Buscador

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marbre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marbre. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de maig del 2011

MAMAN









1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autora: Louise Bourgeois (París, 1911 - NY 2010)
Cronologia: 1999
Estil: Expressionisme.
Tipus d'obra: Escultura.
Materials: Bronze, acer inoxidable i marbre.
Localització: Museu Guggenheim de Bilbao.


2 - CONTEXT HISTÒRIC
Louise Bourgeois està considerada una de les artistes franceses més importants del segle XX. Va assistir a diverses escoles d'art de París i va treballar a l'estudi de Ferdinand Léger.
L'any 1938 es trasllada a Nova York amb el seu marit, Robert Goldwater -un historiador de l'art nord-americà conegut pel seu treball pioner en l'art primitiu- i, allà, abandona paulatinament la pintura per dedicar-se a l'escultura.
El reconeixement de la crítica no li arriba fins l'any 1982, quan el MoMa de Nova York organitza una exposició retrospectiva. Louise Bourgeois es converteix en la primera dona en assolir aquesta fita.


3 - ANÀLISI DE L'OBRA

3.1 - Estil
L'expressionisme va ser un moviment cultural surgit a Alemanya a principis del segle XX. Més que un estil amb característiques pròpies comuns, va ser un moviment heterogeni, una actitud i una forma d'entendre l'art que va aglutinar diversos artistes de tendències molt diverses i diferent formació i nivell intel·lectual. Sorgit com a reacció a l'impressionisme, en front del naturalisme i del caràcter postivista d'aquest moviment de finals del segle XIX, l'expressionisme defensava un art més personal i intuitiu, en el qual predominés la visió interior de l'artista (l'expressió) i no la plasmació de la realitat (impressió).

3.2 - Descripció
Maman forma part de la sèrie d'escultures anomenada "Spider" (Aranya). És una escultura de bronze que s'eleva, desafiant, sobre vuit gegantines potes, a l'exterior del museu Guggenheim de Bilbao. Aquestes potes, amb una estructura que recorda vagament a la dels arcbotants de les catedrals gòtiques, no es presenten tenses, tot i la duresa del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats de l'aranya. Mostren una superfície rugosa i imperfecta, fruit de les nombroses plaques assemblades entre elles que les confermen, a mode de trossos de tela.
Les potes s'ajunten en un cos central de dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit metàl·lic, que suporta un conjunt de pedres blanques de marbre, simulant els ous.
Louise Bourgeois conjuga molt bé la fragilitat de la bossa que guarda els ous, suspesa en el buit, amb la protecció que, com una presó, ofereix la posició de les vuit extremitats, lleugerament més elevades que la bossa materna.


4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

4.1 - Funció
Aquestes escultures són un homenatge que fa l'artista a la seva mare, a qui considera la seva millor amiga. Es pot considerar aquesta obra com una reconstrucció, un teixit -com fa l'aranya i com feia la seva mare- tangible de les emocions viscudes en el passat, creades amb la voluntat de reviure la memòria i possibilitar-ne l'oblit.

4.2 - Iconografia i significat
El vincle d'aquesta escultura amb la figura materna connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de Bourgeois. Quan era petita, va patir el menyspreu del seu pare, que esperava que fos un nen, i va ser testimoni de la relació amorosa que va mantenir amb l'institutriu que la va educar. La mare de Bourgeois va voler ignorar aquesta relació.

Per l'artista, l'aranya expressa la duplicitat de la naturalesa materna: l'aranya utilitza la seda tant per a fabricar el capoll que protegeix els ous com per filar la teranyina per caçar les seves preses. Una doble funció totalment contradictòria: vida i mort. Les aranyes són presències amistoses que s'alimenten de mosquits, els quals propaguen malalties, per tant, les aranyes, com la mare, protegeixen.




Louise Bourgeois
Maman (1999), exhibited outside the Guggenheim Museum in Bilbao. Photograph: Rafa Rivas/AFP



Imatges trobades a:









dimecres, 23 de febrer del 2011

EROS I PSIQUE


1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autor: Antonio Cànova (Possagno 1757 - Venècia 1822)
Cronologia: 1793
Estil: Neoclassicisme.
Tipus d'obra: Escultura exempta; grup escultòric.
Material: Marbre
Tècnica: Talla
Localització: Museu del Louvre, París.

2. CONTEXT HISTÒRIC
El neoclassicisme prové de l'academicisme classicista cortesà, que imperava a França durant el darrer terç del segle XVII resultant de l'acció de l'absolutisme en el camp cultural i del racionalisme de la nova burgesia.
Apareix per primer cop a Roma, estimulat pels descobriments realitzats a Pompeia, entre altres. El moviment es propaga ràpidament a França gràcies als alumnes pintors i escultors de l'Acadèmia de França a Roma. Està basat en els principis de Winckelmann (teòric alemany investigador de les cultures clàssiques), que creia que retornar a les formes clàssiques era l'única manera de redimir l'escultura.
El neoclassicisme es va convertir més tard en vehicle de la cultura burgesa racionalista i rigorista, ideològicament oposada a l'antic règim i als seus valors.

3. ANÀLISI DE L'OBRA
 3.1 - Estil al qual pertany
Eros i Psique és una obra neoclàssica. Antonio Cànova, el seu ator, va ser la figura representativa de l'escultura neoclàssica. Cànova sovint queda limitat per les tesis de Winckelmann en l'expressió de la seva sensibilitat personal. No és el cas, però, d'Eros i Psique, amb la qual es deixa portar pel seu impuls creador. En aquesta obra, Cànova sembla alliberar-se de l'academicisme clàssic. L'expressió de l'emotivitat, dels sentiments, de la passió..., l'apropa al romanticisme.
S'hi pot observar certa barroquització si tenim en compte que l'escultura té diversos punts de vista.

 3.2 - Descripció
Un noi nu es disposa a fer un petó a una noia nua de mig cos cap amunt. Aquesta sembla que estigui en estat de semi-inconsciència.
En quant a la composició de l'escultura, és complexa però ben solucionada. El grup presenta dues diagonals definides per les ales d'Eros i les extremitats inferiors de tots dos. Les diagonals es creuen formant una "X". El punt de confluència representa el centre visual de l'escultura i també el lloc de màxim interès.
Els rostres, de factura triangular, s'apropen, es busquen amb insistència i desig. Eros s'inclina sobre Psique posant un genoll al terra. En el moment en què els personatges s'abracen, Eros incorpora el cos de la noia. Aquesta postura contribueix a fer que l'escultura esdevingui dinàmica: els dos amants són molt a prop, però és evident que les boques s'ajuntaran en un petó imminent. Aquest està emmarcat per un doble anell format pels braços d'ambdós. La postura dels braços i de les mans remarquen la passió i l'erotisme de l'escena.

(per acabar)


Imatges trobades a: