ERECTÈON

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autors: Mnèsicles o Fílocles.

Cronologia: 420-406 aC

Estil: Art grec clàssic, ordre jònic.

Tipus d'obra: Arquitectura. Edifici de culte; temple.

Material: Marbre del Pentèlic.

Sistema constructiu: Arquitravat o allindat.

Localització: Acròpolis d'Atenes.

2. CONTEXT HISTÒRIC

Les Guerres Mèdiques contra els perses (490-470 aC) marquen el començament del període clàssic (segles V i IV aC). Els perses van ser derrotats definitivament a Salamina i a Platea i, a partir d'aleshores, comença l'etapa de màxima esplendor grega. S'inicia la reconstrucció de l'acròpolis d'Atenes. Cap al 431 aC comença la Guerra del Pel·loponès entre grecs, que propicia certa decadència econòmica.

Alexandre (el Gran) i els macedonis emprenen la conquesta de l'Imperi Persa. El 334 aC, Alexandre mor a Babilònia.

3. ANÀLISI DE L'OBRA

 3.1 - Estil al qual pertany

És un dels temples més refinats i complexos de l'arquitectura clàssica grega. Els acabats són exquisits, d'una delicadesa i riquesa extremes.

L'estil jònic mostra una evolució evident envers el temple de Niké Àptera. Les columnes són més primes, les volutes dels capitells són més reduïdes, els entaulaments i els frontons més lleugers i l'ornamentació plàstica és més refinada. La complexitat de l'edifici rau, doncs, en la planta, formada per diversos cossos i nivells.

 3.2 - Descripció

PLANTA: L'Erectèon s'aixeca al sector nord de l'Acròpolis. El disseny poc ortodox de la planta respon a dues raons: la irregularitat i inclinació del terreny i la necessitat de respectar uns llocs de culte més antics situats a diversos nivells.

Està format per tres parts ben diferenciades: Un cos principal i dos pòrtics.

El cos principal està precedit d'un pòrtic jònic i hexàstil. L'interior està dividit en quatre estances: La més gran i elevada, dedicada a Atena Poliàs, té un accés únic i originàriament contenia una talla de la deesa feta de fusta d'olivera. A la part occidental hi ha tres estances comunicades entre elles, dedicades a Posidó i Erecteu les més internes i a l'heroi Cècrops la més externa.

Al costat nord, adossat al cos principal i a un nivell inferior, hi ha un pòrtic també jònic, que dóna accés a dos espais: a les estances occidentals interiors i a un recinte exterior on hi ha l'olivera d'Atenes.

El tercer espai, situad a la banda sud, correspon a la tribuna de les Cariàtides.

ALÇAT: Les Cariàtides són obra de l'escultor Alcamenes, deixeble de Fídies. Són estàtues femenines que, situades sobre un mur baix, fent la funció de columnes, sostenen un entaulament compost d'arquitrau i cornisa. Les sis escultures dirigeixen la mirada vers el Partenó. Originàriament amb braços, s'aguantaven els vestits amb les mans i lluïen braçalets i altres joies als canells.

L'entaulament dels tres cossos de l'edifici és similar. Tenen el mateix tipus d'arquitrau, format per tres platabandes. El pòrtic nord i el cos central tenen fris i cornisa de factura senzilla, mentre que la tribuna de les Cariàtides presenta una cornisa més decorada i muntada directament sobre l'arquitrau.

Les cobertes són planes, a excepció de la del cos central, que és de dues aigües.

4. INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

 4.1 Funció

L'Erectèon va ser dedicat a diversos déus i herois: Atena Poliàs, Posidó, Erecteu (heroi i primer rei d'Atenes), Cècrops (la tomba del qual es trobava en aquest edifici) i Pàndrosos (filla de Cècrops, a qui se li va dedicar el recinte exterior).

A l'Edat Mitjana es va fer servir com a temple cristià i, més tard, al segle XV, es van utilitzar els carreus dels seus murs per edificar una residència particular. Durant la revolució grega del 1827 el pòrtic nord va ser destrït i només tres de les sis cariàtides que hi havia van quedar a l'emplaçament original. L'any 1852 un terratrèmol va enderrocar parcialment l'edifici.

Va ser reconstruït sota la direcció de l'Escola Francesa d'Atenes.

 4.2 Iconografia i significat

Zeus va prometre la protecció de l'Àtica a aquell déu que li proporcionés el millor regal. Atena i Posidó lluiten per posseïr aquest territori: Ell fa brollar una font d'aigua salada d'una roca i ella planta una olivera. Atena guanya el combat, així que la polis pren el seu nom (Atenes) i l'adopta com a patrona. L'olivera d'Atena estaria situada al recinte exterior de l'Erectèon (dedicat a Pàndrosos).

Les Cariàtides eren les dones de Cària i van ser esclavitzades pels grecs. A l'Erectèon rememoren aquest fet representant-les com a suport de l'entaulament de la tribuna de l'edifici.

Cariàtide

Imatges trobades a: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/atena/erechteion.htm