NEVER HIDE: MAGATZEMS CARSON, PIRIE I SCOTT

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autor: Louis Sullivan (1856-1924)

Cronologia: 1899-1901 /ampliat entre 1903 i 1904

Estil: Escola de Chicago.

Tipus d'obra: Arquitectura. Edifici civil.

Materials: Formigó, ferro i vidre.

Localització: Chicago (EUA)

2. CONTEXT HISTÒRIC

La Revolució Industrial fa que augmentin espectacularment la producció i el comerç, es renoven els transports i es generalitza l'ús de noves fonts d'energia (carbó, vapor) i de nous materials, com el ferro i l'acer. L'esperit funcional i innovador dels enginyers contrasta amb el conservadorisme dels arquitectes tradicionals, que es consideren artistes per sobre de tot. Als darrers anys del segle XIX arriba la superació d'aquests conflictes amb els arquitectes de l'Escola de Chicago i el modernisme.

El 1871, Chicago va patir un incendi que va destruir la ciutat. Per a la seva reconstrucció calia, rapidesa, materials no inflamables i edificació en alçada, degut a l'encariment del sòl urbà. El ferro permetia superposar molts pisos i l'ascensor -inventat per Siemens- resolia el problema de viure en edificis alts. L'arquitecte més important de l'Escola de Chicago va ser Louis Sullivan.

3. ANÀLISI DE L'OBRA

3.1 - Estil al qual pertany

Escola de Chicago/Racionalisme. Si bé Sullivan manté el decorativisme ornamental hereu de l'arquitectura modernista (apresa durant la seva estada a París), els magatzems Carson, Pirie i Scott recullen l'essència de les innovacions constructives de l'Escola de Chicago, desenvolupada entre 1975 i 1905.

3.2 - Descripció

En alçat, la façana dels magatzems Carson, Pirie i Scott presenta dues parts ben diferenciades: El sòcol, compost per la planta baixa, l'entresol i la primera planta, està tancat amb amplis aparadors de vidre situats a ran de façana. Hi destaquen dues bandes de rica ornamentació de ferro fos, amb fulles d'acant lobulades i espinoses i bandes espirals, que emmarquen els grans aparadors.

La resta de l'edifici és molt funcional. Les plantes que s'aixequen sobre aquest primer cos homogeni segueixen una construcció cel·lular amb un ritme uniforme de finestres horitzontals, anomenades "finestres de l'Escola de Chicago". Són perllongades en sentit horitzontal i estudiades per tal que coincideixin amb l'estructura de muntants i jàsseres. Això proporciona una horitzontalitat a l'edifici que fa que doni poca sensació d'alçada, tot i els deu pisos que té, així que permet una major adaptació visual al seu entorn.

La part superior de l'edifici es tanca amb una coberta plana.

Sullivan resol el trencant de la cantonada aixecant un pavelló circular que segueix l'estructura del cos inferior de l'edifici i que gaudeix d'una decoració molt més exagerada en la seva part baixa.

4. INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

Aquest edifici va funcionar, fins el 2007, com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, joieria, productes de bellesa i mobles de la llar, entre altres.

Està considerat com una de les construccions més rellevants de Louis Sulllivan i com a edifici representatiu de l'Escola de Chicago. És un clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan, segons el qual "la forma segueix a la funció", és a dir, cada part ha de reflectir clarament la funció per a la qual ha estat dissenyada.