Buscador

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris expressionisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris expressionisme. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de maig del 2011

EL CRIT



1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autor: Edward Munch (Loten, 1863 - Ekely, 1944)
Cronologia: 1893
Tipus d'obra: Pintura
Estil: Expressionisme
Tècnica: Oli sobre tela
Localització: Museu Nacional d'Oslo. Munch va realitzar diverses versions d'El Crit: una litografia, per exemple. En total, n'existeixen cap a 50 còpies.


2 - CONTEXT HISTÒRIC
Munch va néixer prop d'Oslo, fill d'un metge de malalts pobres a qui, de nen, acompanyava en les seves visites. La visió del patiment i de la mort li eren familiars. Va veure morir de tuberculosi la seva mare i la seva germana gran quan encara no tenia catorze anys. Va viatjar a París, on va conèixer l'obra dels postimpressionistes, com Gauguin.
Li interessaven la psiquiatria i l'estudi de la ment humana, la literatura d'Ibsen i la filosofia de l'angoixa de Kierkegaard (existencialista).
(falten dades històriques... PENDENT)


3 - ANÀLISI DE L'OBRA

3.1 - Estil
Es tracta d'una obra expressionista, però en el moment en què Munch la va pintar, el moviment expressionista encara no existia com a tal. Ell és considerat com a un dels fundadors d'aquest moviment estètic. Els antecedents immediats de l'expressionisme van ser les últimes obres de Van Gogh i l'obra de Munch, que revela influència del Goya de les pintures negres (preexpressionisme), i de Gauguin i Van Gogh pel que fa a la tècnica pictòrica.
Per tant, Munch és un pintor contemporani dels postimpressionistes, s'alimenta de les seves fonts i desenvolupa un art agressiu, amb la intenció de plasmar el més profund de l'ànima humana. En conclusió, fa un art expressionista.
L'expressionisme no intenta agradar al públic o alienar-lo amb visions utòpiques o somnis impossibles, al contrari, busca sacsejar-lo i fins i tot incomodar-lo o espantar-lo.

3.2 - Descripció
El Crit és una de les obres més significatives de l'expressionisme internacional i del seu autor. El quadre presenta una figura d'aspecte cadavèric, feta a partir de línies ondulants, que crida mentre es duu les mans al cap.
Tot en el quadre és ondulant i inestable: el personatge, la vegetació, el mar i el cel. L'únic element que contrasta amb les línies corves és la forta diagonal que traça la barana del pont, que allunya de l'espectador les dues siluetes humanes i l'horitzó, per tal d'accentuar la sensació de buidor de la figura central. Al fons, una carena de muntanyes, que sembla protegir una llengua d'aigua (potser un fiord), configura l'horitzó de l'escena. Al mar hi ha diversos velers ancorats. El cel, per sobre de les muntanyes, mostra diverses tonalitats de vermells, taronges i grocs, preludi potser, del crepuscle (o de la posta).
   ELEMENTS PLÀSTICS:
La pinzellada de Munch és allargada i sinuosa, inspirada molt probablement en l'obra de Van Gogh i en la contemporània estètica modernista. No hi ha dibuix; l'autor no intenta ser realista. La realitat ha estat deformada de manera conscient per tal d'expressar millor el dramatisme i l'angoixa interior del personatge.
L'ús del color és totalment arbitrari i serveix per reforçar l'expressivitat del quadre, subratllant el seu dramatisme i contribuint a crear un clima d'irrealitat pel qual sembla expandir-se el crit desesperat que fa ondular l'ésser humà, la vegetació, el cel i el mar.
Destaquen les combinacions de colors primaris i càlids, com el cel impossible i ondulant fet de franges grogues i vermelles, colors que es repeteixen al pont.
La vermellor del conjunt, però, contrasta amb la taca verdosa que hi ha a la dreta del quadre, que insinua ser una massa vegetal. Les tonalitats grogues contrasten, al seu temps, amb la taca lilosa que envolta el mar fins l'horitzó. Per tant, també hi ha combinacions de colors complementaris.


4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

4.1 - Funció
L'objectiu de l'autor en pintar aquesta obra era expressar el seu món individual, ple d'angoixa i patiment.

4.2 - Iconografia i significat
En unes notes del 1882, el mateix Munch va descriure la situació que va originar El Crit: "anava caminant amb dos amics pel passeig, el sol es ponia, el cel es tornava de cop i volta vermell; jo em vaig aturar. Cansat, em vaig recolzar en una barana. Damunt la ciutat i el fiord blau fosc no hi havia sinó sang i llengües de foc. Els meus amics continuaven la seva marxa i jo seguia aturat al mateix lloc, tremolant de por, i sentia que un udol infinit penetrava tota la naturalesa."
L'obra expressa l'angoixa i la soledat de l'ésser humà davant la vida. El crit plasma els terrors, les pors de l'home modern, l'angoixa metafísica del gènere humà, que es troba en un món que aparentment confia en la raó i la ciència i envoltat d'una natura de la qual se sent exclòs. El drama solitari és reforçat pels trets de la figura protagonista, que recorden a una calavera, símbol del preludi de la mort.


Imatge trobada a:









MAMAN









1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autora: Louise Bourgeois (París, 1911 - NY 2010)
Cronologia: 1999
Estil: Expressionisme.
Tipus d'obra: Escultura.
Materials: Bronze, acer inoxidable i marbre.
Localització: Museu Guggenheim de Bilbao.


2 - CONTEXT HISTÒRIC
Louise Bourgeois està considerada una de les artistes franceses més importants del segle XX. Va assistir a diverses escoles d'art de París i va treballar a l'estudi de Ferdinand Léger.
L'any 1938 es trasllada a Nova York amb el seu marit, Robert Goldwater -un historiador de l'art nord-americà conegut pel seu treball pioner en l'art primitiu- i, allà, abandona paulatinament la pintura per dedicar-se a l'escultura.
El reconeixement de la crítica no li arriba fins l'any 1982, quan el MoMa de Nova York organitza una exposició retrospectiva. Louise Bourgeois es converteix en la primera dona en assolir aquesta fita.


3 - ANÀLISI DE L'OBRA

3.1 - Estil
L'expressionisme va ser un moviment cultural surgit a Alemanya a principis del segle XX. Més que un estil amb característiques pròpies comuns, va ser un moviment heterogeni, una actitud i una forma d'entendre l'art que va aglutinar diversos artistes de tendències molt diverses i diferent formació i nivell intel·lectual. Sorgit com a reacció a l'impressionisme, en front del naturalisme i del caràcter postivista d'aquest moviment de finals del segle XIX, l'expressionisme defensava un art més personal i intuitiu, en el qual predominés la visió interior de l'artista (l'expressió) i no la plasmació de la realitat (impressió).

3.2 - Descripció
Maman forma part de la sèrie d'escultures anomenada "Spider" (Aranya). És una escultura de bronze que s'eleva, desafiant, sobre vuit gegantines potes, a l'exterior del museu Guggenheim de Bilbao. Aquestes potes, amb una estructura que recorda vagament a la dels arcbotants de les catedrals gòtiques, no es presenten tenses, tot i la duresa del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats de l'aranya. Mostren una superfície rugosa i imperfecta, fruit de les nombroses plaques assemblades entre elles que les confermen, a mode de trossos de tela.
Les potes s'ajunten en un cos central de dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit metàl·lic, que suporta un conjunt de pedres blanques de marbre, simulant els ous.
Louise Bourgeois conjuga molt bé la fragilitat de la bossa que guarda els ous, suspesa en el buit, amb la protecció que, com una presó, ofereix la posició de les vuit extremitats, lleugerament més elevades que la bossa materna.


4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

4.1 - Funció
Aquestes escultures són un homenatge que fa l'artista a la seva mare, a qui considera la seva millor amiga. Es pot considerar aquesta obra com una reconstrucció, un teixit -com fa l'aranya i com feia la seva mare- tangible de les emocions viscudes en el passat, creades amb la voluntat de reviure la memòria i possibilitar-ne l'oblit.

4.2 - Iconografia i significat
El vincle d'aquesta escultura amb la figura materna connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de Bourgeois. Quan era petita, va patir el menyspreu del seu pare, que esperava que fos un nen, i va ser testimoni de la relació amorosa que va mantenir amb l'institutriu que la va educar. La mare de Bourgeois va voler ignorar aquesta relació.

Per l'artista, l'aranya expressa la duplicitat de la naturalesa materna: l'aranya utilitza la seda tant per a fabricar el capoll que protegeix els ous com per filar la teranyina per caçar les seves preses. Una doble funció totalment contradictòria: vida i mort. Les aranyes són presències amistoses que s'alimenten de mosquits, els quals propaguen malalties, per tant, les aranyes, com la mare, protegeixen.




Louise Bourgeois
Maman (1999), exhibited outside the Guggenheim Museum in Bilbao. Photograph: Rafa Rivas/AFP



Imatges trobades a: