Buscador

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bronze. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bronze. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de maig del 2011

FORMES ÚNIQUES DE CONTINUITAT EN L'ESPAI













1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autor: Umberto Boccioni (1882-1916)
Cronologia: 1913
Tipus d'obra: Escultura exempta.
Estil: Futurisme.
Material: Bronze.
Tècnica: Fosa.
Localització: Museu d'Art Modern (MoMa), New York.


2 - CONTEXT HISTÒRIC
L'esperança d'un món ideal al voltant del progrés científic i tecnològic anhelat durant el segle XIX es va esborrant, davant les bosses de misèria que es formen a les ciutats.
D'altra banda, la 1ª Guerra Mundial va ser la primera d'un món industrial on les màquines de matar van tenir un macabre protagonisme. Això va causar un brutal efecte en la societat. Van aparèixer les primeres avantguardes, i alguns moviments que havien aparegut abans de la guerra van tornar a agafar força.


3 - COMENTARI DE L'OBRA


 3.1 Estil
El futurisme va suposar l'abandonament dels models del passat, de la tradició figurativa; tot i que moltes de les obres beuen del món clàssic. En l'escultura, es busca donar moviment. El futurisme introdueix un nou concepte: la rapidesa, per a plasmar el moviment veloç en la línia dels nous progressos de la tècnica. S'aconsegueix retratar la sensació de moviment a partir de la descomposició de la figura i s'utilitzen una sèrie de recursos geomètrics propis del cubisme (cubisme dinàmic).
El futurisme també destaca els símibols de la modernitat, com els nous mitjans de transport, la ciutat, l'home i la seva realitat, la velocitat, el risc, la violència i el militarisme, etc.; això fa que el moviment estigui associat a aspectes morals i socials negatius.


 3.2 Descripció
L'obra representa un home en posició de marxa. Recorda les figures de l'art grec -alguns autors assenyalen a la Victòria de Samotràcia. La figura de cos sencer mostra un tors sense braços, substituïts per una forma arradonida; les cames fixades a dos blocs, formant una imatge aerodinàmica deformada per la velocitat. Per aconseguir un efecte de dinamisme i una expressió de la figura humana mecanitzada, el volum del cos es desplaça en un moviment per l'espai. El contorn de la figura apareix desdibuixat, obrint-se en diverses perspectives, multiplicant-se en volums còncaus i convexes que es tallen.
L'escultura és oberta però a la vegada està integrada entre l'objecte en moviment i el context espacial que l'envolta.




4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA


 4.1 Funció
L'obra vol donar una imatge de l'home modern, un ésser anònim que viu en una gran ciutat. L'home és semblant a una màquina, un organisme mecànic. Pot recordar la figura d'un guerrer si es pensa en l'exaltació del militarisme dels artistes futuristes.


 4.2 Iconografia i significat
Experimentació del concepte del moviment en l'escultura, simbolitza la figura humana que avança vers el futur. La força, el moviment, la màquina, són elements vitals de l'època industrial i de l'home futurista que viu en ella.




Imatge trobada a:


dimecres, 4 de maig del 2011

MAMAN









1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autora: Louise Bourgeois (París, 1911 - NY 2010)
Cronologia: 1999
Estil: Expressionisme.
Tipus d'obra: Escultura.
Materials: Bronze, acer inoxidable i marbre.
Localització: Museu Guggenheim de Bilbao.


2 - CONTEXT HISTÒRIC
Louise Bourgeois està considerada una de les artistes franceses més importants del segle XX. Va assistir a diverses escoles d'art de París i va treballar a l'estudi de Ferdinand Léger.
L'any 1938 es trasllada a Nova York amb el seu marit, Robert Goldwater -un historiador de l'art nord-americà conegut pel seu treball pioner en l'art primitiu- i, allà, abandona paulatinament la pintura per dedicar-se a l'escultura.
El reconeixement de la crítica no li arriba fins l'any 1982, quan el MoMa de Nova York organitza una exposició retrospectiva. Louise Bourgeois es converteix en la primera dona en assolir aquesta fita.


3 - ANÀLISI DE L'OBRA

3.1 - Estil
L'expressionisme va ser un moviment cultural surgit a Alemanya a principis del segle XX. Més que un estil amb característiques pròpies comuns, va ser un moviment heterogeni, una actitud i una forma d'entendre l'art que va aglutinar diversos artistes de tendències molt diverses i diferent formació i nivell intel·lectual. Sorgit com a reacció a l'impressionisme, en front del naturalisme i del caràcter postivista d'aquest moviment de finals del segle XIX, l'expressionisme defensava un art més personal i intuitiu, en el qual predominés la visió interior de l'artista (l'expressió) i no la plasmació de la realitat (impressió).

3.2 - Descripció
Maman forma part de la sèrie d'escultures anomenada "Spider" (Aranya). És una escultura de bronze que s'eleva, desafiant, sobre vuit gegantines potes, a l'exterior del museu Guggenheim de Bilbao. Aquestes potes, amb una estructura que recorda vagament a la dels arcbotants de les catedrals gòtiques, no es presenten tenses, tot i la duresa del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats de l'aranya. Mostren una superfície rugosa i imperfecta, fruit de les nombroses plaques assemblades entre elles que les confermen, a mode de trossos de tela.
Les potes s'ajunten en un cos central de dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit metàl·lic, que suporta un conjunt de pedres blanques de marbre, simulant els ous.
Louise Bourgeois conjuga molt bé la fragilitat de la bossa que guarda els ous, suspesa en el buit, amb la protecció que, com una presó, ofereix la posició de les vuit extremitats, lleugerament més elevades que la bossa materna.


4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

4.1 - Funció
Aquestes escultures són un homenatge que fa l'artista a la seva mare, a qui considera la seva millor amiga. Es pot considerar aquesta obra com una reconstrucció, un teixit -com fa l'aranya i com feia la seva mare- tangible de les emocions viscudes en el passat, creades amb la voluntat de reviure la memòria i possibilitar-ne l'oblit.

4.2 - Iconografia i significat
El vincle d'aquesta escultura amb la figura materna connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de Bourgeois. Quan era petita, va patir el menyspreu del seu pare, que esperava que fos un nen, i va ser testimoni de la relació amorosa que va mantenir amb l'institutriu que la va educar. La mare de Bourgeois va voler ignorar aquesta relació.

Per l'artista, l'aranya expressa la duplicitat de la naturalesa materna: l'aranya utilitza la seda tant per a fabricar el capoll que protegeix els ous com per filar la teranyina per caçar les seves preses. Una doble funció totalment contradictòria: vida i mort. Les aranyes són presències amistoses que s'alimenten de mosquits, els quals propaguen malalties, per tant, les aranyes, com la mare, protegeixen.




Louise Bourgeois
Maman (1999), exhibited outside the Guggenheim Museum in Bilbao. Photograph: Rafa Rivas/AFP



Imatges trobades a:









dimarts, 3 de maig del 2011

EL DISCÒBOL DE MIRÓ



1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL


Autor: Miró (490-430 aC)
Cronologia: 460-450 aC (escultura original)
Tipus d'obra: Escultura exempta.
Estil: Art grec, període clàssic.
Tècnica: Fosa (original); talla (còpies).
Material: Bronze (original); marbre (còpies).
Cromatisme: Monocroma
Localització original: Probablement a l'Acròpolis d'Atenes.
Localització actual: L'original no s'ha conservat. Existeixen unes 30 còpies romanes (Museu del Louvre, Museo Nazionale Romano delle Terme, gliptoteca de Munich, etc)




2 - CONTEXT HISTÒRIC
Les Guerres Mèdiques contra els perses (490-470 aC) marquen el començament del període clàssic (segles V i IV aC). Els perses van ser derrotats a Salamina i a Platea. A partir d'aleshores comença l'etapa de màxima esplendor grega i s'inicia la reconstrucció de l'Acròpolis d'Atenes. Cap al 431 aC, comença la Guerra del Pel·loponès entre grecs, que propicia certa decadència econòmica. El 334 aC, Alexandre el Gran comença la conquesta de l'Imperi Persa. El 323 aC, Alexandre mor a Babilònia.




3 - ANÀLISI DE L'OBRA
3.1 - Estil
L'obra pertany al primer classicisme comprès entre els anys 460 i 400 aC. Les tres grans figures d'aquest període són Miró, Policlet i Fídies. Miró va assolir una gran fama com a escultor de déus, atletes i animals. Va ser deixeble directe d'Hageladas. Es dedicà exclusivament a l'escultura en bronze. Intentava captar el moviment en els moments més crítics.
L'artista, a l'inici del classicisme, busca la perfecció en les formes i proporcions. El discòbol, tot i seguir el cànon de Policlet -segons el qual l'alçada d'una persona havia de ser equivalent a set vegades la llargada del cap-, presenta alguns arcaismes: Musculatura amb poc volum, cabells poc treballats, expressió idealitzada del rostre (que recorda, en certa manera, el somriure del kouroi arcaic)...


3.2 - Descripció
La intenció de Miró era plasmar i transmetre el moviment, no esculpir la posició real que adopten els llançadors de disc.
La composició de l'escultura és molt atrevida, construïda a partir de línies corbes i triangles. Miró trenca amb l'estàtica de l'època arcaica, éssent el primer artista que plasma el moviment. Capta el moment en què l'atleta fa l'últim gir i es disposa a llançar el disc amb força. Aquesta postura forçada i complexa, amb el cos endavant, perduda la vertical, el braç dret tens, separat del cos en sentit contrari i alçat per damnt del cap, confereix a l'escultura un equilibri precari, responsable de la sensació de moviment.
Miró representa el tors frontalment i les extremitats de perfil. El discòbol és, doncs, una composició plana, pensada per ser observada de cares o bé d'esquenes. Si es mira des d'un altre angle, resulta confusa.
El cap té una forma semiesfèrica, massa regular. El cabell, fet a partir d'un dibuix molt homogeni i d'escàs relleu, és curt, gairebé no sobresurt de la superfície del crani. La massa capil·lar no queda integrada en el rostre, més aviat el delimita bruscament, sense matissos.
El rostre és inexpressiu, té una naturalitat aparent. Formalment és perfecte, però no es correspon amb el rostre d'un atleta que fa un esforç físic important. Resulta paradoxal la inconnexió entre l'acció representada i la innexpressivitat de la cara del llançador. És un rostre idealitzat, molt propi del període clàssic.




4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA
4.1 - Funció
Igual que la majoria d'obres de temàtica esportiva o heroica, el discòbol va ser destinat segurament a ser exposat en un lloc públic.


4.2 - Iconografia i significat
Representa un jove atleta en el moment de la màxima plenitud física i il·lustra l'ideal atlètic de l'època.
Una altra hipòtesi apunta que aquesta obra representava, potser, l'heroi Hyakinthos, que va morir quan llançava el disc.


El discòbol no és la primera obra que s'esforça en representar l'home com a ideal simbòlic de si mateix i no com a representació d'una divinitat o exvot.






Imatges trobades a:
http://mujeresderoma.blogspot.com/2009/06/al-muchacho-que-se-convirtio-en-el.html
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.circulaseguro.com/images/2009/07/discobolo.jpg&imgrefurl=http://www.magazineplazza.com/categoria/educacion-y-seguridad-vial/page/8/&usg=__o_kkO5mB6CtxziSgIg5XIL7_kSs=&h=464&w=500&sz=17&hl=es&start=40&zoom=1&tbnid=DfzV9un_MjQCwM:&tbnh=147&tbnw=158&ei=9iXATYO5A-Og4QaRmOTDBA&prev=/search%3Fq%3DEL%2BDISCOBOL%2BDE%2BMIRO%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1C1DVCF_enES401%26biw%3D1366%26bih%3D673%26tbm%3Disch0%2C540&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=266&page=2&ndsp=23&ved=1t:429,r:13,s:40&tx=36&ty=91&biw=1366&bih=673