el moment en què Munch la va pintar, el moviment expressionista encara no existia com a tal. Ell és considerat com a un dels fundadors d'aquest moviment estètic. Els antecedents immediats de l'expressionisme van ser les últimes obres de Van Gogh i l'obra de Munch, que revela influència del Goya de les pintures negres (preexpressionisme), i de Gauguin i Van Gogh pel que fa a la tècnica pictòrica.
Per tant, Munch és un pintor contemporani dels postimpressionistes, s'alimenta de les seves fonts i desenvolupa un art agressiu, amb la intenció de plasmar el més profund de l'ànima humana. En conclusió, fa un art expressionista.
L'expressionisme no intenta agradar al públic o alienar-lo amb visions utòpiques o somnis impossibles, al contrari, busca sacsejar-lo i fins i tot incomodar-lo o espantar-lo.

3.2 - Descripció
El Crit és una de les obres més significatives de l'expressionisme internacional i del seu autor. El quadre presenta una figura d'aspecte cadavèric, feta a partir de línies ondulants, que crida mentre es duu les mans al cap.
Tot en el quadre és ondulant i inestable: el personatge, la vegetació, el mar i el cel. L'únic element que contrasta amb les línies corves és la forta diagonal que traça la barana del pont, que allunya de l'espectador les dues siluetes humanes i l'horitzó, per tal d'accentuar la sensació de buidor de la figura central. Al fons, una carena de muntanyes, que sembla protegir una llengua d'aigua (potser un fiord), configura l'horitzó de l'escena. Al mar hi ha diversos velers ancorats. El cel, per sobre de les muntanyes, mostra diverses tonalitats de vermells, taronges i grocs, preludi potser, del crepuscle (o de la posta).
   ELEMENTS PLÀSTICS:
La pinzellada de Munch és allargada i sinuosa, inspirada molt probablement en l'obra de Van Gogh i en la contemporània estètica modernista. No hi ha dibuix; l'autor no intenta ser realista. La realitat ha estat deformada de manera conscient per tal d'expressar millor el dramatisme i l'angoixa interior del personatge.
L'ús del color és totalment arbitrari i serveix per reforçar l'expressivitat del quadre, subratllant el seu dramatisme i contribuint a crear un clima d'irrealitat pel qual sembla expandir-se el crit desesperat que fa ondular l'ésser humà, la vegetació, el cel i el mar.
Destaquen les combinacions de colors primaris i càlids, com el cel impossible i ondulant fet de franges grogues i vermelles, colors que es repeteixen al pont.
La vermellor del conjunt, però, contrasta amb la taca verdosa que hi ha a la dreta del quadre, que insinua ser una massa vegetal. Les tonalitats grogues contrasten, al seu temps, amb la taca lilosa que envolta el mar fins l'horitzó. Per tant, també hi ha combinacions de colors complementaris.


4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

4.1 - Funció
L'objectiu de l'autor en pintar aquesta obra era expressar el seu món individual, ple d'angoixa i patiment.

4.2 - Iconografia i significat
En unes notes del 1882, el mateix Munch va descriure la situació que va originar El Crit: "anava caminant amb dos amics pel passeig, el sol es ponia, el cel es tornava de cop i volta vermell; jo em vaig aturar. Cansat, em vaig recolzar en una barana. Damunt la ciutat i el fiord blau fosc no hi havia sinó sang i llengües de foc. Els meus amics continuaven la seva marxa i jo seguia aturat al mateix lloc, tremolant de por, i sentia que un udol infinit penetrava tota la naturalesa."
L'obra expressa l'angoixa i la soledat de l'ésser humà davant la vida. El crit plasma els terrors, les pors de l'home modern, l'angoixa metafísica del gènere humà, que es troba en un món que aparentment confia en la raó i la ciència i envoltat d'una natura de la qual se sent exclòs. El drama solitari és reforçat pels trets de la figura protagonista, que recorden a una calavera, símbol del preludi de la mort.


Imatge trobada a:









dimarts, 3 de maig del 2011

NIT ESTRELLADA



1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autor: Vincent Van Gogh (19853 - 1890)
Cronologia: 1889
Tipus d'obra: Pintura.
Tècnica: Oli sobre tela.
Dimensions: 73'7 x 91'1 cm
Localització: MoMa, New York.


2 - CONTEXT HISTÒRIC
Al segle XIX hi ha una regressió dels valors religiosos, que són discutits pels grans avenços científics: Molts busquen a la naturalesa i al cosmos una resposta a l'anhel humà d'infinit. El tractament religiós del paisatge havia estat inciiat per Friedrich a "Monjo vora el mar" (1808) i reprès per altres artistes, com Millet ("L'Angelus"). Van Gogh va recórrer moltes vegades a aquests assumptes. Influirà en expressionistes com Munch, Kirchner i Kokoshka.

El pintor va arribar a la Provença al febrer de 1888, buscant nous camins per a la seva pintura. S'havia intentat suicidar, no havia venut cap quadre i això el va portar a la follia, havent d'acceptar el seu internament a un asil. Allà va pintar, buscant consol i projectant la seva inquietud espiritual als seus quadres.
Van Gogh es va suicidar el juliol de 1890.


3 - ANÀLISI DE L'OBRA
3.1 - Estil
Aquesta obra està a mig camí entre el postimpressionisme i l'expressionisme.
La pintura de Delacroix, amb la seva força cromàtica, la preocupació per representar la llum impressionista, l'ús del color pla, sense ombres ni clarobscurs, l'expressivitat de limitar les figures amb una línia negra pròpia dels gravats japonesos; marquen l'inici de la pintura de Van Gogh.
Van Gogh abandona l'impressionisme per una utilització simbòlica del color i de la forma per mitjà d'una pinzellada vigorosa i empastada. Això el converteix en precedent dels expressionistes.

3.2 - Descripció
És un paisatge nocturn, manifestant interès per l'expressió dels colors de la nit. Té dues parts ben diferenciades: A baix hi ha la terra, amb el poble, del qual destaca l'agulla de l'església, i a dalt hi ha el cel, amb la lluna i les estrelles, representades amb formes circulars i ondulants de colors vius. La claredat que envolta la carena podria indicar que és primera hora del matí. Un xiprer gran, a l'esquerra, estableix el primer pla, donant l'efecte de la profunditat, i uneix la terra amb el cel.

3.3 - Composició i elements plàstics
Predomina la taca de color sobre el dibuix.
El pintor ha usat la pinzellada solta que li és característica, entonant el quadre en la gama dels blaus i verds, i donant, per contrastar, als focus de llum, cases i astres un groc molt viu.
Utilitza formes circulars pels astres, ondulants pel firmament, de tirabuixons per la vegetació del fons, de traços rectes per les cases i serpentejants i verticals pel xiprer, que, com s'ha esmentat abans, apareix en primer pla. L'horitzó, baix, fa que el cel ocupi una gran part del quadre. Aquesta composició dóna al conjunt un caràcter vibrant, decidit i esvelt.

4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

 4.1 Funció
"Nit estrellada" pren com a base la vista que Van Gogh tenia des de la seva habitació, a l'asil psiquiàtric prop de Saint-Rémy.
El pintor va fer servir el paisatge provençal per expressar la seva percepció d'un món primordial i pur -diferent de la realitat moderna contaminada-, a més del seu drama religiós.

 4.2 Iconografia i significat
Utilitza elements senzills com l'olivera, el xiprer, el camp i el cel, i els explota per donar cos al seu estat d'ànim.
Van Gogh fa servir el xiprer com un vincle obscur, dens i alhora vibrant, com una flama, mogut pel vent, que uneix la terra amb el cel. És un arbre que manifesta elevació i s'usa per simbolitzar, per la seva verticalitat, la fe en la vida després de la mort. El poble està lluny, representant la soledat de Van Gogh i donant forma al calor humà, present a les experiències que es produeixen rere els vidres il·luminats i en les que l'artista no pot participar. L'església, amb la seva agulla, és el ressó del xiprer, llunyana i inútil. Alhora les estrelles, llunyanes, misteriores, li serveixen per expressar l'anhel religiós de forma innovadora amb un element de la natura.
Van Gogh busca, en la immensitat de la nit i en la natura, les respostes que la vivència religiosa tradicional no pot donar.


 





Imatge trobada a:

dimecres, 23 de febrer del 2011

LA TOUR EIFFEL


1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autor: Gustave-Alexandre Eiffel (1832-1923)
Cronologia: 1887-1889
Estil: Arquitectura del ferro.
Tipus d'obra: Arquitectura. Edifici decoratiu.
Material: Ferro.
Localització: París; a l'extrem nord-oest dels Champs de Mars.

2. CONTEXT HISTÒRIC
Les revolucions burgeses de França provoquen el naixement del liberalisme i del romanticisme. La classe social dominant és la burgesia. Apareixen nous estats, com Itàlia i Alemanya, a causa dels moviments nacionalistes. L'expansió colonial d'Europa fa que les cultures exòtiques serveixin de font d'inspiració per l'arquitectura. La Revolució Industrial fa que augmentin espectacularment la producció i el comerç, es renovin els transports i es generalitzi l'ús de noves fonts d'energia (carbó, vapor) i de nous materials, com el ferro i l'acer. L'esperit funcional i innovador dels enginyers contrasta amb el conservadorisme dels arquitectes. La superació d'aquest conflicte arribarà a finals del segle XIX amb els arquitectes de l'Escola de Chicago i del Modernisme.
A més, apareix una nova classe social a Europa: el proletariat. A diferència dels burgesos, que viuen en zones residencials per a les quals es fan plans d'ordenació urbana (com l'Eixample de Barcelona), el proletariat viu en suburbis desordenats.
Els primers edificis de ferro complementats amb vidre i altres materials, foren conseqüència directa de les Exposicions Universals que s'organitzaven a les ciutats perquè cada país participant mostrés els seus progressos tècnics en uns grans coberts o naus.

3. ANÀLISI DE L'OBRA
 3.1 - Estil al qual pertany
La Tour Eiffel és el símbol de la nova arquitectura del ferro de finals del segle XIX. Aquest estil es caracteritza per l'ús de nous materials, com el ferro, l'acer, el formigó armat, el vidre..., guiat per una ideologia racionalista i funcional que pretenia cobrir espais molt amplis.

 3.2 - Descripció
(Pendent)

4. INTERPRETACIÓ DE L'OBRA
La Tour Eiffel no és pròpiament un edifici, sinó una construcció no utilitària, de més de 300 metres d'alçada, que fou projectada per l'enginyer francès Gustave Eiffel per a l'Exposició Universal de París celebrada l'any 1889. La torre havia de ser una presència imposant a l'entrada del recinte de l'Exposició, com una mena de gratacels mancat d'espai interior.
No commemora cap fet del passat, no celebra cap victòria, no expressa cap principi d'autoritat ni tampoc representa cap ideologia ni religió. La Tour Eiffel pretenia demostrar que l'ús del ferro en la construcció deixava de ser només cosa dels enginyers i que entrava a formar part del camp de l'arquitectura.
La Tour Eiffel va ser valorada negativament per una bona part dels seus contemporanis. L'obra va provocar fortes protestes d'artistes i intel·lectuals de l'època. Malgrat les crítiques, la torre no es desmuntà després de l'Exposició i, amb el temps, s'ha convertit en el símbol més representatiu del París modern.






Imatges trobades a: