NIKÉ ÀPTERA / ATENEA NIKÉ

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autors: Mnèsicles, a partir del projecte de Cal·lícrates.
Cronologia: 427-424 aC
Estil: Art grec clàssic, ordre jònic.
Tipus d'obra: Arquitectura. Edifici de culte; temple.
Material: Marbre del Pentèlic.
Sistema constructiu: Arquitravat o allindat.
Localització: Acròpolis d'Atenes (Grècia).

2. CONTEXT HISTÒRIC
Les Guerres Mèdiques contra els perses (490-470 aC) marquen el començament del període clàssic (segles V i IV aC). Els perses van ser definitivament derrotats a Salamina i a Platea i, a partir d'aleshores, comença l'etapa de màxima esplendor grega. S'inicia la reconstrucció de l'acròpolis d'Atenes.Cap al 431 aC comença la Guerra del Pel·loponès entre grecs, que propicia certa decadència econòmica. Alexandre (el Gran) i els macedonis emprenen la conquesta de l'Imperi Persa. El 334 aC, Alexandre mor a Babilònia.

3. ANÀLISI DE L'OBRA
 3.1 - Estil al qual pertany
És un temple grec clàssic d'orde jònic, tal i com s'aprecia en les columnes de fust acanalat, capitell amb volutes i base. És un edifici esvelt, amb proporcions humanes. El fris és continu, decorat amb alts relleus que revelen diversos estils, deduïm, doncs, que van ser executats per diferents artistes.

 3.2 - Descripció
És un temple de planta rectangular, amfipròstil i tetràstil. Les columnes, totes exemptes, amb fusts monolítics que reposen sobre bases motllurades, tenen un diàmetre més reduït que les dòriques.
Els elements suportats són l'arquitrau, que consta de tres platabandes, un fris amb relleus continus i una cornisa semblant a la dels temples dòrics, damunt la qual s'alçaven el frontó, la teulada i, per últim, els acroteris (elements desapareguts).
El temple de Niké Àptera o Atenea Niké és el primer que trobem quan entrem a l'acròpolis per la Via Sacra.Les reduïdes mides del solar van obligar a fusionar la naos i el pronaos, i a tancar l'accés per mitjà d'una reixa muntada entre els pilars.
Les  volutes dels capitells angulars són asimètriques.

4. INTERPRETACIÓ DE L'OBRA
 4.1 - Funció
Temple dedicat a la deesa Victòria. Va ser construït per commemorar la victòria sobre els perses. Originàriament era un edifici de culte, però a l'Edat Mitjana es van utilitzar els bloc de marbre per fortificar l'acròpolis.
Ha estat reconstruït fins a l'alçada de la cornisa.

 4.2 - Iconografia i significat
La tradició explica que els atenesos van erigir el temple de Niké Àptera (Victòria sense ales) perquè la Victòria no volés mai més i es quedés per sempre a Atenes. Els relleus del fris representen escenes de la batalla de Platea i de la deesa Victòria cordant-se la sandàlia, portant un brau al sacrifici.

Imatges trobades a: http://www.xtec.es/~jarrimad/grecia/tempnike.html

ERECTÈON

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autors: Mnèsicles o Fílocles.

Cronologia: 420-406 aC

Estil: Art grec clàssic, ordre jònic.

Tipus d'obra: Arquitectura. Edifici de culte; temple.

Material: Marbre del Pentèlic.

Sistema constructiu: Arquitravat o allindat.

Localització: Acròpolis d'Atenes.

2. CONTEXT HISTÒRIC

Les Guerres Mèdiques contra els perses (490-470 aC) marquen el començament del període clàssic (segles V i IV aC). Els perses van ser derrotats definitivament a Salamina i a Platea i, a partir d'aleshores, comença l'etapa de màxima esplendor grega. S'inicia la reconstrucció de l'acròpolis d'Atenes. Cap al 431 aC comença la Guerra del Pel·loponès entre grecs, que propicia certa decadència econòmica.

Alexandre (el Gran) i els macedonis emprenen la conquesta de l'Imperi Persa. El 334 aC, Alexandre mor a Babilònia.

3. ANÀLISI DE L'OBRA

 3.1 - Estil al qual pertany

És un dels temples més refinats i complexos de l'arquitectura clàssica grega. Els acabats són exquisits, d'una delicadesa i riquesa extremes.

L'estil jònic mostra una evolució evident envers el temple de Niké Àptera. Les columnes són més primes, les volutes dels capitells són més reduïdes, els entaulaments i els frontons més lleugers i l'ornamentació plàstica és més refinada. La complexitat de l'edifici rau, doncs, en la planta, formada per diversos cossos i nivells.

 3.2 - Descripció

PLANTA: L'Erectèon s'aixeca al sector nord de l'Acròpolis. El disseny poc ortodox de la planta respon a dues raons: la irregularitat i inclinació del terreny i la necessitat de respectar uns llocs de culte més antics situats a diversos nivells.

Està format per tres parts ben diferenciades: Un cos principal i dos pòrtics.

El cos principal està precedit d'un pòrtic jònic i hexàstil. L'interior està dividit en quatre estances: La més gran i elevada, dedicada a Atena Poliàs, té un accés únic i originàriament contenia una talla de la deesa feta de fusta d'olivera. A la part occidental hi ha tres estances comunicades entre elles, dedicades a Posidó i Erecteu les més internes i a l'heroi Cècrops la més externa.

Al costat nord, adossat al cos principal i a un nivell inferior, hi ha un pòrtic també jònic, que dóna accés a dos espais: a les estances occidentals interiors i a un recinte exterior on hi ha l'olivera d'Atenes.

El tercer espai, situad a la banda sud, correspon a la tribuna de les Cariàtides.

ALÇAT: Les Cariàtides són obra de l'escultor Alcamenes, deixeble de Fídies. Són estàtues femenines que, situades sobre un mur baix, fent la funció de columnes, sostenen un entaulament compost d'arquitrau i cornisa. Les sis escultures dirigeixen la mirada vers el Partenó. Originàriament amb braços, s'aguantaven els vestits amb les mans i lluïen braçalets i altres joies als canells.

L'entaulament dels tres cossos de l'edifici és similar. Tenen el mateix tipus d'arquitrau, format per tres platabandes. El pòrtic nord i el cos central tenen fris i cornisa de factura senzilla, mentre que la tribuna de les Cariàtides presenta una cornisa més decorada i muntada directament sobre l'arquitrau.

Les cobertes són planes, a excepció de la del cos central, que és de dues aigües.

4. INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

 4.1 Funció

L'Erectèon va ser dedicat a diversos déus i herois: Atena Poliàs, Posidó, Erecteu (heroi i primer rei d'Atenes), Cècrops (la tomba del qual es trobava en aquest edifici) i Pàndrosos (filla de Cècrops, a qui se li va dedicar el recinte exterior).

A l'Edat Mitjana es va fer servir com a temple cristià i, més tard, al segle XV, es van utilitzar els carreus dels seus murs per edificar una residència particular. Durant la revolució grega del 1827 el pòrtic nord va ser destrït i només tres de les sis cariàtides que hi havia van quedar a l'emplaçament original. L'any 1852 un terratrèmol va enderrocar parcialment l'edifici.

Va ser reconstruït sota la direcció de l'Escola Francesa d'Atenes.

 4.2 Iconografia i significat

Zeus va prometre la protecció de l'Àtica a aquell déu que li proporcionés el millor regal. Atena i Posidó lluiten per posseïr aquest territori: Ell fa brollar una font d'aigua salada d'una roca i ella planta una olivera. Atena guanya el combat, així que la polis pren el seu nom (Atenes) i l'adopta com a patrona. L'olivera d'Atena estaria situada al recinte exterior de l'Erectèon (dedicat a Pàndrosos).

Les Cariàtides eren les dones de Cària i van ser esclavitzades pels grecs. A l'Erectèon rememoren aquest fet representant-les com a suport de l'entaulament de la tribuna de l'edifici.

Cariàtide

Imatges trobades a: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/atena/erechteion.htm