tag:blogger.com,1999:blog-47893777552693712852024-03-19T18:03:42.308+01:00NEVER HIDEComentaris d'obres d'història de l'art.Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.comBlogger30125tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-51295263423867075972011-05-23T00:11:00.000+02:002011-05-23T00:11:10.352+02:00NÚMERO 1<div style="text-align: center;"><img height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPyCw1UymEza2DjHgBrcV3Hya_VIZSSHqJxXOWmbrbM-hJrJyfWSI8BoFpq1sql1drENRVOJIbylgx6em5l9jDx7iaHUZC91eZajkueSP9ZUfLMkoePj7_srElMnGFP2HIE4K8tmM0vSw/s400/Pollock-Number-One-1948.jpg" width="400" /></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;"></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: #359612; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: ES;">1 – DOCUMENTACIÓ GENERAL<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Autor: </span></b><span style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Paul Jackson </span><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Pollock (1912-1956)<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Cronologia: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">1948<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Tipus d’obra: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Pintura.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Estil: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Expressionisme abstracte, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Action Painting.<o:p></o:p></i></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Tècnica: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Oli, esmalt i pintura d’alumini.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Localització: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Museum of Contemporary Art (Los Angeles)<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #169a2c; font-size: 13.0pt;">2 – CONTEXT HISTÒRIC<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Durant la II Guerra Mundial, el centre cultural artístic i comercial es desplaça des de París i Berlín fins a Nova York, una ciutat cosmopolita, oberta a totes les influències, que acull a nombrosos artistes avantguardistes europeus exiliats.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Jackson Pollock va ser un influent artista dels Estats Units i un referent en el moviment de l’expressionisme abstracte. El 1929 es va traslladar a Nova York, on va estudiar amb el pintor Thomas Hart Benton. Peggy Guggenheim va ser la seva mecenes; li entregava una mensualitat.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Pollock va morir sobtadament en un accident de cotxe el 1956.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #1d9c08; font-size: 13.0pt;">3 – COMENTARI DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #1d9c08; font-size: 13.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>3.1 Estil<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Pollock es va distanciar de l’art figuratiu i va desenvolupar tècniques com l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">splashing</i>. A partir de 1942 començà a aplicar la tècnica del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dripping</i>. Aquestes tècniques consistien en llençar pintura al llenç o deixar-la degotar sobre aquest (Action Painting), sense utilitzar dibuixos. A causa d’aquesta manera de pintar, Pollock va ser anomenat “Jack the Dripper” –joc de paraules amb “Jack the Ripper” i “Dripper”.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">La seva producció es va caracteritzar per l’energia en el traç i la violència gestual i pels colors vius.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #1d9c08; font-size: 13.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">3.2 Descripció<o:p></o:p></b></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">És una obra de dimensions extraordinàries que vol imitar un mur d’obra. La tela està totalment coberta de color, en expressió estilística d’un absolut ‘horror vacui’, que serà un element característic de l’obra de Pollock i altres membres de l’expressionisme abstracte.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Els colors són utilitzats directament tal i com surten dels tubs. Pollock utilitza colors purs, vermell, blanc, negre; amb els quals forma línies que es corben sinuosament les unes sobre les altres. La mirada de l’espectador no se centra en un punt concret del quadre, sinó que va passant per tota la seva superfície.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">És una imatge gairebé apocalíptica, gràcies a la rapidesa i a l’energia psíquica de la seva execució.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #1d9c08; font-size: 13.0pt;">4 – INTERPRETACIÓ DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">L’obra es realitza sense un pla previ, l’important és l’ immediatesa, l’acte de pintar més que el resultat final. No existeix, per tant, un tema ni una iconografia. La pintura respon a un impuls lliure, automàtic; és un vehicle d’expressió de sentiments sense res per desxifrar. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: #404040; font-family: inherit;">Imatge trobada a:</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="color: #404040;"><a href="http://mpdiegoolate.blogspot.com/2010/04/jackson-pollock-numero-i-1948.html"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">http://mpdiegoolate.blogspot.com/2010/04/jackson-pollock-numero-i-1948.html</span></a></span></div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-9706362280579545732011-05-22T23:48:00.000+02:002011-05-22T23:48:55.699+02:00CASA MILÀ<div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><img src="http://www.aciprensa.com/arte/gaudi/images/mila.jpg" /></div><br />
<br />
<b><u><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL</span></u></b><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Autor: </b>Antoni Gaudí (1952-1926)</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Cronologia: </b>1907-1910</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Tipus d'obra: </b>Arquitectura.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Estil: </b>Modernisme.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Materials: </b>Pedra, maó, ceràmica i ferro.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Sistema constructiu: </b>Estructura de ferro amb planta lliure combinada amb la utilització de pedra natural i maons.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Localització: </b>Barcelona.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Altres denominacions: </b>La Pedrera.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u>2 - CONTEXT HISTÒRIC</u></b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Durant els anys de la Restauració Borbònica a Espanya, a Catalunya es desenvolupà el modernisme, moviment que va tenir lloc a Europa entre finals del segle XIX i principis del XX.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els últims vint anys del segle XIX són per a Catalunya una època de prosperitat econòmica ("febre d'or"). S'inicià a Barcelona una gran renovació constructiva, degut a l'enderroc de les muralles medievals (a partir del qual sorgirà el futur Eixample de Barcelona) i a la primera Exposició Universal de Barcelona.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u>3 - COMENTARI DE L'OBRA</u></b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u><br />
</u></b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b> 3.1 Estil</b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La Casa Milà s'emmarca en l'estil modernista, éssent un clar exponent de la reacció en contra de l'uniformisme arquitectònic imposat per la Revolució Industrial.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tot i que Gaudí no utilitzà policromia exterior, la combinació entre la forma sinuosa dels blocs de pedra i el ferro utilitzat a les balconades atorga a l'edifici una gran força expressiva, fins al punt de ser considerat un dels antecedents de l'arquitectura expressionista alemanya.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b> 3.2 Descripció</b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'edifici se sustenta en una estructura de ferro, combinada amb la utilització de pedra natural i maons. La façana no actua de mur de càrrega, sinó que està connectada al cos de l'edifici mitjançant un complex sistema de bigues i tirants de ferro. Va ser construïda amb carreus de pedra natural tallada a peu d'obra (d'aquí el sobrenom de "La Pedrera").</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les diverses plantes es recolzen en pilars i jàsseres corbes, mentre que arcs parabòlics i columnes inclinades compensen, amb una complexa tècnica, els esforços verticals i horitzontals.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des de l'exterior, s'aprecien les formes sinuoses de la Casa Milà. Corbes i paràboles dominen tots els contorns. La façana és plena d'obertures de finestres desiguals i balconades fetes amb ferro forjat, representant motius vegetals.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'edifici es compon de planta baixa, entresol, planta principal i primer, segon i tercer pis, a més de l'àtic. Arran de carrer, uns pilars en forma d'arbres inclinats enllacen exteriorment amb els volums de pedra dels pisos superiors.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El terrat és ple de xemeneies i capses d'escala amb formes escultòriques exòtiques.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">A l'interior hi ha dos celoberts que aporten ventilació i llum natural a l'edifici. Entorn d'aquests espais s'articula la distribució de les plantes, compartimentades de manera irregular, fet que dóna com a resultat uns habitatges amb cambres de formes poligonals, amb un mobiliari adaptat a les peculiaritats de l'espai, dissenyat pel mateix Gaudí.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'artista innovà també en els accessos als habitatges, prescindint de les habituales escales (només en va conservar les de servei) i disposant un sistema d'ascensors que porten directament a cadascuna de les vivendes.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u>4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA</u></b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u><br />
</u></b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b> 4.1 Funció</b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La Casa Milà va ser encarregada el 1906 a Gaudí per la reusenca Roser Segimon de Milà.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tot i que actualment alguns espais estan dedicats a activitats culturals, alguns dels habitatges encara tenen únicament una funció residencial.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b> 4.2 Iconografia i significat</b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La Casa Milà constitueix l'exponent més clar de l'arquitectura orgànica de Gaudí. La sinuositat de la façana fa pensar, vista de lluny, que La Pedrera ha estat modelada en argila.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'edifici respon a la profunda religiositat de l'autor. El projecte inicial contemplava la disposició, al capdamunt de l'edifici, d'un conjunt escultòric dedicat a la Mare de Déu de Gràcia, però els atacs a la religió durant la Setmana Tràgica (1909) van fer que fossin suprimits els detalls religiosos del projecte.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u><br />
</u></b></span><br />
<div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u><br />
</u></b></span></div><div style="text-align: center;">Imatge trobada a:</div><div style="text-align: center;"><a href="http://www.aciprensa.com/arte/gaudi/mila.htm">http://www.aciprensa.com/arte/gaudi/mila.htm</a></div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-70583964511349973082011-05-22T23:11:00.001+02:002011-05-22T23:12:20.772+02:00LA RATLLA VERDA<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"><img height="400" src="http://phobos.xtec.cat/artsdidactica/albums/galeria/fauvism/mat_rver.jpg" style="cursor: move;" width="320" /></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u>1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL</u></b></span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Autor: </b>Henri Matisse (1869-1954)</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Cronologia: </b>1905</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Tipus d'obra: </b>Pintura.</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Estil: </b>Fauvisme.</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Localització: </b>Statens Museum for Kunst (Museu d'Art de l'Estat), Copenhaguen.</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Altres denominacions: </b>Madame Matisse; retrat de Madame Matisse amb una ratlla verda.</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u>2 - CONTEXT HISTÒRIC</u></b></span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Henri Matisse va viure en una època plena de traumàtics esdeveniments polítics; les dues guerres mundials, la guerra freda i els enfrontaments i violents que aquesta causà. Tot i així, mai va fer cap pintura que al·ludís a cap fet polític, ni en va escriure mai res al respecte. Va pintar al llarg de seixanta anys produïnt imatges de comfort, equilibri i satisfacció.</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u>3 - COMENTARI DE L'OBRA</u></b></span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u><br />
</u></b></span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b> 3.1 Estil</b></span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El fauvisme fou un moviment molt curt que tan sols durà tres anys (1905-1908), però va tenir un impacte tan fort que actualment és considerat com el primer moviment d'avantguarda del segle XX. Va aconseguir superar el neoimpressionisme i el simbolisme, recollint alhora les troballes d'aquests moviments anteriors: la pinzellada ampla i empastada, la juxtaposició de colors purs sense matisar, les divisions arbitràries de color i el color pla, sense tonalitats, a la manera de Van Gogh, Cézanne i Gauguin. Els fauvistes consideraven el quadre com una superfície plana i prescindien totalment dels efectes de profunditat i de les lleis de la perspectiva.</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El moviment reivindicava la llibertat absoluta en els procediments pictòrics i s'inspiraven en l'art primitiu, com Gauguin.</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>3.2 Descripció</b></span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">ELEMENTS PLÀSTICS</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Es tracta del retrat d'una dona. Hi dominen els colors purs, intensos, aplicats en àrees planes i, en alguns punts del quadre, amb pinzellada solta. Al mig del rostre de la dona hi apareix una ratlla verda. Tant la figura com el fons del quadre estan constituïts per taques de color. </span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'autor, enlloc de representar les ombres de forma convencional, tradueix la llum natural a colors, de manera que el costat de tons freds simula la part en ombra i, el de colors càlids, la il·luminada.</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La ratlla verda fa que el quadre guanyi en expressivitat. El vermell és el color predominant i, per tal de ressaltar al màxim el nas de la dona, Matisse va decidir pintar-lo amb el complementari: el verd.</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">COMPOSICIÓ</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'eix de la composició el constitueix la ratlla verda. Aquesta és una ombra artificial que divideix el rostre de la dona en dues parts; la il·luminada i la part en penombra.</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u>4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA</u></b></span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u><br />
</u></b></span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b> 4.1 Funció</b></span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'any 1905 Matisse es va convertir de manera involuntària en el líder dels fauvistes a causa de l'escàndol que esclatà al Saló de la tardor. Les obres exposades en aquell saló eren d'una interpretació tant lliure de la realitat i d'un acolorament tant brillant que van sorprendre els visitants.</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Matisse va pintar el quadre per presentar-lo a l'esmentat saló.</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>4.2 Iconografia i significat:</b></span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Es tracta d'un retrat d'Amélie Parayre, la dona de Matisse. La intenció de l'autor a l'hora de pintar aquest quadre no era la de reflectir el rostre de la seva dona, sinó reproduïr-lo tal com ell el veia. És a dir, plasmar-hi la seva pròpia vivència.</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Imatge trobada a:</div><div style="text-align: center;"><a href="http://phobos.xtec.cat/artsdidactica/displayimage.php?album=81&pos=1">http://phobos.xtec.cat/artsdidactica/displayimage.php?album=81&pos=1</a></div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-82574306473643225032011-05-22T17:33:00.000+02:002011-05-22T17:33:47.603+02:00EL MARXISME CURARÀ ELS MALALTS<div align="center"><br />
</div><div align="center"><img height="463" id="il_fi" src="http://www.xtec.cat/~jarrimad/contemp/kahlo.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="366" /></div><div align="center"><br />
</div><div align="center"><br />
</div><div align="justify"><strong><u><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL</span></u></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Autora: </strong>Frida Kalho (1907-1954)</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Cronologia: </strong>1954</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Tipus d'obra: </strong>Pintura.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Estil: </strong>Realisme social, simbolisme, surrealisme, expressionisme...</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Tècnica: </strong>Oli sobre tela.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Localització: </strong>Museu Frida Kalho, Ciutat de Mèxic.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">2 - CONTEXT HISTÒRIC</span></u></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Frida Kalho va ser una pintora mexicana, que va fer principalment autorretrats. Va néixer a Coyoacan, al sud de Ciutat de Mèxic. Va patir un terrible accident als divuit anys. Durant llargs períodes de convalescència va aprendre a pintar de manera autodidacta.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">A la seva obra va reflectir les profundes conseqüències físiques i psíquiques que va sofrir per culpa de l'accident. L'any 1929, es va casar amb el muralista mexicà Diego Rivera. Un avort als tres anys de casada també va influir de manera dramàtica a la seva obra. Igualment, el seu activisme polític s'hi va veure reflectit, mostrant la seva activa i entregada lluita a favor del comunisme.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">3 - COMENTARI DE L'OBRA</span></u></strong></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><span style="font-family: Verdana;"> 3.1 Estil</span></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">L'obra de Frida Kalho és extremadament personal i reflecteix les sensacions de la seva traumàtica experiència vital. Malgrat això, en les seves composicions es pot veure el seu interès per l'art precolombí i el realisme social, aspectes que comparteix amb el seu marit Diego Rivera, amb José Clementee Orozco i Alfaro Siqueiros. L'any 1938, André Breton va viatjar a Mèxic i va conèixer l'obra de Frida Kalho, associant-la amb el grup surrealista. Malgrat que les seves creacions presentaven un alt grau de similitud amb aquest moviment, l'autora, al final de la seva vida, va rebutjar aquesta etiqueta.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><span style="font-family: Verdana;"> 3.2 Descripció</span></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">ELEMENTS PLÀSTICS</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Cada element està tractat amb una clara intenció realista, perfilats els detalls i els contorns amb una fina línia negra. Ara bé, aquest realisme es trenca a nivell conceptual en la comprensió global de l'obra, així com també en la captació de la llum i en l'elecció cromàtica. Aquests dos aspectes es troben superditats al tema, de manera que el vermell (associat al perill) i altres tonalitats com el negre, se situen a la dreta de la tela, relacionades amb l'imperialisme; i, per altra banda, el blau (associat a la serenitat), el groc i altres games més clares, omplen la superfície esquerra, vinculant-se a la causa del marxisme.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">COMPOSICIÓ</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">La composició s'estructura a partir de l'autorretrat de l'artista en un primer pla, que, reforçat per la situació en diagonal simètrica de les dues crosses, s'estableix com a eix compositiu central. A partir de la seva figura se situen la resta dels elements escènics, col·locant-se a la seva esquerra els relacionats amb el perill imperialista, i, a la seva dreta, els vinculats amb la pau marxista. A dalt, en un segon pla, el retrat de Karl Marx mira fixament l'espectador.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Malgrat la seva simetria, l'obra té un gran dinamisme gràcies a les diagonals que formen diversos elements com ara les crosses, les grans mans que abracen l'artista i l'àliga imperial.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><u><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA</span></u></strong></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> 4.1 Funció</span></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Kalho expressa la concepció utòpica que la creença política -i, amb ella, tota la humanitat-, podria alliberar-la de tot el seu patiment.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Aquesta obra, realitzada l'any de la seva mort, es pot considerar la síntesis del seu art; el seu testament polític i personal.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> 4.2 Iconografia i significat</span></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">L'autora s'autorretrata amb un corsé de pell davant un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la terra i l'amenaçada per la destrucció. En la primera, banyada per rius blaus, vola el colom de la pau per damunt dels països comunistes -URSS i Xina- representats en el globus terraqui. A la part fosca, es veu la silueta amenaçadora de la bomba atòmica travessada per rius de sang, al costat de l'àliga dels Estats Units d'Amèrica amb el cap de l'oncle Sam.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">La salvació la representa amb el retrat de Marx, del qual surt una mà que ofega l'àliga. Dues enormes mans amb l'ull de la saviesa simbolitzen el comunisme i agafen de tal manera a l'artista que aquesta pot prescindir de les seves crosses.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><br />
</div><div align="center"><br />
</div><div align="center"><br />
</div><div align="center"><br />
</div><div align="center"><br />
</div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-24045619887564796232011-05-22T17:09:00.001+02:002011-05-22T17:10:31.919+02:00NIT DE LLUNA<div align="center"><img height="266" id="il_fi" src="http://a1.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc3/29462_402961787375_244408682375_4108861_220765_n.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="400" /></div><div align="center"><br />
</div><div align="justify"><strong><u><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL</span></u></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Autor: </strong>Leandre Cristòfol (1908-1998)</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Cronologia: </strong>1935</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Tipus d'obra: </strong>Escultura.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Estil: </strong>Surrealista.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Tècnica: </strong>Assemblatge fusta i vidre.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Localització: </strong>Museu d'art Jaume Morera de Lleida.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><u><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">2 - CONTEXT HISTÒRIC</span></u></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">El segle XX serà el de les Avantguardes Artístiques, dividides en dues grans etapes: Les Primeres Avantguardes (fins la Segona Guerra Mundial) i les Segones (a partir de la Segona Guerra Mundial).</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Les Primeres Avantguardes estan incloses dins d'una dinàmica de canvis, tant en els camps científic i tecnològic (aviació, energia atòmica, mitjans de comunicació...), econòmic i social (emigració del camp a les ciutats, crisi del sistema capitalista, industrialització...) i polític (colonialisme, esclat de la Primera Guerra Mundial i de la Revolució Russa, moviments feixistes...)</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">3 - COMENTARI DE L'OBRA</span></u></strong></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><span style="font-family: Verdana;"> 3.1 Estil</span></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Nit de Lluna pertany al surrealisme, moviment d'avantguarda creat el 1924 a França, després del Manifest del surrealisme d'André Breton, pare d'aquest moviment. Inicialment literari, aquest estil afecta a totes les arts i acaba essent una actitud vital. El surrealisme hereda del moviment Dadà l'ús constant de la provocació, però també es pot considerar fill espiritual del romanticisme i el simbolisme, amb els que comparteix els valors, el lirisme i la fe en la capacitat de l'art per transformar el món.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Breton proposa recórrer a l'automatisme psíquic, mitjançant el qual es pretén expressar el funcionament real del pensament. Inspirant-se en Freud, els surrealistes pensaven que la imaginació s'havia d'alliberar dels lligams de la raó, i l'única forma de fer-ho era a través del subconscient. La seva temàtica era la dels somnis, i l'art era, per a ells, un mètode de coneixement de la realitat interior, no visible.</span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong> 3.2 Descripció</strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Nit de Lluna és una peça escultòrica representada amb tres elements de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una peça circular de color blau a l'interior d'una vitrina de fusta semicircular, pintada de color negre i amb una porta de vidre. Està firmada i datada en l'angle inferior esquerre del marc de la caixa de fusta amb la següent referència: "Cristòfol 1935".</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">L'assemblatge és la tècnica emprada per Cristòfol en aquesta escultura; consisteix en unir diferents materials i objectes de forma que s'aconsegueixi un efecte tridimensional. En aquesta composició tan senzilla destaquen dos aspectes: Un eix de simetria diagonal que va determinat per la posició del fus de filar damunt de la fusta circular; i la llum natural de l'obra, que prové del color beix de la fusta de l'ou de sargir i del fus de filar damunt de la peça circular blavosa.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Tot això ens permet afirmat que es tracta d'una obra amb un equilibri físic, real i atemporal, perquè representa un tema trascendent; i amb una textura llisa, brillant, suau i dura, provinent dels materials utilitzats.</span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong><u>4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA</u></strong></span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong> 4.1 Funció</strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Es tracta d'una obra no figurativa i simbòlica. La seva funció és decorativa, lúdica i il·lustrativa de la manera de treballar de l'autor. Es tracta d'una de les millors obres de Leandre Cristòfol i una de les més destacades del moviment surrealista. El 3 de juliol de 1986 va ser exposada en la mostra "Qui est-ce que la sculpture moderne?" del Centre George Pompidou de París.</span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>4.2 Iconografia i significat</strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Nit de Lluna és una obra de temàtica secular que reprodueix el món de l'inconscient de l'artista. En aquesta peça escultòrica hi volia reflectir també els records d'infantesa, al costat de la seva família, al mas que tenien lluny d'Os de Balaguer -on va néixer Cristòfol-, quan hi anaven a segar el cereal.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Nit de Lluna reflecteix molt bé aquest món inconscient de l'artista, que el transportava al seu estimat passat, quan el paisatge de la comarca de La Noguera l'impressionava, sobretot durant "les nits de lluna", amb aquella il·luminació que ell va voler reproduir a l'obra.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><br />
</div><div align="center"><span style="font-family: inherit;">Imatge trobada a:</span></div><div style="text-align: center;"><strong><u><a href="http://www.facebook.com/note.php?note_id=393946336905"><span style="font-family: inherit;">http://www.facebook.com/note.php?note_id=393946336905</span></a></u></strong></div><div align="center"></div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-20142932618640505992011-05-22T16:07:00.000+02:002011-05-22T16:07:39.193+02:00COMPOSICIÓ IV<div align="center"><img height="348" id="il_fi" src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/hojadevida/kandinsky_composici%C3%B3niv.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="550" /></div><div align="center"><br />
</div><div align="center"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong><u><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL</span></u></strong></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><strong>Autor: </strong>Wassili Kandinsky (1866-1944)</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Cronologia: </strong>1911</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Tipus d'obra: </strong>Pintura.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Estil: </strong>Art abstracte.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Tècnica: </strong>Oli.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Localització actual: </strong>Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">2 - CONTEXT HISTÒRIC</span></u></strong><br />
<span style="font-family: Verdana;">Eren anys de calma tensa a Europa: els conflictes bèl·lics havien quedat relegats a la perifèria de les colònies. A més, els avenços tecnològics van ser espectaculars: l'electricitat, els antibiòtics, la ràdio i el telègraf, l'automòbil... Un nou món havia de sorgir a partir de l'esfondrament del que hi havia.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">Aparegueren la teoria de la relativitat d'Einstein (1905) i la teoria de l'àtom de Rutherford (1912).</span><br />
<br />
<strong><u><span style="font-family: Verdana;">3 - COMENTARI DE L'OBRA</span></u></strong><br />
<br />
<strong><span style="font-family: Verdana;"> 3.1 Estil</span></strong><br />
<span style="font-family: Verdana;">L'art abstracte neix el 1910, quan Wassili Kandinsky, un dels fundadors del grup expressionista Der Blaue Reiter, realitza la seva primera aquarel·la abstracta, un paisatge molt estilitzat i colorista que li inspirà, quan el va veure invertit, un nou món de colors i formes irregulars que tenia una gran expressivitat. Des d'aquell moment va començar a pintar quadres abstractes dominats pel dinamisme i l'emoció.</span><br />
<br />
<strong><span style="font-family: Verdana;"> 3.2 Descripció</span></strong><br />
<span style="font-family: Verdana;">En algunes de les obres de la primera etapa de Kandinsky s'hi troben elements semàntics identificables, com l'arc de Sant Martí que hi ha a Composició IV. Tot i això, les formes tendeixen a diluir-se en un mar de colors contrastats i contorns fluids.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">ELEMENTS PLÀSTICS</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">Per a Kandinsky, els elements fonamentals del dibuix eren el punt i la línia. El punt és la cèl·lula original en repòs, morta; i la línia és el traç del punt quan es posa en moviment, quan reviu. Aquesta visió es percep més clarament a les seves obres més evolucionades que, fins i tot, s'impregnen d'una concepció arquitectònica o, en un altre període, es recolzen en cercles moltes vegades concèntrics.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">COMPOSICIÓ</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">El quadre s'inspira en una escena d'un conte de fades. Al centre apareix una muntanya blava coronada per la silueta d'un castell. A l'esquerra lluiten uns cavallers, les muntures dels quals s'enfronten per sobre de l'arc de Sant Martí. Encara que les línies es poden interpretar d'aquesta manera, l'any 1913 Kandinsky afirmà que no pretenia donar als seus quadres un caràcter narratiu. La història, segons la nova interpretació, es converteix, doncs, en un conflicte entre elements abstractes: el groc cridaner i el blau intens, la corba i l'angle.</span><br />
<br />
<strong><u><span style="font-family: Verdana;">4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA</span></u></strong><br />
<br />
<strong><span style="font-family: Verdana;"> 4.1 Funció</span></strong><br />
<span style="font-family: Verdana;">Kandinsky concebia la pintura com un art capaç de reproduir la comunicació, basat en la música i la seva harmonia: el color i el to havien de convertir-se en cadència musical; els quadres havien de crear acords cromàtics que produïssin en l'espectador sentiments d'equilibri i dissonància.</span><br />
<br />
<strong><span style="font-family: Verdana;"> 4.2 Iconografia i significat</span></strong><br />
<span style="font-family: Verdana;">Entre el 1910 i el 1914, Kandinsky realitzà dues extenses sèries que anomenà Composicions i Improvisacions. Mentre que les Improvisacions naixien de la més pura "necessitat interior", les Composicions eren teles elaborades lentament. Una tercera categoria, les Impressions, designa aquelles obres en les quals encara es pot descobrir l'objecte extern. El predomini del color com a mitjà d'expressió no volia dir que el pintor renunciés a les formes significatives, sinó que en podia prescindir. Kandinsky barrejava diversos estils a les seves obres, que moltes vegades presentaven elements recognoscibles, sobretot en la primera època.</span><br />
<br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: center;"></div><div align="center">Imatge trobada a:</div><div align="center"><a href="http://lacomunidad.elpais.com/hojadevida/2009/3/24/a-hombres-futuros-bertol-brecht">http://lacomunidad.elpais.com/hojadevida/2009/3/24/a-hombres-futuros-bertol-brecht</a></div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-19428154689253383242011-05-21T22:43:00.000+02:002011-05-21T22:43:48.798+02:00LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA<div align="center"><img height="463" id="il_fi" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpF10ME47COe1zxWkr7yCNg90rpP7KfJJdjDtyAqaWaBcq6JTPCGXoY4rsRmFLzj1UGcmo0EGUKrNbua4k5ZxIq_gLI9QLJw1R9nHGWk3vbEiNHYAhM3-88NITOROtiPsOxZ65DJN-Rvh-/s1600/La%2520persistencia%2520de%2520la%2520memoria%2520-%2520Salvador%2520Dali.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="617" /></div><div align="center"></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><u><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL</span></u></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Autor: </strong>Salvador Dalí</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Cronologia: </strong>1931</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Tipus d'obra: </strong>Pintura.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Estil: </strong>Surrealisme.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Tècnica: </strong>Oli sobre tela.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Localització: </strong>Museu d'Art Modern de Nova York (MoMa)</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">2 - CONTEXT HISTÒRIC</span></u></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">La vida i obra de Dalí en aquesta època es poden contextualitzar entre l'època del final de la Dictadura de Primo de Rivera, instaurada el 1923, i l'inici de la II República Espanyola. Artísticament, podem definir l'etapa republicana com un període de grans inquietuds i il·lusions, però va ser un període massa breu com perquè les seves iniciatives donessin fruit i es portessin a terme projectes nous.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">En el moment que Salvador Dalí pinta aquesta obra, el paisatge ha adquirit una importància cabdal en la seva trajectòria artística. Les seves obres fetes entre 1930 i 1931 incorporen gradualment paisatges amb horitzons elevats, les roques del cap de Creus, les tonalitats blaves del mar i l'especial llum de l'Empordà.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">3 - COMENTARI DE L'OBRA</span></u></strong></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><span style="font-family: Verdana;"> 3.1 Estil</span></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">La persistència de la memòria pertany al surrealisme, moviment d'avantguarda creat el 1924 a França, després del Manifest del surrealisme d'André Breton, pare d'aquest moviment. Inicialment literari, aquest estil afecta a totes les arts i acaba essent una actitud vital. El surrealisme hereda del moviment Dadà l'ús constant de la provocació, però també es pot considerar fill espiritual del romanticisme i el simbolisme, amb els que comparteix els valors, el lirisme i la fe en la capacitat de l'art per transformar el món.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Breton proposa recórrer a l'automatisme psíquic, mitjançant el qual es pretén expressar el funcionament real del pensament. Inspirant-se en Freud, els surrealistes pensaven que la imaginació s'havia d'alliberar dels lligams de la raó, i l'única forma de fer-ho era a través del subconscient. La seva temàtica era la dels somnis, i l'art era, per a ells, un mètode de coneixement de la realitat interior, no visible.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><span style="font-family: Verdana;">3.2 Descripció</span></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">L'obra representa un paisatge al capvespre. Trobem, en primer terme i al centre de la composició, una estranya figura: un cap tou amb un enorme nas, del qual surt una llarga i carnosa llengua. No hi ha boca; el coll es perd en la foscor. L'ull està tancat i té unes enormes pestanyes. Tot el cap sembla que dormi sobre la sorra. Al damunt, reposa un rellotge de butxaca tou. Sobre el moble rectangular situat a l'esquerra de la composició s'hi troben dos altres rellotges: un més petit, tancat, sobre el qual s'apilonen una gran quantitat de formigues; i un altre, molt més gran, tou, deformat, prenent la mateixa forma del moble, sobre el qual hi ha una mosca i que marca les 7h. Del moble en surt un arbre trencat; potser una olivera, amb una sola branca, sense fulles, de la qual penja un altre rellotge tou.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Al fons, intensament il·luminada, podem veure una cala retallada per penya-segats rocosos. Una pedra més petita, arrodonida, projecta la seva ombra sobre la sorra de la platja, que està deserta. El mar es confon amb el cel blau cobert de vaporosos núvols blancs.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">ELEMENTS PLÀSTICS</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">El color és ric i variat. Predominen els tons freds (blau ultramar, grisos, blancs), que contrasten amb els càlids (ocres, marrons i grocs). El color contribueix a marcar els efectes dinàmics de la composicó, ja que els tons càlids ens apropen a les formes, mentre que els freds ens n'allunyen.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">El dibuix, de línies pures, molt acadèmic, té una enorme importància en el quadre. Els objectes estan representats amb exactitud i detallisme, però les seves dimensions no són reals i estan deformats.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">COMPOSICIÓ</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">El quadre presenta una composició molt estudiada, en diagonal ascendent d'esquerra a dreta del quadre. Hi ha un equilibri perfecte entre la zona dels rellotges tous, a l'esquerra, i la zona de les roques al fons a la dreta, reforçada per la llum daurada que les il·lumina. Tota la banda de l'esquerra queda compensada per la força de la llum de la dreta. Les línies diagonals de la perspectiva de la taula fan que la nostra mirada arribi fins al rellotge tou penjat de la branca de l'olivera, així no es perd al fons del cel i, com si la branca fos un dit que assenyala, la mirada queda reconduïda fins a les roques daurades. Des d'allà, torna cap als rellotges del primer pla a través del cap adormit.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA</span></u></strong></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><span style="font-family: Verdana;"> 4.1 Funció</span></strong></div><span style="font-family: Verdana;">Dalí va pintar aquesta obra una tarda després de dinar, amb mal de cap, quan Gala havia marxat al cinema amb uns amics. La inspiració la va trobar en el formatge camembert que havien pres per dinar i en els problemes filosòfics del que era "super-tou" en el formatge.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">Es va exposar per primera vegada a París, a la Galeria Pierre Colle, el 1931. El galerista novaiorquès Julien Levy la va comprar i, el 1934, el quadre va passar a formar part de la col·lecció permanent del MoMa.</span><br />
<br />
<strong><span style="font-family: Verdana;">4.2 Iconografia i significat</span></strong><br />
<span style="font-family: Verdana;">Dalí insinua la relativitat del concepte de temps i escenifica l'angoixa de l'ésser humà per controlar el temps.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">El paisatge integra els elements "durs" de l'obra, els que persisteixen en el temps, com el mar, les roques del cap de Creus, la pedreta blanca, la branca de l'olivera o el moble; en contraposició dels elements "tous", que es desfan i ens donen la sensació de relativitat del temps.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">La forma adormida del centre de l'obra podria ser l'autoretrat de Dalí. Té una gran semblança amb altres rostres d'aquesta època, com el que apareix a "El gran masturbador" (1929), en el que Dalí s'autorretrata identificant les seves faccions amb unes roques del cap de Creus.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">El paisatge del cap de Creus també apareix en obres com "Les ombres d el anit que cau" (1931) o "A la vora del mar" (1931).</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">La mosca -que ens permet fer un joc de paraules: "el temps vola"- sobre el vidre del rellotge i les formigues sobre el rellotge dur són símbols de putrefacció. A més, donen sortida a un dels traumes de la seva infantesa, la por als insectes.</span><br />
<div align="justify"><br />
</div><div align="justify"></div><div align="center"><br />
</div><div align="center">Imatge trobada a:</div><div align="center"><a href="http://cuisinemusicandart.blogspot.com/2010/11/salvador-dali-la-persistencia-de-la.html">http://cuisinemusicandart.blogspot.com/2010/11/salvador-dali-la-persistencia-de-la.html</a></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><br />
</div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-45555763440774678542011-05-21T21:43:00.000+02:002011-05-21T21:43:28.359+02:00GUERNICA<div align="center"><img height="251" id="il_fi" src="http://www.terra.es/personal/asg00003/picasso/guernica.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="575" /></div><div align="center"><br />
</div><div align="center"><br />
</div><div align="justify"><strong><u><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL</span></u></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Autor: </strong>Pablo Picasso (1881 - 1973)</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Cronologia: </strong>1937</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Tipus d'obra: </strong>Pintura.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Estil: </strong>Cubisme, surrealisme, expressionisme.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Tècnica: </strong>Oli sobre tela.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Localització actual: </strong>Museu d'Art Reina Sofia, Madrid.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><span style="font-family: Verdana;"><u>2 - CONTEXT HISTÒRIC</u></span></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">En plena Guerra Civil Espanyola, Gernika, una localitat símbol de la identitat basca, sense cap interès estratègic o militar, va ser brutalment bombardejada per l'aviació nazi. Aquest esdeveniment va actuar de detonador perquè Picasso acceptés l'encàrrec de pintar un mural immens per al pavelló espanyol de l'Exposició Internacional de París del 1937. </span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">El Guernica, l'obra d'art més coneguda del segle XX, és la darrera obra èpica de la història de la pintura. A més de ser un emblema ètic i moral per a moltes generacions, artísticament marca el final d'un cicle: les primeres avantguardes del segle XX.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">3 - COMENTARI DE L'OBRA</span></u></strong></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><span style="font-family: Verdana;"> 3.1 Estil</span></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Picasso es va servir de diversos esbossos abans de realitzar el Guernica final. A aquests esbossos del Guernica, s'hi aprecia sempre l'ús del cubisme, estil seguit i també apreciat pels surrealistes, en el que una figura representa diferents imatges -una imatge múltiple. </span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">L'impacte que rep l'espectador en veure el Guernica és un clar signe de la vessant expressionista de l'obra.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><span style="font-family: Verdana;"> 3.2 Descripció</span></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">ELEMENTS PLÀSTICS</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Es creu que l'absència de colors està en estreta relació amb el fer que Picasso s'assabentés de la matança pels diaris: va interioritzar l'horror i l'expressà en negres entintats, gran varietat de grisos impactants i un blanc sepulcral. </span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">El pintor usa molts recursos expressius, com ara la deformació dramàtica dels cossos i les cares, i el repartiment desigual de la llum, que il·lumina les figures que es volen ressaltar, alhora que banya en ombres el seu entorn. Tot al quadre és clar i fins i tot semblen delimitats els espais que s'haurien d'omplir de color, però aquest ha fugit, com el volum. Tant l'un com l'altre representen la vida; eliminats aquests, per tant, queda la mort.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">COMPOSICIÓ</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Picasso va estructurar el quadre segons una estudiada composició amb simetria i perspectiva. La simetria es manifesta a l'eix de la paret blanca, situada al mig del quadre i als pilars verticals que representen, per la banda esquerra, el toro, i per la banda dreta, la dona que alça els braços. La composició és distribuïda com un tríptic: al panell central estan situats el cavall i la dona portadora de la làmpada; al lateral dret, es produeix l'incendi i hi ha la dona que crida; i al costat esquerre, hi ha el brau i la dona amb el nen mort en braços.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Picasso va recórrer a les troballes del cubisme per disposar aquesta escena, que s'organitza en triangles. El més evident és el central, que té com a vèrtex el quinqué i que queda delimitat, a l'esquerra per una línia diagonal, i ala dreta per diversos elements solts com la cua del cavall i les seves dents. La base l'ocupa el guerrer caigut.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">En quant a la perspectiva, en primer terme hi ha el guerrer caigut; seguidament, la resta de figures, que se situen a diverses distàncies i, finalment, les referències arquitectòniques que delimiten l'espai.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA</span></u></strong></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><span style="font-family: Verdana;"> 4.1 Funció</span></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Per damunt de les ideologies i de la política, és un crit a la vida i a la pau, que expressa a cada imatge una voluntat pacifista i que representa una fita dins del panorama artístic.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong><span style="font-family: Verdana;">4.2 Iconografia i significat</span></strong></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Pràcticament cada imatge és el símbol d'alguna cosa relacionada amb la pau.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">La dona que entra per la finestra sota la forma de la bafarada que es fa servir als còmics és la "dona-crit". El quinqué revela la veritat mitjançant la llum que porta; per contra, la bombeta, que només s'il·lumina a ella mateixa, és la denúncia de la manipulació informativa que van utilitzar els nacionals per fer creure que el bombardeig era una acció dels mateixos republicans. El cavall simbolitza el poble, que sucumbeix en una lluita que no és la seva; el brau, en canvi, ben aferrat a la terra i és la força del poble que, malgrat tot, no serà vençut. El guerrer vençut, destrossat, mostra una baioneta trencada i, a la mateixa mà, com una esperança mai perduda, una flor. El nen mort en braços de la seva mare té els ulls tancats i quiets per explicitar que és una víctima sense cap possibilitat de defensar-se.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">Al quadre hi ha altres símbols de lectura fàcil, com els ulls giravoltats per expressar l'horror, o les llengües, semblants a punyals o trossos de vidre, símbols de la tragèdia.</span></div><div align="justify"><span style="font-family: Verdana;">El pintor no assisteix a la visió de la mort amb terror o pietat sinó que és dintre del fet i pateix l'anihilació juntament amb les víctimes.</span></div><div align="center"><br />
</div><div align="center"><br />
</div><div align="center">Imatge trobada a:</div><div align="center"><a href="http://www.terra.es/personal/asg00003/picasso/guernica.html">http://www.terra.es/personal/asg00003/picasso/guernica.html</a></div><br />
<div align="justify"></div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-55073520692534856732011-05-21T14:54:00.000+02:002011-05-21T14:54:02.659+02:00LA MESQUITA DE CÒRDOVA<div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><img height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0kkcjqPvga91psJxxPFiKMJxaDXK9CNhg1FUhjXnNePI2hNB_oc0J-Bz0wmI2mVG3Fa4Br2QHaWps0wvBmsAhGU_MkVpwNjNQen4F1iiCNnrHwXO5Ve-xqV-uiOz4jS3Z9WDUSOvU6-0s/s400/mezquita_de_cordoba_-_techo1.jpg" width="400" /></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #359612; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">1 – DOCUMENTACIÓ GENERAL<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Autor: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Desconegut.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Cronologia: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">785-788, ampliada el 833, 855, 962, 966 i 987.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Tipus d’obra: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Arquitectura; mesquita.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Estil: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Hispanomusulmà.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Materials: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Pedra, maó, fusta i, a la decoració, guix.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Localització: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Còrdova (Espanya).<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p></o:p></b></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #359612; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">2 – CONTEXT HISTÒRIC<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">La mesquita de Còrdova va ser construïda sota el govern de l’emir Abderaman I (756-788), després d’haver elegit Còrdova com a capital del califat. Es va construir al terreny de l’església visigòtica de San Vicente.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Fins al segle X, la mesquita va ser ampliada diverses vegades per poder acollir una població cada vegada mes nombrosa. Un cop acabada la Reconquesta, el 1523, el capítol de Còrdova va ordenar la construcció d’una catedral al mig de la gran mesquita. Això va provocar la retirada de 63 columnes i arcs de la sala d’oració.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #359612; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">3 – COMENTARI DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #359612; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>3.1 Estil<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">L’art hispanomusulmà és l’art islàmic desenvolupat a Al-Andalus entre els segles VIII i XV. Té com a principals exponents la Mesquita de Còrdova i l’Alhambra de Granada. Una altra expressió notable de l’art hispanomusulmà és el Palacio de la Aljafería de Saragossa.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Els edificis que se solien construir eren mesquites, palaus, socs, banys públics o hammam, madrasses (escoles superiors). El maó, el guix, la fusta i la pedra eren els materials més usats. Alguns trets característics d’aquest estil són l’ús de l’arc lobulat i el de l’arc de ferradura. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #359612; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">3.2 Descripció<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">L’obra presenta un mur homogeni de 178 x 125 metres que, com si fos una muralla i sense façana principal, envolta tot el recinte, del qual surten nombrosos contraforts acabats amb merlets i 19 portes que donen accés a l’interior. Les portes presenten una tipologia de tres cossos –un central d’obertura i dos de laterals cecs- decorats amb arcs de ferradura o lobulats i gelosies. Al mur occidental s’aixeca l’antic minaret, convertit posteriorment en campanar cristià.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">L’interior es pot dividir en dues parts ben diferenciades: el pati dels tarongers i la sala d’oració o haram. El primer espai és un pati descobert o sahn, on hi ha el minaret, quatre fonts rituals –sabil- i un conjunt de tarongers alineats perfectament amb les naus de la sala d’oració. A aquesta sala que conforma el segon espai, s’hi accedeix a través de qualsevol de les 19 portes que es corresponen amb el nombre de naus que divideixen perpendicularment la sala, a partir d’un bosc impressionant de 514 columnes.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">A l’edifici primigeni d’11 naus, les columnes es van aixecar reutilitzant els fusts i els capitells de granit, jaspi o marbre d’anteriors edificis romans i visigots. Per compensar la poca envergadura de les columnes, es va idear un sistema enginyós de dues arcades (ferradura i mig punt) superposades, amb les quals es va poder arribar a l’altura d’11,5 metres.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">Al mur orientat a la Meca –quibla- hi ha el mihrab, el qual, amb l’ampliació del segle X –s’hi van afegir 8 naus-, va quedar descentrat. Just davant d’aquest espai se situa la maqsura, un lloc reservat a les autoritats. Aquesta zona queda molt il·luminada gràcies a les quatre cúpules amb finestres radials, aixecades a partir d’un sistema sofisticat d’arcs entrecreuats que permetien seguir gaudint de la visió del bosc de columnes. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #359612; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">4 – INTERPRETACIÓ DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 191;">La mesquita és el lloc on els fidels adoren Al·là a la terra per complir el ritual fixat de l’oració, que és el deure quotidià principal dels musulmans. També tenia una finalitat política, perquè l’obligatorietat de l’oració permetia als califes controlar les classes aristocràtiques i polítiques.<o:p></o:p></span></div><br />
<div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><img height="300" src="http://www.andaluciasoundscape.net/mapa/wp-content/uploads/2010/03/Mezquita-Cordoba.jpg" width="400" /></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Imatges trobades a:</div><div style="text-align: center;"><a href="http://jonathanjimenezsociales.blogspot.com/2011/01/la-catedral-de-la-asuncion-de-nuestra.html">http://jonathanjimenezsociales.blogspot.com/2011/01/la-catedral-de-la-asuncion-de-nuestra.html</a></div><div style="text-align: center;"><a href="http://www.andaluciasoundscape.net/acustica-de-la-mezquita-de-cordoba/">http://www.andaluciasoundscape.net/acustica-de-la-mezquita-de-cordoba/</a></div><div style="text-align: center;"><br />
</div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-15845688747218181952011-05-18T16:13:00.000+02:002011-05-18T16:13:26.187+02:00SANT VICENÇ DE CARDONA<div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><img height="257" src="http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRBAFBoKkFfIljfU8ySxRypEMnqqrzAVdJ_k_6YYV0NankMugxP&t=1" width="400" /></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: ES;">1 – DOCUMENTACIÓ GENERAL<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Autor: </span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Desconegut.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Cronologia: </span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">1019 – 1040<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Tipus d’obra: </span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Arquitectura; església.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Estil: </span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Romànic llombard.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Materials: </span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Pedra.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Localització: </span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Cardona, al Bages (Catalunya).<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">2 – CONTEXT HISTÒRIC<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Les primeres informacions sobre aquesta església daten de l’any 980, quan es té constància que diversos clergues hi vivien en comunitat. El 1019, el vescomte Bermon d’Osona i Cardona, que dirigia i seguia les construccions i les reformes dels models arquitectònics llombards, va reactivar aquesta comunitat.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">L’any 1029, el mateix vescomte Bermon va subvencionar les obres de l’actual església de Sant Vicenç de Cardona, que va ser consagrada el 1040 pel bisbe Eriball.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">3 – COMENTARI DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>3.1 Estil<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Sant Vicenç de Cardona és un dels edificis més representatiu de l’estil llombard, que va penetrar a Catalunya durant el primer quart del segle XI, i que té com a principal característica constructiva les galeries d’arcs cecs.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Malgrat que des d’un punt de vista constructiu el temple no aporta grans novetats, la disposició de l’espai i les voltes atrevides que el sustenten fan d’aquesta església un dels punts culminants del romànic del segle XI, juntament amb els monestirs de Cuixà i de Ripoll i les esglésies de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, a la vall de Boí. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">3. 2 Descripció<o:p></o:p></b></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Sant Vicenç de Cardona presenta un aspecte exterior sobri, únicament decorat als murs per parelles d’arcs cecs (bandes llombardes), separats per petits contraforts anomenats lesenes, que, a més de reforçar el pes dels arcs que sustenten les voltes, ajuden a subratllar l’alçada de l’edifici. També com a decoració, hi ha una galeria de finestres cegues que recorre la part alta de l’absis central del transsepte.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">L’església té una planta basilical de tres naus precedides per un atri o nàrtex amb tribuna, des d’on els vescomtes presidien les cerimònies; un transsepte curt, que gairebé no sobresurt de l’amplada de les naus; i una capçalera amb tres absis i una cripta, on es guardaven les relíquies.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">L’espai interior està distribuït de manera que a cadascun dels trams de la nau central li corresponen tres petites voltes de creueria de les naus laterals. La separació dels tres trams centrals es fa mitjançant robustos pilars cruciformes que recullen la força dels arcs torals de l’alta volta de canó i els arcs de mig punt que separen les naus.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">4 – INTERPRETACIÓ DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">L’església va ser construïda per servir com a edifici de culte cristià. A les darreries del segle XI, la petita comunitat es va convertir en canònica augustiniana formada per un abat, dotze canonges i alguns sacerdots. El 1592 l’església es va secularitzar i convertir en una col·legiata secular.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial Rounded MT Bold","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Finalment, el 1794, a causa de la seva situació estratègica, tant la col·legiata com el temple van ser convertits en una caserna militar.</span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 13.0pt;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><img height="320" src="http://www.romanicocatalan.com/02b-Barcelona/Bages/Cardona/Cardona-archivos/Cardona10.jpg" width="281" /></div><div style="text-align: center;"><img height="212" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b8/Sant_Vicen%C3%A7_de_Cardona_-_Cripta.JPG" width="320" /></div><div style="text-align: center;"><b>(CRIPTA)</b></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Imatges trobades a:</div><div style="text-align: center;"><a href="http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.arqhys.com/contenidos/imagenes/Iglesia%2520Sant%2520Vicenc%2520de%2520Cardona%2520Espana.jpg&imgrefurl=http://www.arqhys.com/contenidos/iglesia-sant-vicenc.html&h=349&w=540&sz=49&tbnid=Q_BT27zRsLEdSM:&tbnh=85&tbnw=132&prev=/search%3Fq%3Dsant%2Bvincen%25C3%25A7%2Bde%2Bcardona%26tbm%3Disch%26tbo%3Du&zoom=1&q=sant+vincen%C3%A7+de+cardona&hl=es&usg=__2JCxcCC4jePFfgDhvPi-PXFGyLE=&sa=X&ei=CNDTTfCeBZOp8APlp-jnCg&sqi=2&ved=0CDgQ9QEwAw">http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.arqhys.com/contenidos/imagenes/Iglesia%2520Sant%2520Vicenc%2520de%2520Cardona%2520Espana.jpg&imgrefurl=http://www.arqhys.com/contenidos/iglesia-sant-vicenc.html&h=349&w=540&sz=49&tbnid=Q_BT27zRsLEdSM:&tbnh=85&tbnw=132&prev=/search%3Fq%3Dsant%2Bvincen%25C3%25A7%2Bde%2Bcardona%26tbm%3Disch%26tbo%3Du&zoom=1&q=sant+vincen%C3%A7+de+cardona&hl=es&usg=__2JCxcCC4jePFfgDhvPi-PXFGyLE=&sa=X&ei=CNDTTfCeBZOp8APlp-jnCg&sqi=2&ved=0CDgQ9QEwAw</a></div><div style="text-align: center;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Sant_Vicen%C3%A7_de_Cardona_-_Cripta.JPG">http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Sant_Vicen%C3%A7_de_Cardona_-_Cripta.JPG</a></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-43037229384398780722011-05-17T22:15:00.002+02:002011-05-22T23:13:12.725+02:00SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"><br />
</span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><b><u><span style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 19px;"></span></u></b></div><div class="MsoNormal"><b><u><img src="http://geohistoriarteclc.files.wordpress.com/2010/10/20070717klphisuni_97_ies_sco.jpg" /></u></b></div><div class="MsoNormal"><b><u><br />
</u></b></div><div class="MsoNormal"><b><u><img src="http://www.kalipedia.com/kalipediamedia/artes/media/200707/18/hisarte/20070718klparthis_126.Ies.SCO.jpg" /></u></b></div><div class="MsoNormal"><b><u><br />
</u></b></div><div class="MsoNormal"><b><u><br />
</u></b></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">1 – DOCUMENTACIÓ GENERAL<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #404040;">Autor: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040;">Antemi de Tral·les (474-534) i Isidor de Milet (480-540)<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040;">Cronologia: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040;">532-537 <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040;">Tipus d’obra: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040;">Arquitectura; església.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040;">Estil: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040;">Bizantí.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040;">Materials: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040;">Maó i marbre recobert, a l’interior, de mosaics.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040;">Localització: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040;">Istanbul (antiga Constantinoble), Turquia.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u>2 – CONTEXT HISTÒRIC<o:p></o:p></u></b></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">Durant el segle IV, els emperadors romans d’Occident es van veure obligats a dividir l’imperi i crear l’Imperi Romà d’Orient i l’Imperi Romà d’Occident.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">L’Imperi Bizantí va tenir el seu origen en la fundació de la ciutat de Constantinoble, sota el mandat de Constantí I el Gran. Després de la mort de l’emperador Teodosi l’any 395, aquesta ciutat, confluència dels valors artístics de la cultura grega i la cultura oriental, es va convertir en capital de l’Imperi Romà d’Orient.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">Durant el segle VI, sota el regnat de Justinià, Bizanci va assolir la seva màxima esplendor i es va convertir en una metròpoli amb gran pes polític, econòmic, militar, religiós i cultural. Justinià va encarregar a Antemi de Tral·les la construcció de Santa Sofia de Constantinoble. Aquest va ser l’únic edifici construït pel geòmetra i teòric, que va disposar de l’ajuda d’Isidor de Milet, reconegut geòmetra i arquitecte bizantí.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">Posteriorment, als segles VIII i IX, la creixent idolatria de les relíquies i de les imatges sacres va suscitar l’arribada d’un període diametralment oposat: l’iconoclasta, les arrels del qual, ancorades en el pensament oriental cristià, van provocar la destrucció de les imatges.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">La decadència dels segles XIV i XV va finalitzar amb la presa de Constantinoble el 1453 per part dels turcs otomans que s’havien convertit a l’islam.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">3 – COMENTARI DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;"> 3.1 Estil<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">Els escenaris principals on es va desenvolupar l’art bizantí van ser la part oriental de l’Imperi Romà, l’anomenat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">exarcat de Ravenna </i>(Itàlia) i, a partir del segle X, Rússia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">L’art bizantí comprèn un període cronològic de gairebé 1000 anys, dins dels quals podem distingir tres grans etapes: El <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Segle d’Or</b> (V-VII), que va coincidir amb el regnat de Justinià; el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">període iconoclasta</b> (726-843), durant el qual es va prohibir exhibir i reproduir imatges religioses i es van destruir les que hi havia; i, per últim, el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">període posticonoclasta</b> (843-1453). Podem separar, a la vegada, aquest últim període en dues etapes molt importants per a l’art: La <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">dinastia macedònia</b> (867-1056), durant la qual les arts pictòriques van tenir una presència molt important en l’art bizantí; i la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">dinastia dels Paleòlegs</b> (1259-1453), que va marcar el renaixement cultural de Bizanci i l’expansió del seu art als pobles eslaus.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">L’arquitectura bizantina es va caracteritzar per l’ús de l’arc de mig punt, la planta de creu grega o la planta basilical, l’ús de la cúpula i el luxe en la decoració dels interiors. Els murs i les cúpules es recobrien amb mosaics, que constitueixen la màxima expressió de l’art bizantí. Els artistes representaven els personatges de manera idealitzada sobre un fons de color daurat, tant en els mosaics com en les icones. Les figures eren rígides, apareixien disposades de front i no s’hi observava ni profunditat ni volum.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">3.2 Descripció<o:p></o:p></b></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">Originàriament, l’antiga basílica estava completament en harmonia amb l’entorn, però, posteriorment, els minarets i els edificis annexos aixecats quan va ser convertida en mesquita li van donar un aspecte una mica caòtic.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">La basílica de Santa Sofia destaca per la gran cúpula central que se sosté ajudada per quatre contraforts massissos. Tant el tambor com el mur presenten un gran nombre de finestres, i la sobrietat que es desprèn del color vermell del maó contrasta amb la brillantor dels elements interns.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">La basílica de Santa Sofia presenta una planta basilical de tres naus. En una fase inicial, l’edifici constava, a més, d’un atri d’entrada i d’un iconòstasi –lloc on es col·locaven les icones- que separava el presbiteri de la nau principal, on se situaven els fidels. Al centre d’aquesta nau hi ha quatre grans pilars que delimiten un quadrat sobre el qual s’aixeca la gran cúpula. Aquesta estructura colossal se sustenta sobre quatre arcs de mig punt que defineixen quatre petxines que transformen l’espai quadrat en circular.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">Per repartir l’enorme pressió i el pes de la cúpula, es disposen dues semicúpules als dos extrems de l’eix longitudinal, aguantades per pilars i exedres obertes a ambdós costats de les semicúpules. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">En alçat, les naus laterals mostren dos pisos d’arcades superposades, i el pis superior funciona com una tribuna des d’on els alts càrrecs podien seguir la litúrgia. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">La llum aconsegueix penetrar a l’interior gràcies al gran nombre d’obertures que hi ha als murs –que no tenen una funció de suport- i a les 40 finestres radials del tambor.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #404040;">4 – INTERPRETACIÓ DE L’OBRA</span></u></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040;"> (funció, significat)<o:p></o:p></span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">Segons la llegenda, Constantí va fer edificar una església de fusta l’any 360 per guardar-hi un fragment del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">lignum crucis</i>, nom amb què es coneix la creu en què va ser crucificat Jesús; però va ser cremada el 404. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">Teodosi II va ser el mecenes d’una segona església dedicada a la Divina Saviesa (Aya Sofya, en grec), però va ser destruïda durant la revolta de la Nika el 532.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: Verdana, sans-serif;">Llavors, Justinià i la seva esposa van fer construir un nou temple de dimensions colossals com a desgreuge a la Divina Saviesa i, al seu torn, per fer ostentació del poder omnipresent de l’emperador.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Després de la presa de Constantinoble per l’exèrcit dels turcs l’any 1453, Santa Sofia va ser convertida en mesquita. Van ser erigits els quatre grans minarets i la majoria de mosaics van ser coberts amb una capa d’estuc. A més, van ser afegits quatre plafons circulars amb inscripcions de l’Alcorà.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13pt;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13pt;"><o:p><br />
</o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13pt;"><o:p><br />
</o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13pt;"><o:p><br />
</o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13pt;"><o:p><br />
</o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13pt;"><o:p><img src="http://www.emprendewiki.com/show_image.php?id=793&scalesize=0&nocount=y" /></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13pt;"><o:p><br />
</o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13pt;"><o:p><br />
</o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13pt;"><o:p><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZn3sr16FdEcYBg4Avodff_dwniYt9wSCzgzWXkz8cEMo29p_RBfCJdnBcnMYjMnGBgd3Q3zqjgLkerrkDL6HsUg8695J3MaPRLUjNRSiUEnc8Vul_VF5Ou3zkF8R9m7wm580ENbLCfVBB/s1600/santa+sofia.png" /></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13pt;"><o:p><br />
</o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-size: 13pt;"><o:p><br />
</o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="color: #404040;"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="font-size: 13pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: 800; line-height: 19px;"><br />
</span></div><div align="center" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: center;"><span style="color: black;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br />
Imatges trobades a:<o:p></o:p></span></span></div><div align="center" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><a href="http://geohistoriarteclc.wordpress.com/2010/10/17/santa-sofia-de-constantinopla/">http://geohistoriarteclc.wordpress.com/2010/10/17/santa-sofia-de-constantinopla/</a><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></div><div align="center" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><a href="http://irenelopezvallejo.blogspot.com/2011/01/santa-sofia-de-constantinopla.html">http://irenelopezvallejo.blogspot.com/2011/01/santa-sofia-de-constantinopla.html</a><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></div><div align="center" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><a href="http://www.kalipedia.com/historia-espanola/tema/santa-sofia-constantinopla.html?x=20070718klparthis_36.Kes&ap=0">http://www.kalipedia.com/historia-espanola/tema/santa-sofia-constantinopla.html?x=20070718klparthis_36.Kes&ap=0</a><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></div><div align="center" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><a href="http://www.emprendewiki.com/tiki-browse_image.php?imageId=793">http://www.emprendewiki.com/tiki-browse_image.php?imageId=793</a><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><br />
</div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-90236527994644394922011-05-15T18:49:00.001+02:002011-05-15T18:50:13.865+02:00SOPA CAMPBELL'S<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b><u><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihFflvWtfZ3EZgE_BSqTovNY5BR-TOyCrsU-I4h0FTcPTGT8gTYo3bYgDWOwMzqMJ-Np9IQT5vsgaCYknPz6P_e99ZOR3U36ARv3q3X309vvO_TZSoEhiUwFjvfcFZ3uAR_9_t7mah1G6r/s320/war_sopa.jpg" /></u></b></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">1 – DESCRIPCIÓ GENERAL<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Autor: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Andy Warhol (1928-1987)<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Cronologia: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">1965<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Tipus d’obra: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Pintura.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Estil: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Pop art.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Tècnica: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Acrílic i tinta serigràfica.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Localització actual: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">N’hi ha a la National Gallery of Art (Washington), Leo Castelli Gallery (New York) i a diverses col·leccions particulars.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">2 - CONTEXT HISTÒRIC<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Després de la crisi dels anys trenta, comença a aparèixer, a la nova societat industrial, una cultura de masses que reflexa les noves formes adoptades per la manera de producció, que produeix objectes massivament. L’any 1862 van aparèixer els primers quadres en sèrie de les conserves de sopa Campbell’s, en els quals Warhol posava en dubte els drets d’autor i la validesa de la seguretat. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">3 – COMENTARI DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> 3.1 Estil<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">A mitjans dels anys cinquanta, dos crítics d’art britànics van proposar el terme “pop art” per referir-se a un conjunt creixent d’imatges i representacions sorgides als nous àmbits de la publicitat; la televisió, el cinema, els còmics, etc. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">El pop art explora les relacions entre l’art i la cultura popular i desmitifica temes importants com la fama i la mort, alhora que exalta la vida banal, la quotidianitat i la impersonalitat.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Els temes més recurrents de la producció artística d’Andy Warhol van ser els productes comercials (Sopa Campbell’s, Coca-cola, detergent Brillo, etc.), els grans astres de l’espectacle (Marilyn Monroe, Liz Taylor, Elvis…), els líders polítics (Mao, Che…) i alguns símbols típics i tòpics com l’estàtua de la Llibertat.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">L’artista va anomenar el seu estudi ‘The Factory’, per recalcar que allà el que s’hi feia era art en sèrie, i que la peça d’art havia perdut radicalment la seva qualitat d’única. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">A les seves primeres obres, Warhol encara pintava a mà i es podien observar les pinzellades, però ràpidament optà per noves tècniques (com la serigrafia), que homogeneïtzen el color.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> 3.2 Descripció<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">En aquesta representació d’una llauna de tomàquet Campbell’s, l’artista relega el clor vermell que apareix a l’etiqueta original als extrems metàl·lics. Dóna el protagonisme cromàtic de l’etiqueta al blau brut de la part superior, al verd àcid de la part inferior, al rosa, que s’observa tant a l’escut de l’Exposició Universal com a l’ombra de les lletres que formen la paraula “soup” i a la sanefa inferior, i al color groc de les paraules “Campbell’s” i “condensed”.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">4 – INTERPRETACIÓ DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> 4.1 Funció<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Evidentment, les diferents representacions de la Sopa Campbell’s són una queixa davant de la nova societat de consum i la cultura de masses.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">A través de la llauna de sopa denunciava, també, el problema de la incomunicació en la societat tecnològica: la imatge representada era un objecte de consum, devorador de la pròpia individualitat.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> 4.2 Iconografia i significat<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Les representacions artístiques de les sopes Campbell’s es constitueixen en una protesta contra l’art institucionalitzat, que és fora de l’abast del públic i que moltes vegades és venerat sense que s’hi faci cap reflexió ni hi hagi una consciencia crítica. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><o:p><br />
</o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span style="color: #404040;"><o:p><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">Imatge trobada a:</span></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span style="color: #404040;"><o:p><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><a href="http://analisisdehistoriadelarte.blogspot.com/2008_07_01_archive.html">http://analisisdehistoriadelarte.blogspot.com/2008_07_01_archive.html</a></span></o:p></span></div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-87830247807780101422011-05-15T18:26:00.000+02:002011-05-15T18:26:55.743+02:00FORMES ÚNIQUES DE CONTINUITAT EN L'ESPAI<span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><img src="http://www.oocities.org/soho/canvas/8921/escultura/boccioni2.jpg" /></span></div><span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span><br />
<b><u><span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL</span></u></b><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b>Autor: </b>Umberto Boccioni (1882-1916)</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b>Cronologia: </b>1913</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b>Tipus d'obra: </b>Escultura exempta.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b>Estil: </b>Futurisme.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b>Material: </b>Bronze.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b>Tècnica: </b>Fosa.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b>Localització: </b>Museu d'Art Modern (MoMa), New York.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span><br />
<b><u><span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">2 - CONTEXT HISTÒRIC</span></u></b><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">L'esperança d'un món ideal al voltant del progrés científic i tecnològic anhelat durant el segle XIX es va esborrant, davant les bosses de misèria que es formen a les ciutats.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">D'altra banda, la 1ª Guerra Mundial va ser la primera d'un món industrial on les màquines de matar van tenir un macabre protagonisme. Això va causar un brutal efecte en la societat. Van aparèixer les primeres avantguardes, i alguns moviments que havien aparegut abans de la guerra van tornar a agafar força.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span><br />
<b><u><span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">3 - COMENTARI DE L'OBRA</span></u></b><br />
<b><u><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></u></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #38761d;">3.1 Estil</span></span></b><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">El futurisme va suposar l'abandonament dels models del passat, de la tradició figurativa; tot i que moltes de les obres beuen del món clàssic. En l'escultura, es busca donar moviment. El futurisme introdueix un nou concepte: la rapidesa, per a plasmar el moviment veloç en la línia dels nous progressos de la tècnica. S'aconsegueix retratar la sensació de moviment a partir de la descomposició de la figura i s'utilitzen una sèrie de recursos geomètrics propis del cubisme (cubisme dinàmic).</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">El futurisme també destaca els símibols de la modernitat, com els nous mitjans de transport, la ciutat, l'home i la seva realitat, la velocitat, el risc, la violència i el militarisme, etc.; això fa que el moviment estigui associat a aspectes morals i socials negatius.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> <b>3.2 Descripció</b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">L'obra representa un home en posició de marxa. Recorda les figures de l'art grec -alguns autors assenyalen a la Victòria de Samotràcia. La figura de cos sencer mostra un tors sense braços, substituïts per una forma arradonida; les cames fixades a dos blocs, formant una imatge aerodinàmica deformada per la velocitat. Per aconseguir un efecte de dinamisme i una expressió de la figura humana mecanitzada, el volum del cos es desplaça en un moviment per l'espai. El contorn de la figura apareix desdibuixat, obrint-se en diverses perspectives, multiplicant-se en volums còncaus i convexes que es tallen.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">L'escultura és oberta però a la vegada està integrada entre l'objecte en moviment i el context espacial que l'envolta.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span><br />
<b><u><span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA</span></u></b><br />
<b><u><span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></u></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="color: #38761d; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> 4.1 Funció</span></b><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">L'obra vol donar una imatge de l'home modern, un ésser anònim que viu en una gran ciutat. L'home és semblant a una màquina, un organisme mecànic. Pot recordar la figura d'un guerrer si es pensa en l'exaltació del militarisme dels artistes futuristes.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #38761d;">4.2 Iconografia i significat</span></span></b><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Experimentació del concepte del moviment en l'escultura, simbolitza la figura humana que avança vers el futur. La força, el moviment, la màquina, són elements vitals de l'època industrial i de l'home futurista que viu en ella.</span><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Imatge trobada a:</div><div style="text-align: center;"><a href="http://www.oocities.org/soho/canvas/8921/bocconi.htm">http://www.oocities.org/soho/canvas/8921/bocconi.htm</a></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-83366983167206889232011-05-15T17:47:00.001+02:002011-05-15T18:03:50.009+02:00MUSEU GUGGENHEIM (BILBAO)<div class="MsoNormal"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><o:p><br />
</o:p></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><o:p style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img src="http://www.canalpatrimonio.com/imagftp/im155436guggenheim%20bilbao.jpg" /></o:p></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><o:p><br />
</o:p></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: #419612; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">1 – DOCUMENTACIÓ GENERAL<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Autor: </span></b><span style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Frank O. Gehry (Toronto, 1929)<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Cronologia: </span></b><span style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">1991-1997<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Tipus d’obra: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Arquitectura.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Estil: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Deconstructivista.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Materials: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Pedra calcària, vidre i titani.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Localització: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Bilbao.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #419612; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">2 – CONTEXT HISTÒRIC<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">L’obra de Frank Gehry es vincula a les teories deconstructivistes del filòsof Jacques Derrida al final dels anys vuitanta.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Aquesta voluntat d’experimentació té també com a referent el moviment constructivista, sorgit a Rússia a mitjans de la dècada de 1910, i que té com a obra més representativa el monument a la Tercera Internacional.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">L’any 1962, Gehry va fundar la seva pròpia empresa, i molt aviat va mostrar una actitud totalment oposada a les formes del modernisme arquitectònic i el rebuig de postulats funcionalistes.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #419612; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">3 – COMENTARI DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #419612; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> 3.1 Estil<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">El deconstructivisme és un estil arquitectònic contemporani atribuït a finals de la dècada de 1980 a diversos arquitectes d’Estats Units i d’Europa. El seu nom es deu, com s’ha esmentat anteriorment, al constructivisme rus i a la filosofia il·lustrada pels treballs de Jacques Derrida. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">El deconstructivisme destrueix la forma des de dins de la mateixa, alterant la seva essència. Exerceix una transgressió respecte a l’arquitectura moderna. L’obra arquitectònica es deforma en funció dels procediments deconstructivistes, sense tenir-ne en compte la funció. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #419612; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">3.2 Descripció<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">El museu s’aixeca en una de les ribes de la ria del Nerbion, 16 metres per sota de la cota de l’eixample de la ciutat. Aquesta diferència permet que, malgrat els 50 metres d’alçada, l’edifici no sobrepassi l’alçada de les construccions circumdants.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">El museu ha aconseguit una integració urbanística total en l’entorn. Això s’ha aconseguit gràcies al seu atractiu reflex en l’aigua i al color metàl·lic dels murs, que combinen perfectament amb la tonalitat atmosfèrica del lloc.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">L’edifici ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals, recoberts de pedra calcària, i els corbats i retorçats, recoberts de làmines de titani. Tots aquests elements es combinen i s’uneixen a través dels murs a manera de cortina de vidre, donant així transparència al museu i relacionant l’interior amb l’exterior. És especialment destacable la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa i que descansa en una columna de pedra colossal.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">L’entrada principal s’amaga darrere d’una escalinata descendent que salva el desnivell existent en relació amb la plaça. Amb això, l’arquitecte busca crear una visió global del conjunt, i no pas un punt focal dominant.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">L’interior s’estructura a partir de l’enorme vestíbul de 50 metres d’alçada, al voltant del qual s’articulen els tres nivells de sales expositives, connectades per mitjà de passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i torres d’escales. La superfície expositiva total (11000 metres quadrats) es distribueix en dinou galeries: deu de planta ortogonal i nou de planta irregular, en correspondència totes amb les formes destacades a l’exterior. Gairebé totes les sales reben una il·luminació natural zenital per mitjà de claraboies.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #419612; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">4 – INTERPRETACIÓ DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #419612; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> 4.1 Funció<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">El Museu Guggenheim de Bilbao és un dels museus que té la fundació Solomon R. Guggenheim arreu del món. La seva funció principal és exposar a les seves sales qualsevol manifestació artística contemporània, de qualsevol format.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #419612; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> 4.2 Iconografia i significat<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Vistes des del riu, les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell, interpretació que ret homenatge a la tradició portuària de la ciutat. Seguint el símil marítim, els panells lluents de l’exterior es projecten a l’aigua com si fossin l’escata d’un peix.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 17px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 17px;"><img src="http://www.blogodisea.com/wp-content/uploads/2009/01/bilbao-museo-guggenheim-06.jpg" /></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: #404040; font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: #404040; font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: #404040; font-family: inherit;">Imatges trobades a:</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: #404040; font-family: inherit;"><a href="http://www.canalpatrimonio.com/es/noticias/?iddoc=55436">http://www.canalpatrimonio.com/es/noticias/?iddoc=55436</a></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><a href="http://www.blogodisea.com/museo-guggenheim-bilbao/arquitectura-construcciones/">http://www.blogodisea.com/museo-guggenheim-bilbao/arquitectura-construcciones/</a></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><br />
</div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-12788634286479003842011-05-13T21:04:00.002+02:002011-05-13T21:07:07.062+02:00INTERIOR HOLANDÈS I<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"><br />
</span></u></b><br />
<div style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"><img height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5dTbr7rIcUhUSXsCcqv1acgB6M3do0Jp4duFmgHOnv-4vd-UmVJQ9lNEUf4SkT49LD93GJmO59u6P7hEuykZppvN9O55f_0BUCPCWRROqBRCMh_buZLfLG8C2lkJqZ7nhEVC5SnWAIg8/s400/Interior+holand%C3%A9s,+I.jpg" width="316" /></span></u></b></div><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"><br />
</span></u></b><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">1 – DOCUMENTACIÓ GENERAL<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Autor: </span></b><span style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Joan Miró<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Cronologia: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">1928<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Tipus d’obra: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Pintura.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Estil: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Surrealisme.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Tècnica: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Oli.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Localització: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Museu d’Art Modern (MoMa), New York.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">2 – CONTEXT HISTÒRIC<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">L’”Interior Holandès I” de Joan Miró és una pintura molt representativa del que van ser les primeres obres pictòriques del surrealisme, un moviment que, als seus inicis, havia estat principalment literari. El surrealisme sorgeix a París per fer front al moviment purista o “purisme”. La Primera Guerra Mundial i l’esclat de la Revolució a Rússia van repercutir al panorama artístic amb un “retorn a l’ordre”, és a dir, un retorn dels valors d’equilibri i harmonia i d’un ideal de bellesa basat en unes normes de perfecció. Això va implicar una revalorització de l’art naturalista, encara que no acadèmic –l’art acadèmic havia quedat definitivament obsolet.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">D’altra banda, el gran impacte del cubisme havia comportat un predomini d’estils artístics basats en la geometria l’objectivitat, com el ja esmentat moviment purista, el neoplasticisme i l’estil de l’Escola de la Bauhaus a Alemanya.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">L’horror de la guerra, i amb ell la constatació que la raó i el progrés s’havien posat al servei de la destrucció, de la barbàrie i de l’explotació; va donar lloc a l’aparició, en territoris no afectats directament per les hostilitats, d’un moviment radicalment diferent de la resta: el Dadà. Els dadaistes reivindicaven la imaginació i l’atzar com a únics recursos creatius vàlids. Aquesta rebel·lió contra una modernitat racional, ordenada i eficaç, tingué continuïtat amb el surrealisme, que es definí com a alternativa al naturalisme i al purisme.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">3 – COMENTARI DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> 3.1 Estil<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">El surrealisme parteix del moviment Dadà, però perd la seva càrrega nihilista. Manté el to de rebel·lió i l’atac contra l’art tradicional.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Els somnis són considerats l’expressió directa de la ment inconscient.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Miró va reduir els objectes i les figures a la seva essència, cercant una aproximació a la innocència dels nens. Segons ell, els animals eren taques, ulls i orelles; les persones eren caps, mans, peus, llengües, dents, pits i sexes; la terra era la mare nodridora i per això de vegades tenia mugrons; les muntanyes llançaven els seus secrers en forma de foc o d’animals com serps que sorgien de les seves entranyes i que simbolitzaven rius; i els arbres eren presències verticals amb alguna fulla que envaïa l’espai.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> </span><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">3.2 Descripció<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">L’any 1928, Miró viatjà a Holanda i, impressionat pels pintors holandesos del segle XVII, pintà una sèrie en què els interpretava a la seva manera. “Interior Holandès I” prengué com a referència “El tocador de llaüt”, de Sorgh.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #76923c; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Elements plàstics<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Els colors són molt brillants, purs i plans, i les formes es distorsionen per adquirir un aspecte com d’ameba. Tres grans bandes de color configuren l’habitació.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Miró traduí al seu propi llenguatge el quadre de Sorgh. Així, tant al quadre de Miró com a l’original, hi podem veure el llaüt, l’home que el toca, el gos en primer terme, el gat sota la taula i, la finestra amb el paisatge, a l’esquerra. El músic és una figura orgànica que s’estén per l’espai en forma de taca blanca i té la cara d’un sol enfurismat. El que és més difícil d’apreciar és la dona que apareix al quadre original, i que ara és una silueta situada damunt la taula sota la qual hi ha el gat.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #76923c; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Composició<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Miró estudià la dinàmica de les línies i el ritme del quadre i aconseguí col·locar el tocador de llaüt al centre d’un remolí i crear un moviment dansant a la composició. La interpretació que va fer del quadre de Sorgh en general traspua una clara sensació de moviment.<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">4 – INTERPRETACIÓ DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> </span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">4.1 Funció<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">El mateix any que va pintar els “Interiors Holandesos”, Miró va fer una exposició a la Galeria Bernheim que representà la seva consagració.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Va tenir una gran autonomia dins del surrealisme; no volia submergir-se, com molts surrealistes, en l’inconscient profund, sinó recuperar la innocència d’una infantesa feliç. Per això va prestar molta atenció a l’art dels no instruïts, com ara els nens o els malalts mentals, i n’admirava la llibertat i exhuberància.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> </span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">4.2 Iconografia i significat<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Miró volia ser realista i, de fet, com ell mateix deia, les seves figures, per estranyes que semblessin, sempre feien referència a alguna cosa, persona o animal concret. El realisme de Miró suprimeix elements del quadre per “eliminar el cubisme de la seva obra”.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
<div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWZl04mafRsAzf1tbBGXUDou_H25qLX71I5GDfKpmDqFkBwLML8dWT5tdfYo0ODKuPmXXxjRoWCOZP3S3K0O9XNrd8m-_DDZclow6veYjD6fisk789kXrKnYGbix58De9vRb_TxAMzlSVt/s320/el+tocador+del+llaut+Sorgh+MIR%C3%93+comparaci%C3%B3.jpg" /></div><div style="text-align: center;">El tocador de llaüt, de Sorgh</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Imatges trobades a:</div><div style="text-align: center;"><a href="http://byricardomarcenaro.blogspot.com/2009/11/painter-miro-joan-part-4.html">http://byricardomarcenaro.blogspot.com/2009/11/painter-miro-joan-part-4.html</a></div><div style="text-align: center;"><a href="http://pinturesguerra.blogspot.com/2009_04_01_archive.html">http://pinturesguerra.blogspot.com/2009_04_01_archive.html</a></div><div style="text-align: center;"><br />
</div></div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-82007845302180966452011-05-13T20:45:00.001+02:002011-05-13T21:15:27.390+02:00CASA KAUFMANN<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><img src="http://patologiaconstructiva.blogspot.es/img/fallingwater.jpg" /><br />
<br />
<div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitahpXDEpYBgQCFCyPqjll03tYzsSti2qg2VTC6_f2_37m1dRPBNrbIg-8CPe0CijLPK_zNB6Lv-rFPS6R1oioUsc8YgkI-33PU4wQvPqNUnJ8P90wbPTtuGg_VbI0RqmlNCKrrurKdos7/s1600/casa+kaufmann+neutra+comedor.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitahpXDEpYBgQCFCyPqjll03tYzsSti2qg2VTC6_f2_37m1dRPBNrbIg-8CPe0CijLPK_zNB6Lv-rFPS6R1oioUsc8YgkI-33PU4wQvPqNUnJ8P90wbPTtuGg_VbI0RqmlNCKrrurKdos7/s320/casa+kaufmann+neutra+comedor.jpg" width="320" /></a><img height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguJY_lDXydngNCeqcnRHmTt8IOj83yGu7UblMar7UpAqq3xEGiLJtLv8KrIew4hhGa5CjQvOKcTGEumT_bN-uQaSQgd-fOVVqx3ZA_hq5bqqQL2L7RvjCet_yajOM_0dvBma8MYYKGpHp7/s320/P9098906e%255B1%255D.jpg" width="320" /> </div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><br />
</div></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">1 – DOCUMENTACIÓ GENERAL<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Autor: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Frank Lloyd Wright (1869-1959)<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Cronologia: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">1935-1937<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Tipus d’obra: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Arquitectura.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Estil: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Organicisme.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Materials: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Formigó armat, pedra natural, vidre i alumini.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Sistema constructiu: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Amb materials industrials.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Localització: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Bear Run, Pennsilvània, EUA.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Altres denominacions: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Casa de la Cascada.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">2 – CONTEXT HISTÒRIC<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Les Revolucions burgeses de França provoquen el naixement del liberalisme i el romanticisme. La classe social dominant és la burgesia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">L’expansió d’Europa fa que les cultures exòtiques serveixin de font d’inspiració per l’arquitectura.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">La Revolució Industrial provoca l’augment de la producció i del comerç, es renoven els transports i es generalitza l’ús de noves fonts d’energia (carbó, vapor) i de nous materials, com el ferro i l’acer.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">L’esperit funcional i innovador dels enginyers contrasta amb el conservadorisme dels arquitectes tradicionals. Als darrers anys del segle XIX arriba la superació d’aquests conflictes gràcies a l’Escola de Chicago i el modernisme. Louis Sullivan va ser el màxim exponent de l’Escola de Chicago, i Frank Lloyd Wright en va ser deixeble. La Casa Kaufmann és un reflex fidel de l’arquitectura orgànica de Lloyd Wright: es confon amb el seu entorn, adaptant-se a l’orografia del terreny i utilitzant els materials que la natura ofereix.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">3 – COMENTARI DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> 3.1 Estil<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">La Casa de la Cascada respon plenament a la concepció organicista de l’arquitectura, si bé s’ha volgut veure una influència del racionalisme en el joc de volums ortogonals que la conformen, resultat de la mateixa expansió dels interiors.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Wright va aplicar a la Casa Kaufmann els principis del seu programa:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">1.<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Harmonització amb l’entorn.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">2.<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Aixecament dels soterranis, en considerar-los antihigiènics.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">3.<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Manca d’ornamentació a les façanes, tret de l’aportada pels mateixos materials de construcció. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">4.<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Mobiliari senzill que provenia de la producció en sèrie.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">És destacable la influència de l’arquitectura japonesa en Wright, tant pel que fa als interiors com pel que fa als exteriors: senzills, funcionals i amb les mínimes compartimentacions.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> </span><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">3.2 Descripció<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">La Casa Kaufmann està situada en una roca sobre una cascada natural, i està edificada en tres nivells. L’eix vertical de l’edifici és la xemeneia, construïda amb pedra rústica, que s’eleva des de la roca natural com si fos una torre i articula tots els espais. Una sèrie de voladissos de formigó armat es projecten asimètricament des d’aquest eix.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Wright va aprofitar les grans roques del terreny per sostenir determinades parts de l’edifici, i s’ajudà també de murs verticals de pedra i columnes de formigó. Sobre aquests elements reposen els plans horitzontals que presideixen la construcció i que es troben disposats de forma esglaonada, fet que permet salvar els desnivells del terreny i adaptar-s’hi perfectament.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> Tal i com s’ha esmentat anteriorment, la casa consta de tres plantes esglaonades. La primera s’assenta directament sobre la roca natural, que emergeix del terra i forma la base de la xemeneia situada a la sala d’estar. Aquest primer pla es perllonga per davant formant una gran terrassa, suspesa per damunt de la cascada, de manera que la caiguda d’aigua sembla sortir de la mateixa casa. De la planta superior, en sobresurt una altra terrassa, l’eix de la qual forma un angle de 90º amb la de sota. Aquesta segona terrassa supera l’anterior per un costat, així que fa de sostre d’una part de la inferior, mentre que deixa passar el sol permanentment per la banda restant.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Els murs són de formigó armat, aplacats de pedra natural i arrebossats, i es combinen amb fusteria d’alumini i grans finestrals, que permeten l’entrada de llum a l’habitatge i en potencien l’èmfasi horitzontal.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">En definitiva, l’exterior de la casa és un exemple clar de simbiosi entre l’obra humana i la naturalesa. Wright, en dissenyar-lo, va vèncer totes les dificultats de l’emplaçament mitjançant rampes, esglaons, ponts, parapets i terrasses.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> L’espai interior respon directament a la concepció centrífuga que té Wright de l’arquitectura: els espais es generen de dins cap a fora, de manera que la contraposició entre els plans verticals i els horitzontals no es converteix mai en una caixa, a l’estil del racionalisme, sinó que assegura la intercomunicació entre els espais interns i els externs, efecte afavorit per la construcció en vidre de tots els angles interiors, evitant així l’opacitat i, per tant, la sensació de tancament. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">D’altra banda, la disposició interna de cada planta és absolutament lliure, sense cap estructura reguladora, i s’adapta a les necessitats concretes de cada zona.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">En general, la decoració és bicolor i hi predomina l’espai buit.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">4 – INTERPRETACIÓ DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> 4.1 Funció<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">La Casa va ser encarregada a Lloyd Wright per Edgar Kaufmann, director d’uns grans magatzems de Pittsburg. Fou concebuda, doncs per a l’ús particular, fet que en va determinar el caràcter pràctic.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> 4.2 Iconografia i significat<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">El caràcter centrífug de les construccions de Wright és hereu directe de les tradicionals cases de camp americanes en forma de creu. Així ho expressà a les seves primeres construccions, però no en aquesta, on la forma de creu desaparegué i va permetre una absència total d’estructura reguladora.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">La Casa Kaufmann és un autèntic símbol de l’organicisme. Els materials utilitzats, la concepció de l’espai, la implicació directa amb la natura, la integració de l’aigua, les roques i els arbres; són símbols d’una manera molt concreta d’entendre l’arquitectura: oberta, integrada a l’entorn, de caràcter pràctic i amb la vocació de constituir un refugi per a la persona.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"><br />
</span><br />
<span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"><img height="435" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRHdr67gnMrVflQ3rgR_adv4mPdUT29trgge958tdDCBQ6elcVDhZBuny-y1uwYHaPa_ywcAPpFhwqTlz4Gjgh56b6BUGxvXlwiKE6bJ2CBkrdfqRHEc0bNpviMixAZSHzX_FQOgFc8wU/s640/02.jpg" width="640" /></span><br />
<span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"><br />
</span><br />
<span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #404040;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 17px;"><br />
</span></span><br />
<div style="text-align: center;">Imatges trobades a:</div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: purple; font-size: x-small;"><u><span class="Apple-style-span" style="-webkit-text-decorations-in-effect: none; color: black; font-size: small;"><a href="http://patologiaconstructiva.blogspot.es/">http://patologiaconstructiva.blogspot.es</a></span></u></span></div><div style="text-align: center;"><a href="http://historiadelmueble.blogspot.com/2010/11/capitulo-25-movimiento-moderno-el.html">http://historiadelmueble.blogspot.com/2010/11/capitulo-25-movimiento-moderno-el.html</a></div><div style="text-align: center;"><a href="http://es.paperblog.com/la-casa-kaufmann-del-desierto-115113/">http://es.paperblog.com/la-casa-kaufmann-del-desierto-115113/</a></div><div style="text-align: center;"><a href="http://arqytec.blogspot.com/2011/04/clasico-de-clasicos-la-casa-de-la.html">http://arqytec.blogspot.com/2011/04/clasico-de-clasicos-la-casa-de-la.html</a></div><div style="text-align: center;"><br />
</div></div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-44955717049560623482011-05-13T20:44:00.003+02:002011-05-13T21:09:33.096+02:00EL JURAMENT DELS HORACIS<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: #28a82e; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 19px; line-height: 21px;"><u><br />
</u></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #28a82e; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 19px; line-height: 21px;"><u><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJKM78Yn-oAMjrtu6xOvu4WoNID05mCFJiQa1ZkFzgjrgg-yhVWgTQwE3-7EH7F2gjdFUyO-eN0Hnp26wdrk5ov7N2n_tJRh76NC92Z9Ixm3XCxDzA5ETZoGampW2DCqOS2yny1Ze2PwT7/s320/dav_hor.jpg" /></u></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #28a82e; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 19px; line-height: 21px;"><u><br />
</u></span></span></div><div class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">1 – DOCUMENTACIÓ GENERAL<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Autor: </span></b><span style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Jacques-Louis David (1748-1825)</span><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Cronologia</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">: </span></b><span style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">1784<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Tipus d’obra: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Pintura.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Estil: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Neoclassicisme.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Tècnica: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Oli sobre tela.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Localització actual: </span></b><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Museu del Louvre, París.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">2 – CONTEXT HISTÒRIC<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">L’últim terç del segle XVIII a França és el moment de la transició entre l’Antic Règim i la separació de poders.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">El 1774 va morir Lluís XV, símbol del rococó i la frivolitat. Fou un regnat llarg, iniciat el 1715. El va succeir Lluís XVI (1774-1792), qui intentà fer algunes reformes sense canviar les bases de l’Antic Règim: els privilegiats continuen sense pagar impostos i tenen reservats càrrecs i rendes.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Els Il·lustrats utilitzen la raó per criticar els fonaments de l’Antic Règim i posar les bases ideològiques de la revolució burgesa.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">El 1789 esclata el procés revolucionari a França. Lluís XVI és executat i s’esdevé la República Francesa. Tenen lloc diversos governs que fracassen. França viu un període de malestar.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">El 1799, un militar, Napoleó Bonaparte, es fa amb el poder i comença una política expansionista.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">L’art grec i sobretot el romà són adoptats com a models de l’art de la nova societat revolucionària.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">3 – COMENTARI DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">3.1 Estil<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">París va ser el principal centre difusor de la pintura neoclàssica, amb Jacques-Louis DAVID (1748-1825) com a màxim representant.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">El neoclassicisme sorgeix com a reacció contra l’estil del rococó, que va lligat a l’opulència, el luxe i la frivolitat, i és vist com a amoral.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Per tant, es busca un art útil, racional, didàctic i moralitzant.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">El món clàssic, la producció artística i les maneres de fer de Grècia i de Roma, es prenen com a model a seguir. Es funden acadèmies, amb l’objectiu de reglamentar i objectivar l’art. L’estètica no es pot deixar a l’impuls personal dels artistes i mecenes.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> </span><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">3.2 Descripció<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">L’energia i la vitalitat que desprenen els homes queden contrastades per l’abatiment de les dones.<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">L’estança en què té lloc l’acció està desproveïda de motius decoratius, exceptuant la llança que es troba penjada al fons. Les columnes de les arcades són d’ordre toscà, d’origen romà.<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #76923c; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Elements plàstics<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">El cromatisme se subordina al dibuix. Els colors són brillants i clars, i predominen les tonalitats vermelles, grises i ocres. El roig de la túnica del pare al centre de la tela és un símbol de la passió inherent al jurament, però també de la sang que es vessarà.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">La llum, de clara inspiració caravaggiesca, entra per l’esquerra del llenç i projecta les ombres dels germans cap al pare i les dones.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #76923c; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Composició<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">L’artista utilitzà les línies rectes per traçar els personatges masculins i les línies suaus i rodones per als femenins. L’enrajolat del terra i les parets laterals proporcionen una perspectiva lineal.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">La composició es configura a partir dels tres arcs del fons de la sala: al de l’esquerra se situen els tres germans; al del mig, el pare; i a l’altre, les dones i els nens. El número 3 és una constant en l’obra: hi ha tres arcs, tres espases, tres germans, tres dones... També pren una gran importància la distribució dels elements segons diverses formes geomètriques.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Així, els joves i el pare formen, en ser aproximadament de la mateixa mida, un rectangle; les cames dels germans, les del pare, les dues joves que es planyen, la dona i els nens, es resolen amb triangles.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Al centre de la tela hi ha representades les espases alçades i els braços dels germans i el pare, que deixen ben clar quin és el tema central.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">4 – INTERPRETACIÓ DE L’OBRA<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> 4.1 Funció<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Lluís XVI encarregà el quadre, que va ser exposat al Saló del 1785.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">Va tenir una clara funció propagandística: encoratjar a complir els deures envers la pàtria i a no deixar-se emportar pels sentiments.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #e36c0a; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;"> 4.2 Iconografia i significat<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">L’obra es basa en la història que es narra a Ab Urbe Condita, de Tit Livi: Al segle VII aC, Roma i Alba Longa es disputaven el domini de la Itàlia central, així que van decidir que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol: els Horacis per Roma i els Curiacis per Alba Longa. L’únic que sobrevisqué fou un dels Horacis, el qual, en veure els plors de la seva germana Camil·la per la mort del seu promès –un dels Curiacis-, la matà ja que lamentava la mort d’un enemic de Roma.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">David volia imbuir als esperits de la seva època el sentit del deure envers la pàtria, a imatge i semblança dels Horacis.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #404040; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 13pt;">La tria del moment del jurament i no de cap altre va ser segurament motivada pel fet de ser l’instant en què l’orgull patriòtic és més intens.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><img src="http://apliedu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/tic/d206/modul_7/m7p3i02.jpg" /></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Imatges trobades a:</div><div style="text-align: center;"><a href="http://apliedu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/tic/d206/modul_7/practica_3">http://apliedu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/tic/d206/modul_7/practica_3</a></div><div style="text-align: center;"><a href="http://analisisdehistoriadelarte.blogspot.com/2008/06/el-jurament-dels-horacis.html">http://analisisdehistoriadelarte.blogspot.com/2008/06/el-jurament-dels-horacis.html</a></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div></div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-16486321951061817012011-05-04T20:35:00.002+02:002011-05-04T20:37:27.599+02:00EL CRIT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.ucm.es/info/echi1/imagen/pint/MUNCH.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" id="il_fi" src="http://www.ucm.es/info/echi1/imagen/pint/MUNCH.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="317" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><strong><u><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL</span></u></strong></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Autor: </strong>Edward Munch (Loten, 1863 - Ekely, 1944)</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Cronologia: </strong>1893</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Tipus d'obra: </strong>Pintura</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Estil: </strong>Expressionisme</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Tècnica: </strong>Oli sobre tela</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Localització: </strong>Museu Nacional d'Oslo. Munch va realitzar diverses versions d'El Crit: una litografia, per exemple. En total, n'existeixen cap a 50 còpies.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">2 - CONTEXT HISTÒRIC</span></u></strong></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;">Munch va néixer prop d'Oslo, fill d'un metge de malalts pobres a qui, de nen, acompanyava en les seves visites. La visió del patiment i de la mort li eren familiars. Va veure morir de tuberculosi la seva mare i la seva germana gran quan encara no tenia catorze anys. Va viatjar a París, on va conèixer l'obra dels postimpressionistes, com Gauguin.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;">Li interessaven la psiquiatria i l'estudi de la ment humana, la literatura d'Ibsen i la filosofia de l'angoixa de Kierkegaard (existencialista).</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;">(falten dades històriques... PENDENT)</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;"><strong><u>3 - ANÀLISI DE L'OBRA</u></strong></span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><strong><span style="font-family: Verdana;">3.1 - Estil</span></strong></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;">Es tracta d'una obra expressionista, però en el moment en què Munch la va pintar, el moviment expressionista encara no existia com a tal. Ell és considerat com a un dels fundadors d'aquest moviment estètic. Els antecedents immediats de l'expressionisme van ser les últimes obres de Van Gogh i l'obra de Munch, que revela influència del Goya de les pintures negres (preexpressionisme), i de Gauguin i Van Gogh pel que fa a la tècnica pictòrica.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;">Per tant, Munch és un pintor contemporani dels postimpressionistes, s'alimenta de les seves fonts i desenvolupa un art agressiu, amb la intenció de plasmar el més profund de l'ànima humana. En conclusió, fa un art expressionista.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;">L'expressionisme no intenta agradar al públic o alienar-lo amb visions utòpiques o somnis impossibles, al contrari, busca sacsejar-lo i fins i tot incomodar-lo o espantar-lo.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><strong><span style="font-family: Verdana;">3.2 - Descripció</span></strong></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;">El Crit és una de les obres més significatives de l'expressionisme internacional i del seu autor. El quadre presenta una figura d'aspecte cadavèric, feta a partir de línies ondulants, que crida mentre es duu les mans al cap.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;">Tot en el quadre és ondulant i inestable: el personatge, la vegetació, el mar i el cel. L'únic element que contrasta amb les línies corves és la forta diagonal que traça la barana del pont, que allunya de l'espectador les dues siluetes humanes i l'horitzó, per tal d'accentuar la sensació de buidor de la figura central. Al fons, una carena de muntanyes, que sembla protegir una llengua d'aigua (potser un fiord), configura l'horitzó de l'escena. Al mar hi ha diversos velers ancorats. El cel, per sobre de les muntanyes, mostra diverses tonalitats de vermells, taronges i grocs, preludi potser, del crepuscle (o de la posta).</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;"><u> ELEMENTS PLÀSTICS:</u></span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;">La pinzellada de Munch és allargada i sinuosa, inspirada molt probablement en l'obra de Van Gogh i en la contemporània estètica modernista. No hi ha dibuix; l'autor no intenta ser realista. La realitat ha estat deformada de manera conscient per tal d'expressar millor el dramatisme i l'angoixa interior del personatge.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;">L'ús del color és totalment arbitrari i serveix per reforçar l'expressivitat del quadre, subratllant el seu dramatisme i contribuint a crear un clima d'irrealitat pel qual sembla expandir-se el crit desesperat que fa ondular l'ésser humà, la vegetació, el cel i el mar.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;">Destaquen les combinacions de colors primaris i càlids, com el cel impossible i ondulant fet de franges grogues i vermelles, colors que es repeteixen al pont.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;">La vermellor del conjunt, però, contrasta amb la taca verdosa que hi ha a la dreta del quadre, que insinua ser una massa vegetal. Les tonalitats grogues contrasten, al seu temps, amb la taca lilosa que envolta el mar fins l'horitzó. Per tant, també hi ha combinacions de colors complementaris.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA</span></u></strong></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><strong><span style="font-family: Verdana;">4.1 - Funció</span></strong></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;">L'objectiu de l'autor en pintar aquesta obra era expressar el seu món individual, ple d'angoixa i patiment.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><strong><span style="font-family: Verdana;">4.2 - Iconografia i significat</span></strong></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;">En unes notes del 1882, el mateix Munch va descriure la situació que va originar El Crit: "<em>anava caminant amb dos amics pel passeig, el sol es ponia, el cel es tornava de cop i volta vermell; jo em vaig aturar. Cansat, em vaig recolzar en una barana. Damunt la ciutat i el fiord blau fosc no hi havia sinó sang i llengües de foc. Els meus amics continuaven la seva marxa i jo seguia aturat al mateix lloc, tremolant de por, i sentia que un udol infinit penetrava tota la naturalesa</em>."</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Verdana;">L'obra expressa l'angoixa i la soledat de l'ésser humà davant la vida. El crit plasma els terrors, les pors de l'home modern, l'angoixa metafísica del gènere humà, que es troba en un món que aparentment confia en la raó i la ciència i envoltat d'una natura de la qual se sent exclòs. El drama solitari és reforçat pels trets de la figura protagonista, que recorden a una calavera, símbol del preludi de la mort.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: center;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: center;">Imatge trobada a:</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: center;"><a href="http://www.ucm.es/info/echi1/imagen/pint/gritomunch.htm">http://www.ucm.es/info/echi1/imagen/pint/gritomunch.htm</a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><br />
<br />
<br />
<br />
<div align="center"></div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-42816811809905426942011-05-04T20:07:00.003+02:002011-05-21T18:06:58.208+02:00MAMAN<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img height="277" id="il_fi" src="http://www.itchypixel.net/photos/guggenheim3.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="370" /></div><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img height="300" id="il_fi" src="http://milestimulos.files.wordpress.com/2010/10/louise-bourgeois_maman-gugenheim-bilbo.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="400" /></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><u><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL</span></u></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Autora: </strong>Louise Bourgeois (París, 1911 - NY 2010)</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Cronologia: </strong>1999</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Estil: </strong>Expressionisme.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Tipus d'obra: </strong>Escultura.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Materials: </strong>Bronze, acer inoxidable i marbre.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Localització: </strong>Museu Guggenheim de Bilbao.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">2 - CONTEXT HISTÒRIC</span></u></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Louise Bourgeois està considerada una de les artistes franceses més importants del segle XX. Va assistir a diverses escoles d'art de París i va treballar a l'estudi de Ferdinand Léger. </span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">L'any 1938 es trasllada a Nova York amb el seu marit, Robert Goldwater -un historiador de l'art nord-americà conegut pel seu treball pioner en l'art primitiu- i, allà, abandona paulatinament la pintura per dedicar-se a l'escultura.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">El reconeixement de la crítica no li arriba fins l'any 1982, quan el MoMa de Nova York organitza una exposició retrospectiva. Louise Bourgeois es converteix en la primera dona en assolir aquesta fita.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">3 - ANÀLISI DE L'OBRA</span></u></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><span style="font-family: Verdana;">3.1 - Estil</span></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">L'expressionisme va ser un moviment cultural surgit a Alemanya a principis del segle XX. Més que un estil amb característiques pròpies comuns, va ser un moviment heterogeni, una actitud i una forma d'entendre l'art que va aglutinar diversos artistes de tendències molt diverses i diferent formació i nivell intel·lectual. Sorgit com a reacció a l'impressionisme, en front del naturalisme i del caràcter postivista d'aquest moviment de finals del segle XIX, l'expressionisme defensava un art més personal i intuitiu, en el qual predominés la visió interior de l'artista (l'expressió) i no la plasmació de la realitat (impressió).</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><span style="font-family: Verdana;">3.2 - Descripció</span></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Maman forma part de la sèrie d'escultures anomenada "Spider" (Aranya). És una escultura de bronze que s'eleva, desafiant, sobre vuit gegantines potes, a l'exterior del museu Guggenheim de Bilbao. Aquestes potes, amb una estructura que recorda vagament a la dels arcbotants de les catedrals gòtiques, no es presenten tenses, tot i la duresa del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats de l'aranya. Mostren una superfície rugosa i imperfecta, fruit de les nombroses plaques assemblades entre elles que les confermen, a mode de trossos de tela.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Les potes s'ajunten en un cos central de dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit metàl·lic, que suporta un conjunt de pedres blanques de marbre, simulant els ous.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Louise Bourgeois conjuga molt bé la fragilitat de la bossa que guarda els ous, suspesa en el buit, amb la protecció que, com una presó, ofereix la posició de les vuit extremitats, lleugerament més elevades que la bossa materna.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA</span></u></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><span style="font-family: Verdana;">4.1 - Funció</span></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Aquestes escultures són un homenatge que fa l'artista a la seva mare, a qui considera la seva millor amiga. Es pot considerar aquesta obra com una reconstrucció, un teixit -com fa l'aranya i com feia la seva mare- tangible de les emocions viscudes en el passat, creades amb la voluntat de reviure la memòria i possibilitar-ne l'oblit.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><span style="font-family: Verdana;">4.2 - Iconografia i significat</span></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">El vincle d'aquesta escultura amb la figura materna connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de Bourgeois. Quan era petita, va patir el menyspreu del seu pare, que esperava que fos un nen, i va ser testimoni de la relació amorosa que va mantenir amb l'institutriu que la va educar. La mare de Bourgeois va voler ignorar aquesta relació.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Per l'artista, l'aranya expressa la duplicitat de la naturalesa materna: l'aranya utilitza la seda tant per a fabricar el capoll que protegeix els ous com per filar la teranyina per caçar les seves preses. Una doble funció totalment contradictòria: vida i mort. Les aranyes són presències amistoses que s'alimenten de mosquits, els quals propaguen malalties, per tant, les aranyes, com la mare, protegeixen.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://27.media.tumblr.com/tumblr_l3dhzbZPdJ1qa5h7no1_500.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Louise Bourgeois
Maman (1999), exhibited outside the Guggenheim Museum in Bilbao. Photograph: Rafa Rivas/AFP " border="0" class="the_photo" src="http://27.media.tumblr.com/tumblr_l3dhzbZPdJ1qa5h7no1_500.jpg" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div align="center" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">Imatges trobades a:</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><a href="http://milestimulos.wordpress.com/2010/10/15/aranas-louise-bourgeois/">http://milestimulos.wordpress.com/2010/10/15/aranas-louise-bourgeois/</a></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><a href="http://www.itchypixel.net/euskadi.php">http://www.itchypixel.net/euskadi.php</a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><a href="http://art-documents.tumblr.com/post/655730103/louise-bourgeois-maman-1999-exhibited-outside">http://art-documents.tumblr.com/post/655730103/louise-bourgeois-maman-1999-exhibited-outside</a></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><br />
</div><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-60273320376695367032011-05-04T18:09:00.001+02:002011-05-21T18:39:05.935+02:00ELOGI DE L'AIGUA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img height="339" id="il_fi" src="http://farm1.static.flickr.com/158/427261219_09fabf8a45.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="500" /></div><br />
<br />
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="chill23.jpg image by deomises" border="0" src="http://i297.photobucket.com/albums/mm225/deomises/chill23.jpg" /></div><br />
<br />
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><u><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL</span></u></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Autor: </strong>Eduardo Chillida (1924 - 2002)</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Cronologia: </strong>1987</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Tipus d'obra: </strong>Escultura exempta</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Estil: </strong>Abstracte</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Materials: </strong>Formigó i acer</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Cromatisme: </strong>Monocroma</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Localització: </strong>Parc de la Creueta del Coll, Barcelona</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">2 - CONTEXT HISTÒRIC</span></u></strong><br />
<span style="font-family: Verdana;">L'obra va ser feta el 1987, a l'època de la Barcelona pre-olímpica, en un món de globalització i de ciutats. La democràcia ja estava consolidada a Espanya.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">Gràcies al traspàs d'algunes competències, les institucions tenen diners per pagar les obres. Els artistes fan una recerca de noves obres.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
<strong><u><span style="font-family: Verdana;">3 - ANÀLISI DE L'OBRA</span></u></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><span style="font-family: Verdana;">3.1 - Estil</span></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Eduardo Chillida va participar en l'abstracció, moviment que va arribar plenament a l'art escultòric de la mà dels nous materials. Va treballar la seva obra abstracta i molt personal tant en ferro com en fusta, formigó, pedra o alabastre. També adaptà les seves escultures a l'entorn, tant a l'urbà com al natural.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">L'art abstracte deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom, dotat del seu propi significat i elaborat a partir de les experiències fauvistes i expressionistes, que exalten la força del color; o bé a partir de l'estructuració cubista, que dóna lloc a diferents abstraccions geomètriques i constructives.</span></div><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><span style="font-family: Verdana;">3.2 - Descripció</span></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Elogi de l'aigua es compon d'una descomunal estructura de formigó de 54 tones subjecta en l'aire mitjançant potents cables d'acer. Sota, un llac artificial amb el qual interaccionen les quatre urpes que dibuixen els apèndixs que sobresurten del cos central, i que convergeixen en un mateix punt intern, on sembla congregar-se tota la força expressiva de l'escultura</span><span style="font-family: Verdana;">.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">En la seva audàcia escultòrica, Chillida aconsegueix que apareguin en escena dos nous protagonistes: la gravetat i l'aire. La primera, present en la capacitat de l'artista d'aconseguir que una estructura tan pesada sembli lleugera. L'aire, per altra banda, és convertit per l'artista en un material més, sense el qual no seria possible la total comprensió de l'obra.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">L'escultura presenta també un clar agermanament amb la naturalesa que l'envolta i els seus elements.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Gràcies a les característiques orogràfiques de l'entorn que l'aixopluga, la bellesa i espectacularitat de l'escultura pot apreciar-se des de diferents punts de vista i nivells.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA</span></u></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><span style="font-family: Verdana;">4.1 - Funció</span></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Aquesta obra va sorgir en resposta a una invitació de l'Ajuntament de Barcelona -sent Oriol Bohigas responsable d'urbanisme- perquè l'escultor basc realitzés una obra per a la ciutat.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><span style="font-family: Verdana;">4.2 - Iconografia i significat</span></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Suspesos en l'aire, els quatre braços que componen la seva gegantina morfologia recorden als dits d'una mà en la seva intenció de tancar-se per poder atrapar el buit o l'aire que els envolta.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Una idea de relació entre entorn i escultura similar formalment al que també desprenen les tres pinces que conformen la seva escultura més coneguda, "El peine de los vientos", i que, igualment, a nivell conceptual, és un dels objectius principals de la seva obra.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">D'altra banda, el reflex de l'escultura a l'aigua duplica la seva existència. El propi artista ho ha relacionat amb el famós mite grec de Narcís, jove de gran bellesa a qui el desig de possessió de si mateix va portar a ofegar-se en un llac.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://farm3.static.flickr.com/2201/2361734495_1a34fd2c2e.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" id="il_fi" src="http://farm3.static.flickr.com/2201/2361734495_1a34fd2c2e.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="400" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div align="center">Imatges trobades a:</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/tomaszgucio/2361734495/">http://www.flickr.com/photos/tomaszgucio/2361734495/</a></div><div align="center" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="http://bcn-art.blogspot.com/2010/08/aquesta-obra-escultorica-sanomena-elogi.html">http://bcn-art.blogspot.com/2010/08/aquesta-obra-escultorica-sanomena-elogi.html</a></div><div style="text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/gijlmar/427261219/">http://www.flickr.com/photos/gijlmar/427261219/</a></div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-28619786532247970912011-05-04T16:45:00.000+02:002011-05-04T16:45:25.650+02:00CREU I R<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img height="397" id="il_fi" src="http://www.abstract-art.com/abstraction/l3_more_artists/ma000_more_artists_images/ma25_tapia_09.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="399" /></div><br />
<br />
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><br />
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><u><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL</span></u></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Autor: </strong>Antoni Tàpies</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Cronologia: </strong>1975</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Tipus d'obra: </strong>Pintura matèrica.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Estil: </strong>Informalisme.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Tècnica: </strong>Mixta: Sorra, tela, pedres, pintura i llapis grafit.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;"><strong>Localització: </strong>Col·lecció MACBA. Fundació Museu d'Art Contemporani de Barcelona.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">2 - CONTEXT HISTÒRIC</span></u></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">L'obra d'Antoni Tàpies es va veure influenciada, des dels seus inicis, per la situació política a Espanya. </span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Antoni Tàpies pinta "Creu i R" uns mesos abans de la mort de Franco. Durant aquell any, va contribuir amb un cartell i una litografia a una campanya per abolir la pena de mort al país i va participar activament en les lluites que demanaven l'amnistia dels presos polítics del règim franquista.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">3 - ANÀLISI DE L'OBRA</span></u></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><span style="font-family: Verdana;">3.1 - Estil</span></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">L'Informalisme és un moviment pictòric que engloba totes les tendències abstractes i gestuals desenvolupades a França. Podríem dir que, a Europa, l'expressionisme abstracte s'anomena Informalisme. Dins d'aquest moviment es distingeixen diferents corrents, com l'abstracció lírica, la pintura matèrica, el taquisme, etc.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Tàpies, en l'obra "Creu i R", practica la pintura matèrica, també coneguda com a "art brut", que es caracteritza per la tècnica mixta i l'ús de materials heterogenis, moltes vegades de rebuig o de reciclatge, barrejats amb els materials tradicionals de l'art cercant un nou llenguatge d'expressió artística. Se sol considerar Tàpies com a precursor de l'<em>Arte Povera</em>, en la seva utilització de materials pobres i de rebuig, encara que cal remarcar la diferència conceptual de tots dos estils. Influenciat pel <em>pop-art</em>, als anys 70, Tàpies comença a fer servir objectes més sòlids en les seves obres, com parts de mobles, utilitzant-los com a evocadors d'un major ordre universal.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><span style="font-family: Verdana;">3.2 - Descripció</span></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Aquesta obra, com la majoria de quadres matèrics de Tàpies, està basada en línies contundents que formen composicions complexes. Utilitza colors terrossos, propis de la matèria, com l'ocre, el marró, el negre i el vermell. Segons Tàpies, "Vivim en un món ple de colors", massa estridents per ell, que pinta en tons foscos, austers, com els esmentats anteriorment, perquè diu que són els colors de l'interior de les persones.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">En la construcció de l'obra podem observar dos nivells: </span><span style="font-family: Verdana;">El llenguatge matèric, en aquest cas marcat per la textura de la sorra, les pedres i la tela; i el dibuix i la línia, donats per la creu, les lletres (R i H) i els signes (+).</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Dóna molta importància a la superfície de l'obra, que adquireix valor de relleu: Les textures de la sorra, de les pedres, de la tela enganxada que dibuixa la lletra H i al mateix temps crea efectes d'ombres</span><span style="font-family: Verdana;">, aporten una gran expressivitat.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><u><span style="font-family: Verdana;">4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA</span></u></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><span style="font-family: Verdana;">4.1 - Funció</span></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">En la seva obra, Tàpies reflecteix una gran preocupació pels problemes de l'ésser humà: la malaltia, la mort, la soledat, el dolor o el sexe. Tàpies ens dóna una nova visió de la realitat més senzilla i quotidiana, enaltint-la a cotes de veritable espiritualitat. La concepció vital de l'artista es nodreix de la filosofia existencialista, que remarca la condició material i mortal de l'home.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><span style="font-family: Verdana;">4.2 - Iconografia i significat</span></strong></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">A "Creu i R", el motiu principal és la creu, símbol que es converteix en l'element definitori de l'estil de Tàpies. Va començar a utilitzar-la després de la Guerra Civil, moment en què Espanya se li presentava com un gran cementiri.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Posteriorment, la creu serà entesa per l'artista com a símbol de les coordenades de l'espai. Però també estarà connectada amb la religió, el cristianisme i amb tota una tradició que arrenca de l'art medieval i que Tàpies recupera per donar-li un sentit de contemporaneïtat.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">Pel que sembla, la creu és també un record a Ramon Llull, qui s'estranyava de que els artistes de la seva època no pintessin creus i les considerava "temes essencials".</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana;">L'obra, a més de la creu, conté altres símbols presents en la iconografia de l'autor: Altres creus petites, les lletres R i H -podrien ser la incial de Ramon (Llull) i la d'"Hospital", respectivament, o bé una referència a la seva malaltia pulmonar- i les petites benes amb taques de color vermell que es superposen a la part superior donant un efecte de volum.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div align="center" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;">Imatge trobada a:</span></div><div align="center" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="http://www.abstract-art.com/abstraction/l3_more_artists/ma25_tapies_creu_I_r.html">http://www.abstract-art.com/abstraction/l3_more_artists/ma25_tapies_creu_I_r.html</a></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-22022170443173452542011-05-03T18:53:00.001+02:002011-05-21T18:53:27.950+02:00NIT ESTRELLADA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsbl7YKjAGmet1tE3EHuEe4NxV5GCc62sZ4XeoAyiaUg7Xg9uASZrk8TRA191-WxDF9Wei4wXNDcxSAfauM8ImyKKpeSINaDrzX6d0583ir6fsNwNTN9Nrnf7Q0mxVZU5RhG2wUJME5gE/s1600/nit+estrellada.jpg" /></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u>1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL</u></b></span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Autor: </b>Vincent Van Gogh (19853 - 1890)</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Cronologia: </b>1889</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Tipus d'obra: </b>Pintura.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Tècnica: </b>Oli sobre tela.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Dimensions: </b>73'7 x 91'1 cm</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Localització: </b>MoMa, New York.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u>2 - CONTEXT HISTÒRIC</u></b></span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al segle XIX hi ha una regressió dels valors religiosos, que són discutits pels grans avenços científics: Molts busquen a la naturalesa i al cosmos una resposta a l'anhel humà d'infinit. El tractament religiós del paisatge havia estat inciiat per Friedrich a "Monjo vora el mar" (1808) i reprès per altres artistes, com Millet ("L'Angelus"). Van Gogh va recórrer moltes vegades a aquests assumptes. Influirà en expressionistes com Munch, Kirchner i Kokoshka.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El pintor va arribar a la Provença al febrer de 1888, buscant nous camins per a la seva pintura. S'havia intentat suicidar, no havia venut cap quadre i això el va portar a la follia, havent d'acceptar el seu internament a un asil. Allà va pintar, buscant consol i projectant la seva inquietud espiritual als seus quadres.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Van Gogh es va suicidar el juliol de 1890.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u>3 - ANÀLISI DE L'OBRA</u></b></span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>3.1 - Estil</b></span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta obra està a mig camí entre el postimpressionisme i l'expressionisme.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">La pintura de Delacroix, amb la seva força cromàtica, la preocupació per representar la llum impressionista, l'ús del color pla, sense ombres ni clarobscurs, l'expressivitat de limitar les figures amb una línia negra pròpia dels gravats japonesos; marquen l'inici de la pintura de Van Gogh.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">Van Gogh abandona l'impressionisme per una utilització simbòlica del color i de la forma per mitjà d'una pinzellada vigorosa i empastada. Això el converteix en precedent dels expressionistes.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>3.2 - Descripció</b></span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">És un paisatge nocturn, manifestant interès per l'expressió dels colors de la nit. Té dues parts ben diferenciades: A baix hi ha la terra, amb el poble, del qual destaca l'agulla de l'església, i a dalt hi ha el cel, amb la lluna i les estrelles, representades amb formes circulars i ondulants de colors vius. La claredat que envolta la carena podria indicar que és primera hora del matí. Un xiprer gran, a l'esquerra, estableix el primer pla, donant l'efecte de la profunditat, i uneix la terra amb el cel.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>3.3 - Composició i elements plàstics</b></span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Predomina la taca de color sobre el dibuix.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El pintor ha usat la pinzellada solta que li és característica, entonant el quadre en la gama dels blaus i verds, i donant, per contrastar, als focus de llum, cases i astres un groc molt viu.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Utilitza formes circulars pels astres, ondulants pel firmament, de tirabuixons per la vegetació del fons, de traços rectes per les cases i serpentejants i verticals pel xiprer, que, com s'ha esmentat abans, apareix en primer pla. L'horitzó, baix, fa que el cel ocupi una gran part del quadre. Aquesta composició dóna al conjunt un caràcter vibrant, decidit i esvelt.</span><br />
<br />
<strong><u><span style="font-family: Verdana;">4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA</span></u></strong><br />
<br />
<strong><span style="font-family: Verdana;"> 4.1 Funció</span></strong><br />
<span style="font-family: Verdana;">"Nit estrellada" pren com a base la vista que Van Gogh tenia des de la seva habitació, a l'asil psiquiàtric prop de Saint-Rémy.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">El pintor va fer servir el paisatge provençal per expressar la seva percepció d'un món primordial i pur -diferent de la realitat moderna contaminada-, a més del seu drama religiós.</span><br />
<br />
<strong><span style="font-family: Verdana;"> 4.2 Iconografia i significat</span></strong><br />
<span style="font-family: Verdana;">Utilitza elements senzills com l'olivera, el xiprer, el camp i el cel, i els explota per donar cos al seu estat d'ànim.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">Van Gogh fa servir el xiprer com un vincle obscur, dens i alhora vibrant, com una flama, mogut pel vent, que uneix la terra amb el cel. És un arbre que manifesta elevació i s'usa per simbolitzar, per la seva verticalitat, la fe en la vida després de la mort. El poble està lluny, representant la soledat de Van Gogh i donant forma al calor humà, present a les experiències que es produeixen rere els vidres il·luminats i en les que l'artista no pot participar. L'església, amb la seva agulla, és el ressó del xiprer, llunyana i inútil. Alhora les estrelles, llunyanes, misteriores, li serveixen per expressar l'anhel religiós de forma innovadora amb un element de la natura.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">Van Gogh busca, en la immensitat de la nit i en la natura, les respostes que la vivència religiosa tradicional no pot donar.</span></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><br />
<strong><u></u></strong><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><br />
</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;">Imatge trobada a:</div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><a href="http://raquelblanca.blogspot.com/2010/12/es-fa-fosc-massa-aviat.html">http://raquelblanca.blogspot.com/2010/12/es-fa-fosc-massa-aviat.html</a></div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-7626197282810113772011-05-03T17:58:00.002+02:002011-05-03T17:59:56.679+02:00EL DISCÒBOL DE MIRÓ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><u style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLrsmLPVA3BtszzZHhWIjWhisJgC_r7Z3ef0b_fOReYOTRwXeRrCRObaHnet4alOat_sAfpiOn_tYkh-CTShtrINBe_ZCxmjQx9XjviA1SiJUqPb-PXsm_TCWtVlbjUqvdvaXD7fFrlFMP/s400/El+disc%C3%B3bolo+de+Mir%C3%B3n+en+el+Museo+Arqueol%C3%B3gico+de+Alicante.JPG" /></u></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u><br />
</u></b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u>1 - DOCUMENTACIÓ GENERAL</u></b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u><br />
</u></b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Autor: </b>Miró (490-430 aC)</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Cronologia: </b>460-450 aC (escultura original)</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Tipus d'obra: </b>Escultura exempta.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Estil: </b>Art grec, període clàssic.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Tècnica: </b>Fosa (original); talla (còpies).</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Material: </b>Bronze (original); marbre (còpies).</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Cromatisme: </b>Monocroma</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Localització original: </b>Probablement a l'Acròpolis d'Atenes.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Localització actual: </b>L'original no s'ha conservat. Existeixen unes 30 còpies romanes (Museu del Louvre, Museo Nazionale Romano delle Terme, gliptoteca de Munich, etc)</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u>2 - CONTEXT HISTÒRIC</u></b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les Guerres Mèdiques contra els perses (490-470 aC) marquen el començament del període clàssic (segles V i IV aC). Els perses van ser derrotats a Salamina i a Platea. A partir d'aleshores comença l'etapa de màxima esplendor grega i s'inicia la reconstrucció de l'Acròpolis d'Atenes. Cap al 431 aC, comença la Guerra del Pel·loponès entre grecs, que propicia certa decadència econòmica. El 334 aC, Alexandre el Gran comença la conquesta de l'Imperi Persa. El 323 aC, Alexandre mor a Babilònia.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u><br />
</u></b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u><br />
</u></b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u>3 - ANÀLISI DE L'OBRA</u></b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>3.1 - Estil</b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'obra pertany al primer classicisme comprès entre els anys 460 i 400 aC. Les tres grans figures d'aquest període són Miró, Policlet i Fídies. Miró va assolir una gran fama com a escultor de déus, atletes i animals. Va ser deixeble directe d'Hageladas. Es dedicà exclusivament a l'escultura en bronze. Intentava captar el moviment en els moments més crítics.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'artista, a l'inici del classicisme, busca la perfecció en les formes i proporcions. El discòbol, tot i seguir el cànon de Policlet -segons el qual l'alçada d'una persona havia de ser equivalent a set vegades la llargada del cap-, presenta alguns arcaismes: Musculatura amb poc volum, cabells poc treballats, expressió idealitzada del rostre (que recorda, en certa manera, el somriure del kouroi arcaic)...</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>3.2 - Descripció</b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La intenció de Miró era plasmar i transmetre el moviment, no esculpir la posició real que adopten els llançadors de disc.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La composició de l'escultura és molt atrevida, construïda a partir de línies corbes i triangles. Miró trenca amb l'estàtica de l'època arcaica, éssent el primer artista que plasma el moviment. Capta el moment en què l'atleta fa l'últim gir i es disposa a llançar el disc amb força. Aquesta postura forçada i complexa, amb el cos endavant, perduda la vertical, el braç dret tens, separat del cos en sentit contrari i alçat per damnt del cap, confereix a l'escultura un equilibri precari, responsable de la sensació de moviment.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Miró representa el tors frontalment i les extremitats de perfil. El discòbol és, doncs, una composició plana, pensada per ser observada de cares o bé d'esquenes. Si es mira des d'un altre angle, resulta confusa.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El cap té una forma semiesfèrica, massa regular. El cabell, fet a partir d'un dibuix molt homogeni i d'escàs relleu, és curt, gairebé no sobresurt de la superfície del crani. La massa capil·lar no queda integrada en el rostre, més aviat el delimita bruscament, sense matissos.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El rostre és inexpressiu, té una naturalitat aparent. Formalment és perfecte, però no es correspon amb el rostre d'un atleta que fa un esforç físic important. Resulta paradoxal la inconnexió entre l'acció representada i la innexpressivitat de la cara del llançador. És un rostre idealitzat, molt propi del període clàssic.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u>4 - INTERPRETACIÓ DE L'OBRA</u></b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>4.1 - Funció</b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Igual que la majoria d'obres de temàtica esportiva o heroica, el discòbol va ser destinat segurament a ser exposat en un lloc públic.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>4.2 - Iconografia i significat</b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Representa un jove atleta en el moment de la màxima plenitud física i il·lustra l'ideal atlètic de l'època.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una altra hipòtesi apunta que aquesta obra representava, potser, l'heroi Hyakinthos, que va morir quan llançava el disc.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El discòbol no és la primera obra que s'esforça en representar l'home com a ideal simbòlic de si mateix i no com a representació d'una divinitat o exvot.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img src="http://www.circulaseguro.com/images/2009/07/discobolo.jpg" /></span></div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Imatges trobades a:</span></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://mujeresderoma.blogspot.com/2009/06/al-muchacho-que-se-convirtio-en-el.html">http://mujeresderoma.blogspot.com/2009/06/al-muchacho-que-se-convirtio-en-el.html</a></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.circulaseguro.com/images/2009/07/discobolo.jpg&imgrefurl=http://www.magazineplazza.com/categoria/educacion-y-seguridad-vial/page/8/&usg=__o_kkO5mB6CtxziSgIg5XIL7_kSs=&h=464&w=500&sz=17&hl=es&start=40&zoom=1&tbnid=DfzV9un_MjQCwM:&tbnh=147&tbnw=158&ei=9iXATYO5A-Og4QaRmOTDBA&prev=/search%3Fq%3DEL%2BDISCOBOL%2BDE%2BMIRO%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1C1DVCF_enES401%26biw%3D1366%26bih%3D673%26tbm%3Disch0%2C540&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=266&page=2&ndsp=23&ved=1t:429,r:13,s:40&tx=36&ty=91&biw=1366&bih=673">http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.circulaseguro.com/images/2009/07/discobolo.jpg&imgrefurl=http://www.magazineplazza.com/categoria/educacion-y-seguridad-vial/page/8/&usg=__o_kkO5mB6CtxziSgIg5XIL7_kSs=&h=464&w=500&sz=17&hl=es&start=40&zoom=1&tbnid=DfzV9un_MjQCwM:&tbnh=147&tbnw=158&ei=9iXATYO5A-Og4QaRmOTDBA&prev=/search%3Fq%3DEL%2BDISCOBOL%2BDE%2BMIRO%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1C1DVCF_enES401%26biw%3D1366%26bih%3D673%26tbm%3Disch0%2C540&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=266&page=2&ndsp=23&ved=1t:429,r:13,s:40&tx=36&ty=91&biw=1366&bih=673</a></span>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-51462998338694893592011-05-02T21:56:00.002+02:002011-05-02T22:07:55.059+02:00TEATRE D'EPIDAURE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://html.rincondelvago.com/000733960.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" id="il_fi" src="http://html.rincondelvago.com/000733960.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong><u>1. DOCUMENTACIÓ GENERAL</u></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong>Autor: </strong>Policlet de Sició (Policlet el Jove)</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong>Cronologia: </strong>330 aC</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong>Tipus d'obra: </strong>Arquitectura. Edifici dedicat a l'oci.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong>Estil: </strong>Art grec, període clàssic-hel·lenístic.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong>Sistema constructiu: </strong>Arquitravat i esglaonat.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong>Material: </strong>Marbre.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong>Localització: </strong>Polis d'Epidaure (Epidauros, situada a la regió de l'Argòlida, península del Peloponès)</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong><u>2. CONTEXT HISTÒRIC</u></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">(PENDENT)</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong><u>3. ANÀLISI DE L'OBRA</u></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong>3.1 - Estil al qual pertany</strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Els teatres grecs aprofitaven el pendent dels turons per construir la càvea. L'orquestra solia tenir una planta circular. El material bàsic de construcció eren els carreus de pedra.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong>3.2 - Descripció</strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">El teatre d'Epidaure consta de quatre espais essencials: La CÀVEA, de planta semicircular, que era el conjunt de seients esglaonats destinats al públic. L'ORQUESTRA, de planta circular, que era l'espai destinat al cor i als músics, i també a l'altar del déu a qui estava consagrat l'edifici (en aquest cas, Dionís). L'ESCENA; mur o pòrtic que tancava el gran semicercle. El d'Epidaure no s'ha conservat, però se sap que feia uns quatre metres d'alçada i dos d'amplada. El PROSCENI, que era l'espai on es movien els actors, situat entre l'escena i l'orquestra. Era elevat, així que s'hi accedia a través de rampes laterals. Sovint tenia un teló rudimentari allotjat sota el paviment, que s'hissava per mitjà de cordes i politges.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">El teatre d'Epidaure no tenia façana. El públic accedia a la càvea per mitjà de dos passadissos situats entre l'orquestra i l'escena.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">La càvea estava dividida en dos sectors: El primer, format per trenta graderies, tenia tretze escales disposades radialment a partir del centre de l'orquestra. El segon, construït posteriorment i format per vint graderies, estava separat del primer pel diazomata (un passadís), i s'hi accedia per mitjà de vint-i-tres escales disposades també radialment en relació al centre de l'orquestra. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Hi havia dos tipus de seients: els destinats al poble i els destinats a les personalitats importants, aquests últims amb braços i respatller.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">El teatre d'Epidaure té una acústica immillorable.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong><u>4. SIGNIFICAT I ICONOGRAFIA</u></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong>4.1 - Funció</strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Inicialment, les obres que es representaven en aquest teatre formaven part de les festes que es celebraven en honor a Dionís. La funció primigènia era religiosa, ja que s'hi feien les ofrenes al déu. Però el teatre grec evolucionà. A les primeres representacions, els músics i el cor tenien un paper predominant. Els actors es limitaven a gesticular i dansar i se situaven a l'orquestra. A mesura que les obres es tornaven més complexes, el paper dels actors prenia cada cop més importància, així que es van canviar d'ubicació, situant-se al prosceni, més elevat.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Al final d'aquest procés, el cor pràcticament havia desaparegut i el paper principal el desenvolupaven els actors.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong>4.2 - Iconografia</strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">A Epidaure hi havia un santuari dedicat a Asclepi -déu de la medicina- que era freqüentat per molts malalts de tota l'Hèl·lade, fins al punt que, en època hel·lenística, esdevingué un lloc de peregrinació. Probablement aquest fet va fer que s'hi construís el teatre més gran de Grècia.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">El teatre d'Epidaure estava dedicat a Dionís, déu del vi, dels estats d'embriaguesa, de les celebracions relacionades amb el consum de vi. El vi era considerat una beguda sagrada i el seu consum constituïa un ritus.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
<br />
<br />
<img height="436" id="il_fi" src="http://oidipus.free.fr/grec/exemp/epidaure.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="651" /></div><div align="justify"></div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4789377755269371285.post-84964711140814454702011-02-23T23:59:00.000+01:002011-02-23T23:59:19.517+01:00EROS I PSIQUE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd8xQ2pVWWjAQyFlt9azH7bZ7Rf_XCN__YtBnxkhvUscEfmN2fwgfpiFe3qPJSXKDTwNkA_7eTwpV1ShnOG1lMTQPQ2c9hEX4_0wzngw8j8MNVj-Wv0BbWo2vSRaJSI0dXHRM4B58_G4g/s1600/eros-y-psique-de-antonio-canovas_foto_37399stkjvaudle.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="380" j6="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd8xQ2pVWWjAQyFlt9azH7bZ7Rf_XCN__YtBnxkhvUscEfmN2fwgfpiFe3qPJSXKDTwNkA_7eTwpV1ShnOG1lMTQPQ2c9hEX4_0wzngw8j8MNVj-Wv0BbWo2vSRaJSI0dXHRM4B58_G4g/s400/eros-y-psique-de-antonio-canovas_foto_37399stkjvaudle.jpg" width="400" /></a></div><br />
<strong><u><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1. DOCUMENTACIÓ GENERAL</span></u></strong><br />
<span style="font-family: Verdana;"><strong>Autor:</strong> Antonio Cànova (Possagno 1757 - Venècia 1822)</span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><strong>Cronologia:</strong> 1793</span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><strong>Estil: </strong>Neoclassicisme.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><strong>Tipus d'obra:</strong> Escultura exempta; grup escultòric.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><strong>Material: </strong>Marbre</span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><strong>Tècnica: </strong>Talla</span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><strong>Localització: </strong>Museu del Louvre, París.</span><br />
<br />
<strong><u><span style="font-family: Verdana;">2. CONTEXT HISTÒRIC</span></u></strong><br />
<span style="font-family: Verdana;">El neoclassicisme prové de l'academicisme classicista cortesà, que imperava a França durant el darrer terç del segle XVII resultant de l'acció de l'absolutisme en el camp cultural i del racionalisme de la nova burgesia.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">Apareix per primer cop a Roma, estimulat pels descobriments realitzats a Pompeia, entre altres. El moviment es propaga ràpidament a França gràcies als alumnes pintors i escultors de l'Acadèmia de França a Roma. Està basat en els principis de Winckelmann (teòric alemany investigador de les cultures clàssiques), que creia que retornar a les formes clàssiques era l'única manera de redimir l'escultura.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">El neoclassicisme es va convertir més tard en vehicle de la cultura burgesa racionalista i rigorista, ideològicament oposada a l'antic règim i als seus valors.</span><br />
<br />
<strong><u><span style="font-family: Verdana;">3. ANÀLISI DE L'OBRA</span></u></strong><br />
<strong><span style="font-family: Verdana;"> 3.1 - Estil al qual pertany</span></strong><br />
<span style="font-family: Verdana;">Eros i Psique és una obra neoclàssica. Antonio Cànova, el seu ator, va ser la figura representativa de l'escultura neoclàssica. Cànova sovint queda limitat per les tesis de Winckelmann en l'expressió de la seva sensibilitat personal. No és el cas, però, d'Eros i Psique, amb la qual es deixa portar pel seu impuls creador. En aquesta obra, Cànova sembla alliberar-se de l'academicisme clàssic. L'expressió de l'emotivitat, dels sentiments, de la passió..., l'apropa al romanticisme. </span><br />
<span style="font-family: Verdana;">S'hi pot observar certa barroquització si tenim en compte que l'escultura té diversos punts de vista.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana;"> <strong>3.2 - Descripció</strong></span><br />
<span style="font-family: Verdana;">Un noi nu es disposa a fer un petó a una noia nua de mig cos cap amunt. Aquesta sembla que estigui en estat de semi-inconsciència.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">En quant a la composició de l'escultura, és complexa però ben solucionada. El grup presenta dues diagonals definides per les ales d'Eros i les extremitats inferiors de tots dos. Les diagonals es creuen formant una "X". El punt de confluència representa el centre visual de l'escultura i també el lloc de màxim interès.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;">Els rostres, de factura triangular, s'apropen, es busquen amb insistència i desig. Eros s'inclina sobre Psique posant un genoll al terra. En el moment en què els personatges s'abracen, Eros incorpora el cos de la noia. Aquesta postura contribueix a fer que l'escultura esdevingui dinàmica: els dos amants són molt a prop, però és evident que les boques s'ajuntaran en un petó imminent. Aquest està emmarcat per un doble anell format pels braços d'ambdós. La postura dels braços i de les mans remarquen la passió i l'erotisme de l'escena. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana;">(per acabar)</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbmj3B89yqZnSc_DZlqhk6oXW4D9q43UhbZpDnybDuooTcdZKstqV4r7Zyq0H81ChVSunWkZWbGj9h3OYrttiRdPwteYVA5tozrU9FPj8Ag-cN47LgjOC8Gk9zJ4LvbHIwrXOovW2SJfY/s1600/eros_y_psique_III.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" j6="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbmj3B89yqZnSc_DZlqhk6oXW4D9q43UhbZpDnybDuooTcdZKstqV4r7Zyq0H81ChVSunWkZWbGj9h3OYrttiRdPwteYVA5tozrU9FPj8Ag-cN47LgjOC8Gk9zJ4LvbHIwrXOovW2SJfY/s320/eros_y_psique_III.jpg" width="293" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Imatges trobades a:</div><div style="text-align: center;"><a href="http://sweetdiamonds.blogspot.com/2009/07/eros-y-psique.html">http://sweetdiamonds.blogspot.com/2009/07/eros-y-psique.html</a></div><div style="text-align: center;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Canova_Le_Baiser.jpg">http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Canova_Le_Baiser.jpg</a></div>Vicky Martínezhttp://www.blogger.com/profile/06026504291784024538noreply@blogger.com0