NÚMERO 1

1 – DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autor: Paul Jackson Pollock (1912-1956)

Cronologia: 1948

Tipus d’obra: Pintura.

Estil: Expressionisme abstracte, Action Painting.

Tècnica: Oli, esmalt i pintura d’alumini.

Localització: Museum of Contemporary Art (Los Angeles)

2 – CONTEXT HISTÒRIC

Durant la II Guerra Mundial, el centre cultural artístic i comercial es desplaça des de París i Berlín fins a Nova York, una ciutat cosmopolita, oberta a totes les influències, que acull a nombrosos artistes avantguardistes europeus exiliats.

Jackson Pollock va ser un influent artista dels Estats Units i un referent en el moviment de l’expressionisme abstracte. El 1929 es va traslladar a Nova York, on va estudiar amb el pintor Thomas Hart Benton. Peggy Guggenheim va ser la seva mecenes; li entregava una mensualitat.

Pollock va morir sobtadament en un accident de cotxe el 1956.

3 – COMENTARI DE L’OBRA

 3.1 Estil

Pollock es va distanciar de l’art figuratiu i va desenvolupar tècniques com l’splashing. A partir de 1942 començà a aplicar la tècnica del dripping. Aquestes tècniques consistien en llençar pintura al llenç o deixar-la degotar sobre aquest (Action Painting), sense utilitzar dibuixos. A causa d’aquesta manera de pintar, Pollock va ser anomenat “Jack the Dripper” –joc de paraules amb “Jack the Ripper” i “Dripper”.

La seva producció es va caracteritzar per l’energia en el traç i la violència gestual i pels colors vius.

 3.2 Descripció

És una obra de dimensions extraordinàries que vol imitar un mur d’obra. La tela està totalment coberta de color, en expressió estilística d’un absolut ‘horror vacui’, que serà un element característic de l’obra de Pollock i altres membres de l’expressionisme abstracte.

Els colors són utilitzats directament tal i com surten dels tubs. Pollock utilitza colors purs, vermell, blanc, negre; amb els quals forma línies que es corben sinuosament les unes sobre les altres. La mirada de l’espectador no se centra en un punt concret del quadre, sinó que va passant per tota la seva superfície.

És una imatge gairebé apocalíptica, gràcies a la rapidesa i a l’energia psíquica de la seva execució.

4 – INTERPRETACIÓ DE L’OBRA

L’obra es realitza sense un pla previ, l’important és l’ immediatesa, l’acte de pintar més que el resultat final. No existeix, per tant, un tema ni una iconografia. La pintura respon a un impuls lliure, automàtic; és un vehicle d’expressió de sentiments sense res per desxifrar.  

Imatge trobada a:

http://mpdiegoolate.blogspot.com/2010/04/jackson-pollock-numero-i-1948.html

CASA MILÀ

1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autor: Antoni Gaudí (1952-1926)
Cronologia: 1907-1910
Tipus d'obra: Arquitectura.
Estil: Modernisme.
Materials: Pedra, maó, ceràmica i ferro.
Sistema constructiu: Estructura de ferro amb planta lliure combinada amb la utilització de pedra natural i maons.
Localització: Barcelona.
Altres denominacions: La Pedrera.


2 - CONTEXT HISTÒRIC
Durant els anys de la Restauració Borbònica a Espanya, a Catalunya es desenvolupà el modernisme, moviment que va tenir lloc a Europa entre finals del segle XIX i principis del XX.
Els últims vint anys del segle XIX són per a Catalunya una època de prosperitat econòmica ("febre d'or"). S'inicià a Barcelona una gran renovació constructiva, degut a l'enderroc de les muralles medievals (a partir del qual sorgirà el futur Eixample de Barcelona) i a la primera Exposició Universal de Barcelona.


3 - COMENTARI DE L'OBRA


 3.1 Estil
La Casa Milà s'emmarca en l'estil modernista, éssent un clar exponent de la reacció en contra de l'uniformisme arquitectònic imposat per la Revolució Industrial.
Tot i que Gaudí no utilitzà policromia exterior, la combinació entre la forma sinuosa dels blocs de pedra i el ferro utilitzat a les balconades atorga a l'edifici una gran força expressiva, fins al punt de ser considerat un dels antecedents de l'arquitectura expressionista alemanya.


 3.2 Descripció
L'edifici se sustenta en una estructura de ferro, combinada amb la utilització de pedra natural i maons. La façana no actua de mur de càrrega, sinó que està connectada al cos de l'edifici mitjançant un complex sistema de bigues i tirants de ferro. Va ser construïda amb carreus de pedra natural tallada a peu d'obra (d'aquí el sobrenom de "La Pedrera").
Les diverses plantes es recolzen en pilars i jàsseres corbes, mentre que arcs parabòlics i columnes inclinades compensen, amb una complexa tècnica, els esforços verticals i horitzontals.
Des de l'exterior, s'aprecien les formes sinuoses de la Casa Milà. Corbes i paràboles dominen tots els contorns. La façana és plena d'obertures de finestres desiguals i balconades fetes amb ferro forjat, representant motius vegetals.
L'edifici es compon de planta baixa, entresol, planta principal i primer, segon i tercer pis, a més de l'àtic. Arran de carrer, uns pilars en forma d'arbres inclinats enllacen exteriorment amb els volums de pedra dels pisos superiors.
El terrat és ple de xemeneies i capses d'escala amb formes escultòriques exòtiques.
A l'interior hi ha dos celoberts que aporten ventilació i llum natural a l'edifici. Entorn d'aquests espais s'articula la distribució de les plantes, compartimentades de manera irregular, fet que dóna com a resultat uns habitatges amb cambres de formes poligonals, amb un mobiliari adaptat a les peculiaritats de l'espai, dissenyat pel mateix Gaudí.
L'artista innovà també en els accessos als habitatges, prescindint de les habituales escales (només en va conservar les de servei) i disposant un sistema d'ascensors que porten directament a cadascuna de les vivendes.


4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA


 4.1 Funció
La Casa Milà va ser encarregada el 1906 a Gaudí per la reusenca Roser Segimon de Milà.
Tot i que actualment alguns espais estan dedicats a activitats culturals, alguns dels habitatges encara tenen únicament una funció residencial.


 4.2 Iconografia i significat
La Casa Milà constitueix l'exponent més clar de l'arquitectura orgànica de Gaudí. La sinuositat de la façana fa pensar, vista de lluny, que La Pedrera ha estat modelada en argila.
L'edifici respon a la profunda religiositat de l'autor. El projecte inicial contemplava la disposició, al capdamunt de l'edifici, d'un conjunt escultòric dedicat a la Mare de Déu de Gràcia, però els atacs a la religió durant la Setmana Tràgica (1909) van fer que fossin suprimits els detalls religiosos del projecte.

Imatge trobada a:

http://www.aciprensa.com/arte/gaudi/mila.htm

LA RATLLA VERDA

1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autor: Henri Matisse (1869-1954)

Cronologia: 1905

Tipus d'obra: Pintura.

Estil: Fauvisme.

Localització: Statens Museum for Kunst (Museu d'Art de l'Estat), Copenhaguen.

Altres denominacions: Madame Matisse; retrat de Madame Matisse amb una ratlla verda.

2 - CONTEXT HISTÒRIC

Henri Matisse va viure en una època plena de traumàtics esdeveniments polítics; les dues guerres mundials, la guerra freda i els enfrontaments i violents que aquesta causà. Tot i així, mai va fer cap pintura que al·ludís a cap  fet polític, ni en va escriure mai res al respecte. Va pintar al llarg de seixanta anys produïnt imatges de comfort, equilibri i satisfacció.

3 - COMENTARI DE L'OBRA

 3.1 Estil

El fauvisme fou un moviment molt curt que tan sols durà tres anys (1905-1908), però va tenir un impacte tan fort que actualment és considerat com el primer moviment d'avantguarda del segle XX. Va aconseguir superar el neoimpressionisme i el simbolisme, recollint alhora les troballes d'aquests moviments anteriors: la pinzellada ampla i empastada, la juxtaposició de colors purs sense matisar, les divisions arbitràries de color i el color pla, sense tonalitats, a la manera de Van Gogh, Cézanne i Gauguin. Els fauvistes consideraven el quadre com una superfície plana i prescindien totalment dels efectes de profunditat i de les lleis de la perspectiva. 

El moviment reivindicava la llibertat absoluta en els procediments pictòrics i s'inspiraven en l'art primitiu, com Gauguin.

3.2 Descripció

ELEMENTS PLÀSTICS

Es tracta del retrat d'una dona. Hi dominen els colors purs, intensos, aplicats en àrees planes i, en alguns punts del quadre, amb pinzellada solta. Al mig del rostre de la dona hi apareix una ratlla verda. Tant la figura com el fons del quadre estan constituïts per taques de color. 

L'autor, enlloc de representar les ombres de forma convencional, tradueix la llum natural a colors, de manera que el costat de tons freds simula la part en ombra i, el de colors càlids, la il·luminada.

La ratlla verda fa que el quadre guanyi en expressivitat. El vermell és el color predominant i, per tal de ressaltar al màxim el nas de la dona, Matisse va decidir pintar-lo amb el complementari: el verd.

COMPOSICIÓ

L'eix de la composició el constitueix la ratlla verda. Aquesta és una ombra artificial que divideix el rostre de la dona en dues parts; la il·luminada i la part en penombra.

4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

 4.1 Funció

L'any 1905 Matisse es va convertir de manera involuntària en el líder dels fauvistes a causa de l'escàndol que esclatà al Saló de la tardor. Les obres exposades en aquell saló eren d'una interpretació tant lliure de la realitat i d'un acolorament tant brillant que van sorprendre els visitants.

Matisse va pintar el quadre per presentar-lo a l'esmentat saló.

4.2 Iconografia i significat:

Es tracta d'un retrat d'Amélie Parayre, la dona de Matisse. La intenció de l'autor a l'hora de pintar aquest quadre no era la de reflectir el rostre de la seva dona, sinó reproduïr-lo tal com ell el veia. És a dir, plasmar-hi la seva pròpia vivència.

Imatge trobada a:

http://phobos.xtec.cat/artsdidactica/displayimage.php?album=81&pos=1

EL MARXISME CURARÀ ELS MALALTS



1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autora: Frida Kalho (1907-1954)

Cronologia: 1954

Tipus d'obra: Pintura.

Estil: Realisme social, simbolisme, surrealisme, expressionisme...

Tècnica: Oli sobre tela.

Localització: Museu Frida Kalho, Ciutat de Mèxic.

2 - CONTEXT HISTÒRIC

Frida Kalho va ser una pintora mexicana, que va fer principalment autorretrats. Va néixer a Coyoacan, al sud de Ciutat de Mèxic. Va patir un terrible accident als divuit anys. Durant llargs períodes de convalescència va aprendre a pintar de manera autodidacta.

A la seva obra va reflectir les profundes conseqüències físiques i psíquiques que va sofrir per culpa de l'accident. L'any 1929, es va casar amb el muralista mexicà Diego Rivera. Un avort als tres anys de casada també va influir de manera dramàtica a la seva obra. Igualment, el seu activisme polític s'hi va veure reflectit, mostrant la seva activa i entregada lluita a favor del comunisme.

3 - COMENTARI DE L'OBRA

 3.1 Estil

L'obra de Frida Kalho és extremadament personal i reflecteix les sensacions de la seva traumàtica experiència vital. Malgrat això, en les seves composicions es pot veure el seu interès per l'art precolombí i el realisme social, aspectes que comparteix amb el seu marit Diego Rivera, amb José Clementee Orozco i Alfaro Siqueiros. L'any 1938, André Breton va viatjar a Mèxic i va conèixer l'obra de Frida Kalho, associant-la amb el grup surrealista. Malgrat que les seves creacions presentaven un alt grau de similitud amb aquest moviment, l'autora, al final de la seva vida, va rebutjar aquesta etiqueta.

 3.2 Descripció

ELEMENTS PLÀSTICS

Cada element està tractat amb una clara intenció realista, perfilats els detalls i els contorns amb una fina línia negra. Ara bé, aquest realisme es trenca a nivell conceptual en la comprensió global de l'obra, així com també en la captació de la llum i en l'elecció cromàtica. Aquests dos aspectes es troben superditats al tema, de manera que el vermell (associat al perill) i altres tonalitats com el negre, se situen a la dreta de la tela, relacionades amb l'imperialisme; i, per altra banda, el blau (associat a la serenitat), el groc i altres games més clares, omplen la superfície esquerra, vinculant-se a la causa del marxisme.

COMPOSICIÓ

La composició s'estructura a partir de l'autorretrat de l'artista en un primer pla, que, reforçat per la situació en diagonal simètrica de les dues crosses, s'estableix com a eix compositiu central. A partir de la seva figura se situen la resta dels elements escènics, col·locant-se a la seva esquerra els relacionats amb el perill imperialista, i, a la seva dreta, els vinculats amb la pau marxista. A dalt, en un segon pla, el retrat de Karl Marx mira fixament l'espectador.

Malgrat la seva simetria, l'obra té un gran dinamisme gràcies a les diagonals que formen diversos elements com ara les crosses, les grans mans que abracen l'artista i l'àliga imperial.

4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

 4.1 Funció

Kalho expressa la concepció utòpica que la creença política -i, amb ella, tota la humanitat-, podria alliberar-la de tot el seu patiment.

Aquesta obra, realitzada l'any de la seva mort, es pot considerar la síntesis del seu art; el seu testament polític i personal.

 4.2 Iconografia i significat

L'autora s'autorretrata amb un corsé de pell davant un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la terra i l'amenaçada per la destrucció. En la primera, banyada per rius blaus, vola el colom de la pau per damunt dels països comunistes -URSS i Xina- representats en el globus terraqui. A la part fosca, es veu la silueta amenaçadora de la bomba atòmica travessada per rius de sang, al costat de l'àliga dels Estats Units d'Amèrica amb el cap de l'oncle Sam.

La salvació la representa amb el retrat de Marx, del qual surt una mà que ofega l'àliga. Dues enormes mans amb l'ull de la saviesa simbolitzen el comunisme i agafen de tal manera a l'artista que aquesta pot prescindir de les seves crosses.

NIT DE LLUNA



1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autor: Leandre Cristòfol (1908-1998)

Cronologia: 1935

Tipus d'obra: Escultura.

Estil: Surrealista.

Tècnica: Assemblatge fusta i vidre.

Localització: Museu d'art Jaume Morera de Lleida.

2 - CONTEXT HISTÒRIC

El segle XX serà el de les Avantguardes Artístiques, dividides en dues grans etapes: Les Primeres Avantguardes (fins la Segona Guerra Mundial) i les Segones (a partir de la Segona Guerra Mundial).

Les Primeres Avantguardes estan incloses dins d'una dinàmica de canvis, tant en els camps científic i tecnològic (aviació, energia atòmica, mitjans de comunicació...), econòmic i social (emigració del camp a les ciutats, crisi del sistema capitalista, industrialització...) i polític (colonialisme, esclat de la Primera Guerra Mundial i de la Revolució Russa, moviments feixistes...)

3 - COMENTARI DE L'OBRA

 3.1 Estil

Nit de Lluna pertany al surrealisme, moviment d'avantguarda creat el 1924 a França, després del Manifest del surrealisme d'André Breton, pare d'aquest moviment. Inicialment literari, aquest estil afecta a totes les arts i acaba essent una actitud vital. El surrealisme hereda del moviment Dadà l'ús constant de la provocació, però també es pot considerar fill espiritual del romanticisme i el simbolisme, amb els que comparteix els valors, el lirisme i la fe en la capacitat de l'art per transformar el món.

Breton proposa recórrer a l'automatisme psíquic, mitjançant el qual es pretén expressar el funcionament real del pensament. Inspirant-se en Freud, els surrealistes pensaven que la imaginació s'havia d'alliberar dels lligams de la raó, i l'única forma de fer-ho era a través del subconscient. La seva temàtica era la dels somnis, i l'art era, per a ells, un mètode de coneixement de la realitat interior, no visible.

 3.2 Descripció

Nit de Lluna és una peça escultòrica representada amb tres elements de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una peça circular de color blau a l'interior d'una vitrina de fusta semicircular, pintada de color negre i amb una porta de vidre. Està firmada i datada en l'angle inferior esquerre del marc de la caixa de fusta amb la següent referència: "Cristòfol 1935".

L'assemblatge és la tècnica emprada per Cristòfol en aquesta escultura; consisteix en unir diferents materials i objectes de forma que s'aconsegueixi un efecte tridimensional. En aquesta composició tan senzilla destaquen dos aspectes: Un eix de simetria diagonal que va determinat per la posició del fus de filar damunt de la fusta circular; i la llum natural de l'obra, que prové del color beix de la fusta de l'ou de sargir i del fus de filar damunt de la peça circular blavosa.

Tot això ens permet afirmat que es tracta d'una obra amb un equilibri físic, real i atemporal, perquè representa un tema trascendent; i amb una textura llisa, brillant, suau i dura, provinent dels materials utilitzats.

4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

 4.1 Funció

Es tracta d'una obra no figurativa i simbòlica. La seva funció és decorativa, lúdica i il·lustrativa de la manera de treballar de l'autor. Es tracta d'una de les millors obres de Leandre Cristòfol i una de les més destacades del moviment surrealista. El 3 de juliol de 1986 va ser exposada en la mostra "Qui est-ce que la sculpture moderne?" del Centre George Pompidou de París.

4.2 Iconografia i significat

Nit de Lluna és una obra de temàtica secular que reprodueix el món de l'inconscient de l'artista. En aquesta peça escultòrica hi volia reflectir també els records d'infantesa, al costat de la seva família, al mas que tenien lluny d'Os de Balaguer -on va néixer Cristòfol-, quan hi anaven a segar el cereal.

Nit de Lluna reflecteix molt bé aquest món inconscient de l'artista, que el transportava al seu estimat passat, quan el paisatge de la comarca de La Noguera l'impressionava, sobretot durant "les nits de lluna", amb aquella il·luminació que ell va voler reproduir a l'obra.

Imatge trobada a:

http://www.facebook.com/note.php?note_id=393946336905