1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autor: Gustave-Alexandre Eiffel (1832-1923)
Cronologia: 1887-1889
Estil: Arquitectura del ferro.
Tipus d'obra: Arquitectura. Edifici decoratiu.
Material: Ferro.
Localització: París; a l'extrem nord-oest dels Champs de Mars.
2. CONTEXT HISTÒRIC
Les revolucions burgeses de França provoquen el naixement del liberalisme i del romanticisme. La classe social dominant és la burgesia. Apareixen nous estats, com Itàlia i Alemanya, a causa dels moviments nacionalistes. L'expansió colonial d'Europa fa que les cultures exòtiques serveixin de font d'inspiració per l'arquitectura. La Revolució Industrial fa que augmentin espectacularment la producció i el comerç, es renovin els transports i es generalitzi l'ús de noves fonts d'energia (carbó, vapor) i de nous materials, com el ferro i l'acer. L'esperit funcional i innovador dels enginyers contrasta amb el conservadorisme dels arquitectes. La superació d'aquest conflicte arribarà a finals del segle XIX amb els arquitectes de l'Escola de Chicago i del Modernisme.
A més, apareix una nova classe social a Europa: el proletariat. A diferència dels burgesos, que viuen en zones residencials per a les quals es fan plans d'ordenació urbana (com l'Eixample de Barcelona), el proletariat viu en suburbis desordenats.
Els primers edificis de ferro complementats amb vidre i altres materials, foren conseqüència directa de les Exposicions Universals que s'organitzaven a les ciutats perquè cada país participant mostrés els seus progressos tècnics en uns grans coberts o naus.
3. ANÀLISI DE L'OBRA
3.1 - Estil al qual pertany
La Tour Eiffel és el símbol de la nova arquitectura del ferro de finals del segle XIX. Aquest estil es caracteritza per l'ús de nous materials, com el ferro, l'acer, el formigó armat, el vidre..., guiat per una ideologia racionalista i funcional que pretenia cobrir espais molt amplis.
3.2 - Descripció
(Pendent)
4. INTERPRETACIÓ DE L'OBRA
La Tour Eiffel no és pròpiament un edifici, sinó una construcció no utilitària, de més de 300 metres d'alçada, que fou projectada per l'enginyer francès Gustave Eiffel per a l'Exposició Universal de París celebrada l'any 1889. La torre havia de ser una presència imposant a l'entrada del recinte de l'Exposició, com una mena de gratacels mancat d'espai interior.
No commemora cap fet del passat, no celebra cap victòria, no expressa cap principi d'autoritat ni tampoc representa cap ideologia ni religió. La Tour Eiffel pretenia demostrar que l'ús del ferro en la construcció deixava de ser només cosa dels enginyers i que entrava a formar part del camp de l'arquitectura.
La Tour Eiffel va ser valorada negativament per una bona part dels seus contemporanis. L'obra va provocar fortes protestes d'artistes i intel·lectuals de l'època. Malgrat les crítiques, la torre no es desmuntà després de l'Exposició i, amb el temps, s'ha convertit en el símbol més representatiu del París modern.
Imatges trobades a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada