Buscador

dimarts, 22 de febrer de 2011

EL PARTENÓ

EL PARTENÓ


 1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autors: L'arquitecte Ictinos i el seu ajudant, Cal·lícrates. Fídies va ser el supervisor general de les obres i es va encarregar de tota l'escultura.
Cronologia: 447-432 aC (segle XV aC)
Estil: Art grec clàssic, ordre dòric.
Tipus d'obra: Arquitectura. Edifici de culte; temple.
Materials: Marbre rosat del Pentèlic i fusta.
Sistema constructiu: Arquitravat o allindat.
Localització: Acròpolis d'Atenes (Grècia).

2. CONTEXT HISTÒRIC
Les Guerres Mèdiques contra els perses (490-470 aC) marquen el començament del període clàssic (segles V i IV aC). Els perses són derrotats definitivament a Salamina i Platea i, a partir d'aleshores, comença l'etapa de màxima esplendor grega. S'inicia la reconstrucció de l'acròpolis d'Atenes.
Cap al 431 aC comença la Guerra del Pel·loponès entre grecs, que propicia certa decadència econòmica.
El 334 aC Alexandre (el Gran) i els macedonis emprenen la conquesta de l'Imperi Persa. El 323 Alexandre mor a Babilònia.

3. ANÀLISI DE L'OBRA
 3.1 - Estil al qual pertany
El Partenó és un temple d'ordre dòric. Va ser edificat segons unes proporcions atípiques; és perípter i octàstil. Generalment, els temples grecs eren fets a escala humana. El Partenó, en canvi, presenta certa tendència al colossalisme.
És un edifici de factura allindada.

 3.2 - Descripció
És de planta rectangular. Reposa damunt l'estilòbat, part superior de l'esterèobat, que és l'assentament que suporta l'edifici. Les columnes són dòriques, exemptes i mancades de base. Els fusts, estriats i construits a partir de tambors, són robustos i de baixa alçada. Entren en contacte amb el capitell per mitjà del collarí, que és una motllura còncava. El capitell té formes molt senzilles i està compost per l'equí troncocònic i l'àbac quadrat. És l'encarregat de recollir les tensions de l'entaulament i la coberta i transmetre-les al terra per mitjà de la columna. L'entaulament està format per un arquitrau llis, un fris en el qual s'alternen els tríglifs [peces amb tres canaletes que evoquen els extrems de les bigues de fusta dles temples arcaics] i les mètopes [decorades amb relleus], i una senzilla cornisa o voladís.
La teulada té dos vessants i forma en els dos extrems de la construcció uns espais triangulars, els frontons. En els vèrtexs d'aquests, hi havia els acroteris, unes peces de terracuita.
L'interior està compartimentat en quatre estances: El pronaos (vestíbul), que precedeix a la naos o cel·la, on hi havia l'estàtua de la deesa Athena Pàrtenos, el pòrtic posterior i l'opistòdom o partenó (en aquest cas), que era una petita sala a la part posterior del temple sense comunicació amb la cel·la.

  3.2.2 Tècniques constructives i decoratives
La tècnica utilitzada és l'arquitravada o allindada: Els elements verticals (columnes) suporten els horitzontals (llindes, jàsseres i bigues). Algunes columnes són monolítiques, però la majoria estan formades per tambors.
Per evitar l'efecte visual en forma de corbatura que l'ull humà percep:
-Els elements horitzontals, entaulament i estilòbat, presenten una lleugera convexitat.
-El conjunt de columnes està inclinat cap a l'interior.
-Per corregir la impressió de concavitat dels fusts, les columnes mostren un augment gradual del diàmetre a la part central.
-La distància entre columnes és desigual.

4. INTERPRETACIÓ DE L'OBRA
 4.1 - Funció
El Partenó té la funció de servir d'ofrena monumental als déus. Està dedicat a Atena.
Era també el magatzem de les riqueses de la ciutat que, juntament amb l'estàtua criselefantina (feta d'ivori i d'or) de la deesa, constituïen un gran tresor.
Durant el segle VI dC va ser utilitzat com a església cristiana, al segle XV com a mesquita i, per últim, al segle XVII els turcs el van fer servir per guardar-hi el polvorí. Aquest polvorí va explotar provocant nombrosos danys a l'edifici.

 4.2 - Iconografia i significat
El temple estava presidit per l'estàtua de la deesa, situada a l'interior de la naos. Al timpà del frontó oriental hi ha representat el naixemen de Palas Atenea. Al de l'occidental, s'hi pot veure la disputa entre la deesa i Posidó per la possessió de la ciutat d'Atenes.
Damunt dels murs interiors que formen la naos, hi ha un fris continu, jònic, que representa la processó de les Panatenees (es celebrava cada quatre anys).
De les noranta-dues mètopes, només se'n conserven dinou, les figures de les quals representen Atena i Teseu defensant la ciutat de la centauromàquia, la gigantomàquia o l'amazonomàquia.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada